Solucions al joc d'avui 12 de juny de 2026
Paraulògic d'avui 12/06/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 12 de juny de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 157 paraules
- Hi ha 1 tutis: un de 8 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, E, I, N, O, V
- La paraula central del rusc es la T
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "tit" amb un total de 12 paraules que l'utilitzen.
Prefix "tit" (12)
tit
m. (pl. tits) Ocell petit de la família dels paràcids, caracteritzat per un cos compacte, un bec curt i una gran varietat de colors.
tita o tità
f. (tites) 1. Mamífer femella de la família dels cetacis, especialment en referència a les balenes. 2. (Col·loquial) Secció del cos femení que fa referència al pit.
titanat
m. (f. titanada) Element químic de la taula periòdica, de símbol Ti i número atòmic 22, que és un metall de transició lleuger i resistent a la corrosió.
titani
m. Element químic de símbol Ti i número atòmic 22, de color gris metall, molt resistent i lleuger, utilitzat en aliatges i aplicacions aeroespacials.
titanita
f. Minerale format per un òxid de titani, que es presenta en cristalls i és utilitzat en la fabricació de pigments i materials ceràmics.
titet
m. (titet, tita) Mamífer de la família dels cetacis, caracteritzat per la seva forma allargada i la seva capacitat de viure tant en aigua com en terra.
titeta
f. (pl. titetes) Mamella d'una dona o d'una femella de mamífer, especialment en el context de la lactància.
tití
m. (pl. titís) Primat petit de la família dels calitricids, caracteritzat per la seva cua llarga i pel seu comportament social.
titina
f. Proteïna muscular de gran mida que contribueix a la contracció i elasticitat del múscul (també anomenada connectina).
titit
m. (pl. titits) Nom col·loquial per referir-se a un petit ocell passeriforme, especialment al de la família dels titíids.
titot
m. (titota f.) Persona petita o de poca alçada; també s'usa com a terme afectuós.
titota
f. (titot, titota) Persona de poca alçada o de poca importància; també, figura ridícula o grotesca.
Hi ha 11 paraules acabades amb el sufix "-ent"
Sufix "-ent" (11)
atent
adj. Que presta atenció o que mostra interès; vigilant i curosament concentrat en alguna cosa. (atenta)
avinent
adj. Que és convenient o apropiat en una situació determinada; que es presenta com a favorable. (avinent, avinents)
entenent
m. (f. entenedora) Persona que comprèn o entén alguna cosa; també, persona que té un coneixement profund d'un tema.
intent
m. Acció de provar de realitzar alguna cosa; propòsit o intenció de fer-ho.
invent
m. Creació o concepció d'un objecte, idea o procediment nou, sovint mitjançant la imaginació o la innovació.
oient
m. (f. oient, pl. oients) Persona que escolta, especialment en el context d'una conferència, classe o emissió radiofònica.
tinent
m. (f. tinenta) Persona que ocupa el càrrec de tinent, generalment en l'àmbit militar o administratiu.
veient
v. (veure, veient, vist) Acció de percebre amb la vista.
vent
m. Aire que es mou a la superfície terrestre, causat per diferències de pressió atmosfèrica. (ventall, ventós)
vinent
adj. Que ve després en el temps; que està a punt d'arribar (vinent, vinent).
vivent
m., f., adj. Que està viu; que té vida. (vivent, vivents)
Hi ha 5 palíndroms de 3 lletres, 3 palíndroms de 5 lletres, 1 palíndrom de 6 lletres
Palíndroms (9)
etè
adj. Que es troba en l'aire o en l'espai, sovint associat a una qualitat de lleugeresa o subtilesa. (etèria)
tannat
m. (també f.) Producte obtingut de la tannina, utilitzat en la curtidura de pells i en la producció de vi.
tat
m. (pl. tats) Pèndol o objecte que penja d'un suport i es mou lliurement, sovint utilitzat en jocs o com a ornament.
tet
m. (pl. tets) Cada un dels dos òrgans glandulars situats a la part superior del tòrax en les dones, que produeixen llet.
tevet
m. (pl. tevets) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, també conegut com a "carp" en altres llengües.
tit
m. (pl. tits) Ocell petit de la família dels paràcids, caracteritzat per un cos compacte, un bec curt i una gran varietat de colors.
titit
m. (pl. titits) Nom col·loquial per referir-se a un petit ocell passeriforme, especialment al de la família dels titíids.
tot
tot (adj.) 1. Que abasta la totalitat o la suma de les parts; 2. Que no deixa res fora.
tovot
m. (pl. tovots) Persona que es dedica a la fabricació o venda de toves o productes relacionats amb el tabac.
