Solucions al joc d'avui 13 de juny de 2026
Paraulògic d'avui 13/06/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 13 de juny de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 133 paraules
- Hi ha 7 tutis: un de 7 lletres, 2 de 8 lletres, 2 de 9 lletres, un de 12 lletres, un de 13 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, D, O, R, S
- La paraula central del rusc es la M
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "ama" amb un total de 14 paraules que l'utilitzen.
Prefix "ama" (14)
ama
ama (f.) 1. Dona que té cura d'una casa i dels seus habitants; 2. (en el context de la criança) dona que alimenta i cuida un nen.
amador
m. (f. amadora) Persona que estima o que sent amor per algú o alguna cosa.
amadora
f. Persona que estima o que té una inclinació amorosa cap a algú; enamorada.
amar
v. (amar, amara) Fer que alguna cosa estigui en contacte amb un líquid; submergir.
amarador
m. (f. amaradora) Persona que amara o que té la tendència a amarar.
amaradora
f. (pl. amardores) Persona que amara, especialment en el context de la pesca o la recol·lecció de productes del mar.
amarar
v. (amarar-se) Fer que un objecte o una substància s'impregni d'un líquid; submergir o mullar.
amarra
f. Corda o cadena que serveix per subjectar o fixar una embarcació a un punt estable; també, el punt on es fixa aquesta corda. (amarra de vaixell)
amarrada
f. Acció o efecte d'amarrar; situació de quedar subjecte o fixat a un lloc.
amarrador
m. (f. amarradora) Persona o element que serveix per amarrar, subjectar o fixar alguna cosa.
amarradora
f. Instrument o dispositiu utilitzat per amarrar o subjectar objectes, especialment en el context nàutic.
amarrar
v. Lligar o subjectar una cosa perquè no es mogui o es mantingui en una posició fixa. (amarrar-se)
amàs
m. (pl. amassos) Conjunt de coses que s'han agrupat o acumulat; també, quantitat de massa d'un material.
amassar
v. Fer una massa a partir de farina i aigua, sovint afegint altres ingredients; també, acumular o reunir una quantitat considerable de coses.
Hi ha 13 paraules acabades amb el sufix "-ada"
Sufix "-ada" (13)
adomassada
adj. Que té forma d'adoma; que és adomassat o adornat.
amarrada
f. Acció o efecte d'amarrar; situació de quedar subjecte o fixat a un lloc.
armada
f. Conjunt de vaixells de guerra d'un país; també, força militar terrestre o aèria. (armades)
asmada
f. (asmades) Conjunt de fils o cordes que es fan servir per a lligar o subjectar objectes.
mamada
f. Acció de xuclar o llepar, especialment en relació amb el pit d'una dona; també pot referir-se a una pràctica sexual.
marrada
f. Errada o equivocació, especialment en el context d'un error en el discurs o en l'acció (variant: marrada).
masada
f. Conjunt d'edificis o construccions destinades a l'explotació agrícola o ramadera. (també masia)
morada
f. Lloc on es viu o s'habita; residència. (variant: morat)
morrada
f. (morrades) Acció o efecte de morrar; també, cosa que es considera insignificant o de poc valor.
mossada
f. Conjunt de molsa o vegetació semblant que creix sobre superfícies humides o ombrívoles.
ramada o ramadà
f. Conjunt de branques i fulles d'un arbre o arbust, sovint utilitzat per fer feixos o per a la decoració.
ramassada
f. Conjunt de branques o tiges que s'uneixen o es recullen, sovint per a la seva utilització o eliminació. (variant: ramassada)
somada
f. Acció o efecte de sumar; resultat d'una suma.
Hi ha 3 palíndroms de 3 lletres, 1 palíndrom de 5 lletres
Palíndroms (4)
ama
ama (f.) 1. Dona que té cura d'una casa i dels seus habitants; 2. (en el context de la criança) dona que alimenta i cuida un nen.
mam
m. (pl. mamàs) Persona que ha donat a llum o que exerceix la maternitat; mare.
mom
m. (f. en algunes variants) Forma col·loquial de referir-se a la mare, sovint utilitzada en contextos familiars o informals.
ramar
v. (ramar, ramant) Fer que un ramat es mogui o es desplaci d'un lloc a un altre.
Hi ha 1 mot quadrat de 4 lletres
Mots quadrats (1)
mama o mamà
f. (pl. mamàs) Progenitora femenina; figura materna que exerceix cura i protecció.
Pistes individuals de debò per als tutis 13/06/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a l'acció de fer que algú o alguna cosa sigui més suau, dócil o obedient, sovint utilitzada en el context d'animals que es dominen o s'acostumen a la presència humana.
- Poètica: Com un raig de llum que acaricia la brisa, transformant la fúria del vent en un murmuri apacible; un ball de tendresa entre l'ànima i la natura.
Veure solució
adomassar
Tuti 2
- Semàntica: Es tracta d'una persona que s'encarrega de recollir i acumular objectes, sovint de manera desordenada, que han estat abandonats o que ja no tenen ús.
- Poètica: En un món de records oblidats, ela recull els somnis perduts, com si cada objecte fos una estrella caiguda, esperant ser tornada a brillar.
Veure solució
arramassador
Tuti 3
- Semàntica: Instrument o eina que s'utilitza per recollir o acumular productes, sovint en el camp de l'agricultura o la jardineria, facilitant la feina de neteja o la collita.
- Poètica: Com un granet de sorra que s'ajunta amb els altres, aquest objecte recull els fruits de la terra, teixint un tapís d'esforç i dedicació en cada moviment.
Veure solució
arramassadora
Tuti 4
- Semàntica: Objecte utilitzat per immobilitzar la boca d'una persona, sovint en situacions de control o restricció.
- Poètica: Silenci imposat, un llaç que atrapa paraules en un mar de pensaments, on la veu es queda a l'ombra.
Veure solució
mordassa
Tuti 5
- Semàntica: És un tipus de vestit que es porta sobre les espatlles, normalment amb un disseny que combina funcionalitat i estil, sovint associat a la moda tradicional o folklòrica.
- Poètica: Com un abraç de tela que acarona l'esquena, un refugi de colors i textures que evoca la calidesa d'un record o una festa entre amics, sota el cel estrellat.
Veure solució
mossard
Tuti 6
- Semàntica: És un tipus de teixit tradicional que es fa servir per fer vestits i altres peces de roba, caracteritzat per la seva textura i el seu disseny específic.
- Poètica: En un ball de colors, on les formes es trenquen i es fusionen, s’amaga la bellesa d’una història antiga, teixida amb fils d’harmonia i records.
Veure solució
mossardàs
Tuti 7
- Semàntica: És un tipus de carn que prové d'animals joves, generalment de xais, que es considera delicada i tendre, i que s'utilitza sovint en plats tradicionals.
- Poètica: En un festí de sabors, la tendresa es fon en cada mos, com un record d'infantesa que s'escapa entre rialles i aromes de llenya cremant.
Veure solució
mossardó
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 13 de juny de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
ama
ama (f.) 1. Dona que té cura d'una casa i dels seus habitants; 2. (en el context de la criança) dona que alimenta i cuida un nen.
amo
m. (f. ama) Persona que té la propietat o el control d'alguna cosa; en el context domèstic, qui té cura d'una casa o d'animals.
dom
m. (pl. doms) Títol honorífic que s'atribueix a alguns monjos o a persones de certa dignitat.
mam
m. (pl. mamàs) Persona que ha donat a llum o que exerceix la maternitat; mare.
maó
m. Bloc de material, generalment de ceràmica o ciment, utilitzat en la construcció per aixecar parets i estructures.
mar
m. Massa d'aigua salada que cobreix la major part de la superfície terrestre i que conté vida marina. (pl. mars)
mas
m. (pl. masos) Construcció rural destinada a l'habitatge i a l'activitat agrícola o ramadera.