Hi ha 2 mots quadrats de 4 lletres
Mots quadrats (2)
tatà
m. (pl. tatans) Persona que pertany a un grup ètnic de l'Àsia Central, coneguda per la seva cultura i tradicions.
tití
m. (pl. titís) Primat petit de la família dels calitricids, caracteritzat per la seva cua llarga i pel seu comportament social.
Pistes individuals de debò per als tutis 12/06/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: És un vehicle aeri més petit que un avió, dissenyat per volar a curta distància i sovint utilitzat per transportar persones o càrregues lleugeres.
- Poètica: Un ocell de metall que acarona el cel, dibuixant camins invisibles entre núvols i somnis, on les ales petites desafien l'espai.
Veure solució
avioneta
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 12 de juny de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
ant
m. Insecte social del gènere Formica, caracteritzat per la seva vida en colònies i la seva capacitat d'organitzar-se en comunitats.
eta o età
f. Lletra de l'alfabet grec, equivalent a la 'h' en l'alfabet llatí; també s'utilitza en matemàtiques i física per representar una variable.
etè
adj. Que es troba en l'aire o en l'espai, sovint associat a una qualitat de lleugeresa o subtilesa. (etèria)
etí
etí (m.) 1. Nom que designa un tipus de planta aquàtica de la família dels lliris, caracteritzada per les seves fulles llargues i flors vistoses.
iot
m. Embarcació de lleure, generalment de grans dimensions, equipada amb comoditats per a la navegació i l'estada a bord.
nat
adj. Que ha nascut en un lloc determinat o que és propi d'aquest lloc; també, que es troba en el seu estat original. (nat, nata)
net
adj. Que està lliure de brutícia o impureses; que és clar o pur (neta).
nit
f. Període de temps que transcorre entre la posta i la sortida del sol, caracteritzat per la foscor.
tai
m. (pl. tai) Persona originària de Tailàndia; també, llengua parlada en aquest país.
tan
adv. Indica una quantitat o grau igual a un altre, sovint en comparacions (ex. tan alt com).
tat
m. (pl. tats) Pèndol o objecte que penja d'un suport i es mou lliurement, sovint utilitzat en jocs o com a ornament.
tei
m. (pl. teies) Nom comú d'una planta herbàcia del gènere Teucrium, utilitzada en medicina popular i com a condiment.
tet
m. (pl. tets) Cada un dels dos òrgans glandulars situats a la part superior del tòrax en les dones, que produeixen llet.
tia
f. Germana o filla d'un dels pares; dona que té una relació de parentiu amb algú (variant: tia política).
tió
m. (tió de Nadal) Tron que, en la tradició nadalenca catalana, es col·loca a casa per ser colpit i "cagat" regals el dia de Nadal.
tit
m. (pl. tits) Ocell petit de la família dels paràcids, caracteritzat per un cos compacte, un bec curt i una gran varietat de colors.
ton
m. (pl. tons) Intensitat o grau d'una sensació, color o so; també, qualitat o caràcter d'una cosa.
tot
tot (adj.) 1. Que abasta la totalitat o la suma de les parts; 2. Que no deixa res fora.
vet o vet ací o vet aquí
v. (1a conjugació) Vigilar, observar o tenir cura d'alguna cosa o persona.
vit
m. (pl. vits) Planta de la família de les vitàcies, que produeix raïm i s'utilitza per a la producció de vi.
vot
m. Acció de votar o resultat d'aquesta; opinió expressada en una elecció (vots).
4 lletres
anet o ànet
m. (pl. anets) Ocell aquàtic de la família dels ànecs, de mida petita i amb un plomatge variat, que habita en zones humides.
anit
adv. Moment del dia que va des de la posta de sol fins a l'alba; temps que s'usa per a referir-se a la nit. (variant: anit passada)
anta
m. (pl. anes) Au aquàtica de la família dels anàtids, de mida mitjana, amb plomatge variat i bec ample, que habita en zones humides.
atea
adj. Que nega l'existència de déus o de qualsevol divinitat (fem. atea).