moa
m. (pl. moes) Au de la família dels ratites, extingida, que habitava a les illes Maurici i Rodrigues, caracteritzada per la seva incapacitat de volar i la seva grandària considerable.
mom
m. (f. en algunes variants) Forma col·loquial de referir-se a la mare, sovint utilitzada en contextos familiars o informals.
mor o per mor de
m. (pl. mors) Estat de no viure; mort.
mos
m. (pl. mosos) Petita porció de menjar o aliment; també, petita quantitat d'alguna cosa.
oma
f. (pl. omes) Mare o àvia en relació amb els fills o nets; dona que exerceix el paper de cuidadora o protectora.
ram
m. Conjunt de branques o tiges d'una planta, sovint amb flors o fruits; també, conjunt d'objectes o elements que s'agrupen o es relacionen entre si.
rom
m. Beguda alcohòlica destil·lada a partir de la canya de sucre, amb un sabor característic i que es pot consumir sola o en còctels.
som
v. (1a pers. pl. del present d'indicatiu de "ser") Indica l'estat d'existència o identitat d'un subjecte.
4 lletres
adam
m. (pl. adams) Persona que es considera la primera de la seva espècie o que representa un model d'innocència i puresa.
amar
v. (amar, amara) Fer que alguna cosa estigui en contacte amb un líquid; submergir.
amàs
m. (pl. amassos) Conjunt de coses que s'han agrupat o acumulat; també, quantitat de massa d'un material.
amom
m. (pl. amoms) Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, amb flors blanques i fulles en forma de llança, utilitzada en la cuina i la medicina popular.
amor
m. Sentiment intens d'afecte, estima o devoció cap a una persona, cosa o idea. (pl. amors)
aram
m. Metall de color vermellós, aliatge de coure i estany, utilitzat en electricitat i decoració (també en plural: arams).
arma
arma (f.) Instrument dissenyat per causar dany o fer mal, especialment en contextos de guerra o defensa.
armó
m. (pl. armons) Peix de la família dels espàrids, de carn comestible, que habita en aigües costaneres.
asma
f. Malaltia respiratòria crònica caracteritzada per la inflamació i l'estrenyiment de les vies respiratòries, que provoca dificultats per respirar.
dama o damà
f. Persona de sexe femení, especialment quan es considera amb respecte o dignitat; també, figura de joc en el dòmino o en el joc d'escacs.
doma
f. Acció de domar o controlar un animal, especialment un cavall; també, procés d'adaptació o ensenyament d'alguna cosa.
madò
m. (f. madona) Títol de respecte per a les dones, sovint utilitzat en contextos religiosos o tradicionals.
mama o mamà
f. (pl. mamàs) Progenitora femenina; figura materna que exerceix cura i protecció.
mara
m. (pl. mares) Persona que ha donat a llum o que exerceix la maternitat; en sentit figurat, pot referir-se a una figura protectora o cuidadora.
moda
f. Tendència o estil que preval en un determinat moment en el vestit, la decoració o altres aspectes de la vida social. (pl. modes)
moma
m. (pl. momes) Figura de cartró o paper que representa un personatge, utilitzada en festes populars, especialment durant el Carnaval.
mora
m. (pl. mores) Fruit comestible de color negre o morat, de la planta del gènere Rubus, o bé, referit a la planta mateixa.
moro
m. i f. (pl. moros, moras) Persona d'origen àrab o musulmà, especialment en el context històric de la península ibèrica; també, en sentit pejoratiu, s'utilitza per referir-se a persones d'ascendència nord-africana.
omar
m. (pl. omars) Estri de pesca format per una xarxa que s'instal·la al fons del mar per capturar peixos.
rama
f. Part d'una planta que creix a partir del tronc o d'una branca, generalment coberta de fulles i flors; també, conjunt de coses o idees derivades d'un mateix origen (rama, rames).
roma o romà
f. Nom de la capital d'Itàlia i de la regió del Laci, coneguda per la seva història, arquitectura i cultura.
sama
sama (f.) 1. Estat de tranquil·litat o calma; 2. En alguns contextos, referit a la serenitat o a la manca de conflicte.
soma
soma (f.) Quantitat resultant de sumar dues o més quantitats; total.
5 lletres
armar
v. Preparar o dotar d'armes; organitzar o estructurar alguna cosa. (armar-se)
aroma
m. Olor agradable que emana d'una substància, especialment dels aliments o de les flors.
damàs
f. (pl. damasses) Dona de gran bellesa o elegància; també, dona noble o de rang.
domar
v. (domar, doma) Fer que un animal salvatge esdevingui obedient o que s'adapti a la vida amb els humans; controlar o dominar una situació o comportament.
domàs
m. (pl. domassos) Teixit de cotó o llana, generalment de colors vius, utilitzat per fer roba de casa o decoració.
drama
m. (f. en alguns contextos) Gènere dramàtic que representa conflictes humans a través del diàleg i l'acció; situació de gran tensió emocional o conflicte.
mamar
v. (mama, mamant) Alimentar-se de llet materna o d'un líquid similar; en sentit figurat, referir-se a l'acte de dependre excessivament d'algú o d'alguna cosa.
mardà
m. (mardà, mardà de mar) Peix de la família dels escombrids, caracteritzat per la seva carn saborosa i apreciada en la gastronomia.
maror
m. Moviment de l'aigua del mar caracteritzat per l'augment de la seva altura, sovint causat per factors meteorològics o astronòmics. (variant: maror de tempesta)
marrà
m. (marrà, marrana) Porc domèstic, especialment el mascle; també s'utilitza en sentit figurat per referir-se a una persona grollera o poc refinada.
marro o marró
m. Color que resulta de la barreja de vermell i negre, o de marró; també s'utilitza per referir-se a objectes d'aquest color (marro, marró).
massa
f. Quantitat excessiva d'alguna cosa; (m.) massa (en el sentit de pes).
morma
m. (pl. mormes) Soroll o murmuri continu, especialment el que es produeix en un grup de persones parlant a la vegada.
mormó
m. (mormona, mormons) Persona que pertany a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies.
morós
m., f., adj. Que no paga el que deu; que es retarda en el pagament (morosa).
morra
f. (pl. morres) Part posterior de la boca dels animals, especialment dels mamífers, que inclou els llavis i la mandíbula inferior.
morro o morró
m. Part anterior de la cara d'alguns animals, especialment dels mamífers, que inclou el nas i la boca; també, en sentit figurat, pot referir-se a la cara d'una persona (morro, morra).
morsa
m. (pl. morses) Mamífer marí de la família dels odobenidà, caracteritzat per les seves grans icones i per la seva capacitat de viure en aigües fredes.
mossa
f. Jove dona o noia; també, en alguns contextos, pot referir-se a una criada o serventa (mossana).
mosso
m. (f. mossa) Persona jove o que treballa com a ajudant en determinades feines, especialment en el comerç o la restauració.
oromo
m. (pl. oromos) Grup ètnic originari de l'Àfrica Oriental, predominant a Etiòpia, amb una llengua pròpia anomenada oromo.
ossam
m. (pl. ossams) Peix de la família dels espàrids, de carn blanca i saborosa, que habita en aigües costaneres.
radom
m. (pl. radoms) Conjunt de peces de ceràmica o de materials similars que es col·loquen en un paviment o en una construcció per a la seva decoració.
ramar
v. (ramar, ramant) Fer que un ramat es mogui o es desplaci d'un lloc a un altre.
ramàs
m. Conjunt de branques o tiges d'una planta, especialment quan són joves o flexibles. (ramassos)
ramós
adj. Que té ram, que presenta branques o ramificacions; es diu d'algunes plantes o arbres (també ramós, -osa).
rodam
v. (1a conj.) Rodar, girar o moure's en cercle; també, fer un recorregut en un vehicle.
romàs
m. (pl. romassos) Conjunt de restes de vegetació, especialment de plantes aquàtiques, que es dipositen en el fons d'un estany o riu.
samoà
m. i f. Persona originària de Samoa o relacionada amb aquesta illa del Pacífic; també, referit a la llengua samoana.