àton
adj. Que no porta accent prosòdic; en gramàtica, es refereix a la síl·laba o a la paraula que no és tònica.
atot
m. (pl. atots) Peix de la família dels atòfids, caracteritzat per la seva forma allargada i la seva carn comestible.
avet
m. (pl. avets) Arbre conífer de la família de les pinàcies, de fulles aciculars i amb una forma piramidal, que creix en zones muntanyoses.
iota
f. (pl. iotes) Lleu variació o quantitat insignificant; en gramàtica, referit a la mínima unitat de significat.
nata
f. Líquid gras i blanquinós que es forma a la superfície de la llet quan es deixa reposar, utilitzat en cuina i pastisseria.
nató
m. (pl. natons) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva forma allargada i el color platejat.
neta
f. (pl. netes) Descendenta directa d'una persona, especialment la filla d'un fill o d'una filla.
nota
f. Signe gràfic que representa un so musical; també, anotació breu que conté informació o recordatori.
oiat
m. (pl. oiats) Espai o lloc on es fa un descans o es para, especialment en camins o senders.
oint
m. (pl. oints) Olor o aroma intens i penetrant, sovint associat a substàncies medicinals o aromàtiques.
ovat
v. (ovar) Produir o desenvolupar ous en organismes femenins, especialment en animals i plantes.
tana
f. (pl. tanes) Obertura o forat en el terra, generalment en un camp o bosc, on es poden amagar animals o objectes.
taní
m. (pl. tanins) Compost químic que es troba en diverses plantes i que té propietats astringents i antioxidades.
tant
adv. Indica una quantitat o grau equivalent a una quantitat determinada; en comparacions, expressa igualtat o intensitat (tant com).
tatà
m. (pl. tatans) Persona que pertany a un grup ètnic de l'Àsia Central, coneguda per la seva cultura i tradicions.
tato
m. (tata) Persona que actua com a figura autoritària o de respecte, sovint en un context familiar o de proximitat.
tavà
m. (pl. tavàs) Insecte de l'ordre dels dípters, caracteritzat per tenir un cos robust i ales membranoses, que es troba sovint en ambients humits.
teia
f. Substància viscosa i enganxosa que produeixen algunes plantes, especialment les coníferes, i que s'utilitza en la fabricació de productes com la resina.
teta
f. Glàndula mamària present en les femelles dels mamífers, que produeix llet per alimentar les cries; també, en sentit col·loquial, se'n pot referir a la forma del pit.
teva
f. (teu, teva) Pronomen possessiu de segona persona del singular que indica pertinença.
tina
f. Recipient gran, generalment de fusta o metall, utilitzat per a contenir líquids o per a fer fermentacions.
tint
m. Color o tonalitat que s'afegeix a un líquid o material per modificar-ne l'aparença; també, substància que proporciona aquest color.
tita o tità
f. (tites) 1. Mamífer femella de la família dels cetacis, especialment en referència a les balenes. 2. (Col·loquial) Secció del cos femení que fa referència al pit.
tití
m. (pl. titís) Primat petit de la família dels calitricids, caracteritzat per la seva cua llarga i pel seu comportament social.
toia
f. (pl. toies) Persona considerada poc intel·ligent o que actua de manera tonta.
tona
f. (pl. tones) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, de cos allargat i escames brillants, que habita en rius i llacs.
tota
adj. Que inclou la totalitat; complet, íntegre. (f. tota)
tova
f. Qualitat de tova; consistència blanda i humida, especialment referida a materials com la terra o la pasta. (tovet, tovetó)
vent
m. Aire que es mou a la superfície terrestre, causat per diferències de pressió atmosfèrica. (ventall, ventós)
veta
veta (f.) 1. Fil o línia que es distingeix en un material, com ara en la fusta o en una roca; 2. (en mineria) zona rica en minerals.
veto o vetó
m. (pl. vetos) Prohibició o impediment que s'imposa sobre una decisió, acció o proposta.
viat
v. (viatjar) Desplaçar-se d'un lloc a un altre, especialment per motius de lleure o negoci.
vint
m. (pl. vint-i-un, vint-i-dos, etc.) Nombre cardinal que representa la quantitat 20.
viot
m. (pl. viots) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva forma allargada i el color viu.
5 lletres
anant
v. Gerundi del verb "anar", que indica l'acció de desplaçar-se d'un lloc a un altre.
atent
adj. Que presta atenció o que mostra interès; vigilant i curosament concentrat en alguna cosa. (atenta)
àtona
adj. Que no porta accent, especialment en el context de la pronunciació i la prosòdia. (àton/a)
avant
adv. En un moment anterior al present o a un altre moment considerat; en una posició més avançada o favorable.
aviat
adv. En poc temps; en un futur proper.
entat
m. (pl. entats) Persona que s'ha instal·lat en un lloc de manera permanent o que hi resideix habitualment.
envit
m. (pl. envits) Acció d'envitar; invitació o sol·licitud per a participar en alguna cosa.