6 lletres
adaram
m. (pl. adarams) Persona que es dedica a l'adarament, és a dir, a la pràctica de l'adara.
amador
m. (f. amadora) Persona que estima o que sent amor per algú o alguna cosa.
amarar
v. (amarar-se) Fer que un objecte o una substància s'impregni d'un líquid; submergir o mullar.
amarra
f. Corda o cadena que serveix per subjectar o fixar una embarcació a un punt estable; també, el punt on es fixa aquesta corda. (amarra de vaixell)
amorós
adj. Que expressa o implica amor; afectuós, tendre. (f. amorosa)
armada
f. Conjunt de vaixells de guerra d'un país; també, força militar terrestre o aèria. (armades)
aromar
v. (aromant, aromat) Oferir o impregnar d'aroma; fer que alguna cosa tingui un olor agradable.
aromós
adj. Que desprèn o té un aroma agradable; fragant. (aromosa)
asmada
f. (asmades) Conjunt de fils o cordes que es fan servir per a lligar o subjectar objectes.
madràs
m. Teixit de cotó o seda, amb un dibuix de quadres o ratlles, originari de la regió de Madras (Índia).
mamada
f. Acció de xuclar o llepar, especialment en relació amb el pit d'una dona; també pot referir-se a una pràctica sexual.
maroma
f. Cordatge gros i resistent, utilitzat principalment en la navegació i l'ofici de la mar. (variant: maroma de vaixell)
marrar
v. (marrar, marrat) Fer que una cosa no funcioni o no es compleixi; fracassar en un intent.
marràs
m. (marrassa, marrassos) Persona o cosa que és considerada de poc valor o que resulta decebedora.
masada
f. Conjunt d'edificis o construccions destinades a l'explotació agrícola o ramadera. (també masia)
masora
f. (masores) Conjunt de terres de conreu, especialment de cereals, o de cultius agrícoles en general.
morada
f. Lloc on es viu o s'habita; residència. (variant: morat)
morosa
f. i adj. Que es caracteritza per la seva lentitud o per la seva tendència a retardar-se; que és poc àgil o que es fa esperar. (variant: morós)
mossam
m. (pl. mossams) Peix d'aigua dolça, de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva carn saborosa i la seva forma allargada.
mossar
v. (mossar, mossant) Fer un mos o una mossegada; menjar o consumir un aliment en petites quantitats.
ramada o ramadà
f. Conjunt de branques i fulles d'un arbre o arbust, sovint utilitzat per fer feixos o per a la decoració.
ramosa
adj. Que té rams o branques; que és abundant en rams (variant: ramós).
rossam
m. (pl. rossams) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, també conegut com a "carp" en anglès, apreciat per la seva carn.
sàmara
sàmara (f.) - Fructe sec i indehiscent, amb una o més llavors, que presenta una estructura plana i sovint alada, característic de certs arbres com el freixe o el plataner.
somada
f. Acció o efecte de sumar; resultat d'una suma.
7 lletres
amadora
f. Persona que estima o que té una inclinació amorosa cap a algú; enamorada.
amarrar
v. Lligar o subjectar una cosa perquè no es mogui o es mantingui en una posició fixa. (amarrar-se)
amassar
v. Fer una massa a partir de farina i aigua, sovint afegint altres ingredients; també, acumular o reunir una quantitat considerable de coses.
amorosa
f., adj. Que expressa o implica amor; que és afectuós o tendre. (pl. amoroses)
amorrar
v. (amorrat, amorrada) Inclinar o fer que una cosa es posi en una posició horitzontal o quasi horitzontal; col·locar en una postura de manera que es toqui o es fregui amb una superfície.
armador
m. (f. armadora) Persona o empresa que té la propietat d'un vaixell o que s'encarrega de la seva explotació.
aromosa
adj. Que té aroma o que desprèn una fragància agradable.
domador
m. i f. Persona que doma animals, especialment cavalls, o que exerceix una influència controladora sobre algú o alguna cosa.
mamador
m. (f. mamadora) Persona o animal que mamada, especialment un nadó que s'alimenta del pit.
marassa
f. (marassa, marasses) Conjunt de plantes o vegetació densa, especialment en zones humides.
marmosa
f. (marmoses) Nom comú que designa un tipus de planta herbàcia de la família de les liliàcies, amb flors de color groc.
marrada
f. Errada o equivocació, especialment en el context d'un error en el discurs o en l'acció (variant: marrada).
morrada
f. (morrades) Acció o efecte de morrar; també, cosa que es considera insignificant o de poc valor.
mossada
f. Conjunt de molsa o vegetació semblant que creix sobre superfícies humides o ombrívoles.
mossard
m. (mossarda) Peix d'aigua dolça, de la família dels ciprínids, amb cos allargat i escates petites, que habita rius i llacs.
ramassa
f. Conjunt de ramells o branques d'arbres, especialment en el context de la poda. (variant: ramassa)
samarra
f. Peça de roba que cobreix el tronc, generalment amb mànigues, i que pot ser de diversos materials i estils (variant: samarreta).
samarró
m. (pl. samarrons) Vestit o peça de roba que cobreix el cos, generalment de forma ampla i utilitzat en contextos tradicionals o festius.
8 lletres
amarador
m. (f. amaradora) Persona que amara o que té la tendència a amarar.
amarrada
f. Acció o efecte d'amarrar; situació de quedar subjecte o fixat a un lloc.
armadora
f. Persona o empresa que es dedica a l'armament de vaixells o a la gestió de línies navilieres. (armador)
domadora
f. Persona que doma animals, especialment cavalls; també, qui exerceix control o influència sobre altres.
madrassa
m. (pl. madrasses) Institució educativa islàmica destinada a l'ensenyament de la religió i altres matèries.
mamadora
f. (pl. mamadores) Persona que xucla o s'alimenta del pit; en sentit figurat, persona que aprofita o es beneficia d'alguna cosa sense esforç.
marrassà
m. (pl. marrassans) Peix d'aigua dolça, de la família dels ciprínids, amb cos allargat i escates petites, que habita en rius i llacs.
masmorra
f. Lloc subterrani o tancat, sovint utilitzat com a presó o per a l'aïllament. (variant: masmorres)
mordassa
m. (pl. mordasses) Instrument que s'utilitza per immobilitzar la boca d'un animal o per evitar que una persona parli.
mossardó
m. (mossardona f.) Persona que es dedica a la recerca de tresors o objectes de valor, sovint mitjançant la detecció de metalls.
ramassar
v. Recollir o ajuntar coses disperses en un mateix lloc. (ramassada, ramassant)
9 lletres
adomassar
v. (adomassant, adomassat) Fer que una cosa sigui més suau, més amable o més agradable; suavitzar.
amaradora
f. (pl. amardores) Persona que amara, especialment en el context de la pesca o la recol·lecció de productes del mar.
amarrador
m. (f. amarradora) Persona o element que serveix per amarrar, subjectar o fixar alguna cosa.
arramadar
v. (arramadar-se) Fer que una cosa es mogui o es desplaci amb força o de manera brusca.
mossardàs
m. (mossardà) Persona que es dedica a la venda de mossos o a la seva cria; també, en sentit figurat, algú que es dedica a fer negocis de manera poc transparent.
ramassada
f. Conjunt de branques o tiges que s'uneixen o es recullen, sovint per a la seva utilització o eliminació. (variant: ramassada)
10 lletres
adomassada
adj. Que té forma d'adoma; que és adomassat o adornat.
amarradora
f. Instrument o dispositiu utilitzat per amarrar o subjectar objectes, especialment en el context nàutic.
arramassar
v. Recollir o ajuntar coses disperses en un mateix lloc. (arramassant, arramassat)
assamarrar
v. (assamarrar-se) Unir o subjectar amb un cordó o una cinta; també, establir una relació o compromís.
12 lletres
arramassador
m. (f. arramassadora) Persona que arramassa o acumula coses de manera desordenada.
13 lletres
arramassadora
f. (pl. arramassadores) Persona o cosa que arramassa, que acumula o recull en gran quantitat.
Aquí tens els tutis d’avui (13 de juny de 2026)
adomassar
v. (adomassant, adomassat) Fer que una cosa sigui més suau, més amable o més agradable; suavitzar.
arramassador
m. (f. arramassadora) Persona que arramassa o acumula coses de manera desordenada.
arramassadora
f. (pl. arramassadores) Persona o cosa que arramassa, que acumula o recull en gran quantitat.
mordassa
m. (pl. mordasses) Instrument que s'utilitza per immobilitzar la boca d'un animal o per evitar que una persona parli.
mossard
m. (mossarda) Peix d'aigua dolça, de la família dels ciprínids, amb cos allargat i escates petites, que habita rius i llacs.
mossardàs
m. (mossardà) Persona que es dedica a la venda de mossos o a la seva cria; també, en sentit figurat, algú que es dedica a fer negocis de manera poc transparent.
mossardó
m. (mossardona f.) Persona que es dedica a la recerca de tresors o objectes de valor, sovint mitjançant la detecció de metalls.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 13/06/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 13 de juny de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFJa tens totes les solucions del 13 de juny de 2026. Si t'ha agradat, comparteix-ho amb els teus amics i torneu junts demà!
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 12/06/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: A, E, I, N, O, V
- La paraula central del rusc d'ahir es la T
- Total de 157 paraules
- Hi ha 1 tutis, un de 8 lletres
- Prefix freqüent: tit, 12 vegades
- Sufix freqüent: -ent, 11 vegades
- Hi ha 5 palíndroms de 3 lletres, 3 palíndroms de 5 lletres, 1 palíndrom de 6 lletres
- Hi ha 2 mots quadrats de 4 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: És un vehicle aeri més petit que un avió, dissenyat per volar a curta distància i sovint utilitzat per transportar persones o càrregues lleugeres.
- Poètica: Un ocell de metall que acarona el cel, dibuixant camins invisibles entre núvols i somnis, on les ales petites desafien l'espai.
Veure solució
avioneta
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
ant
eta o età
etè
etí
iot
nat
net
nit
tai
tan
tat
tei
tet
tia
tió
tit
ton
tot
vet o vet ací o vet aquí
vit
vot
4 lletres
anet o ànet
anit
anta
atea
àton
atot
avet
iota
nata
nató
neta
nota
oiat
oint
ovat
tana
taní
tant
tatà
tato
tavà
teia
teta
teva
tina
tint
tita o tità
tití
toia
tona
tota
tova
vent
veta
veto o vetó
viat
vint
viot
5 lletres
anant
atent
àtona
avant
aviat
entat
envit
ètnia
innat
inoït
nevat
ninot
nonat
nonet
oient
tanta
teatí
teïna
tènia
tètan
tevet
tinoi
tinta
titet
titit
titot
tovot
vènet
vènit
vinet
vintè
vitet
6 lletres
antena
antina
antoní
antova
atenta
atonia
atònit
enviat
innata
intent
intina
invent
nativa
naveta
nineta
tannat
tetina
tinent
titani
titeta
titina
titota
tonant
tòtina
vaitot
veient
veïnat
vèneta
vetona
vinent
viteta
vivent
votant
votiva
7 lletres
antenat
antonià
atònita
avinent
entitat
entonat
invitat
novenet
novetat
taenita
teatina
tetània
tinenta
titanat
vanitat
ventana
vianant
vintena
8 lletres
antonina
avioneta
entenent
inanitat
neotènia
tetanina
titanita
vintenni
9 lletres
antoniana
antoninià
inventiva
nativitat
vivianita
10 lletres
tennantita
Bloc de tutis d'ahir
avioneta