ètnia
ètnia (f.) Conjunt de persones que comparteixen una mateixa cultura, llengua, història i, sovint, característiques físiques.
innat
adj. Que és propi d'una persona o cosa des del naixement; que no ha estat adquirit o après. (innata)
inoït
adj. Que és inesperat o sorprenent; que no s'ha vist o conegut abans. (inoïta)
nevat
adj. Que ha estat cobert de neu; que presenta un color blanc similar al de la neu. (nevada)
ninot
m. Figura o representació, sovint de cartró o tela, que imita un ésser humà o animal; també, joguina o personatge de ficció. (f. ninota)
nonat
nonat, m. i f. (nonada, nonada) Persona que ha nascut recentment, especialment en els primers dies de vida.
nonet
m. (pl. nonets) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, de cos allargat i escames petites, molt apreciat en la pesca.
oient
m. (f. oient, pl. oients) Persona que escolta, especialment en el context d'una conferència, classe o emissió radiofònica.
tanta
adj. (pl. tants, tantes) Que indica una quantitat igual o comparable a una altra, sovint en relació amb un nombre determinat.
teatí
m. (pl. teatís) Persona que participa en una representació teatral, especialment en el context de l'ensenyament o l'educació.
teïna
f. Compost químic present en el te, similar a la cafeïna, que actua com a estimulant.
tènia
f. Nom comú que designa un tipus de cuc paràsit del gènere Taenia, que pot infectar l'intestí dels mamífers, incloent-hi els humans.
tètan
m. (pl. tétans) Malaltia infecciosa causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per espasmes musculars i rigidesa.
tevet
m. (pl. tevets) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, també conegut com a "carp" en altres llengües.
tinoi
m. (pl. tinois) Recipient de forma cilíndrica, generalment de metall, utilitzat per a transportar o emmagatzemar líquids.
tinta
f. Líquid colorant utilitzat per escriure, imprimir o dibuixar, que pot ser a base d'aigua, oli o altres substàncies.
titet
m. (titet, tita) Mamífer de la família dels cetacis, caracteritzat per la seva forma allargada i la seva capacitat de viure tant en aigua com en terra.
titit
m. (pl. titits) Nom col·loquial per referir-se a un petit ocell passeriforme, especialment al de la família dels titíids.
titot
m. (titota f.) Persona petita o de poca alçada; també s'usa com a terme afectuós.
tovot
m. (pl. tovots) Persona que es dedica a la fabricació o venda de toves o productes relacionats amb el tabac.
vènet
m. (vènet, vèneta) Persona originària de Venècia o de la regió del Vèneto, a Itàlia.
vinet
m. (pl. vinets) Brot jove de la vinya, que pot produir raïm.
vintè
m. (f. vintena) Un dels vint elements d'un conjunt; també, cada un dels vint parts iguals en què es divideix un tot.
vitet
m. (pl. vitets) Petita peça de metall o de plàstic que serveix per subjectar o fixar cables o fils.
6 lletres
antena
f. Dispositiu que permet captar o emetre ones electromagnètiques, utilitzat en comunicacions i radiodifusió.
antina
f. (pl. antines) Planta herbàcia de la família de les gramínies, de fulles estretes i llargues, que creix en ambients humits.
antoní
m. (f. antonina) Persona que defensa o promou l'antonim, o que s'oposa a una idea o proposta.
antova
m. (f. antova) Nom popular d'una planta herbàcia de la família de les crucíferes, coneguda també com a "rave" o "nabo".
atenta
adj. (m. i f. atent, atenta) Que presta atenció o que és vigilant; que mostra interès o cura en alguna cosa.
atonia
f. (atònia) Estat de falta de tensió o força en un múscul o en un òrgan.
atònit
adj. Sorprès o astorat, que mostra una gran sorpresa o desconcert.
enviat
m. (f. enviada) Persona que és enviada a un lloc per complir una missió o encarregada d'una tasca específica.
innata
adj. Que és propi d'una persona o cosa des del naixement; que no ha estat adquirit ni après.
intent
m. Acció de provar de realitzar alguna cosa; propòsit o intenció de fer-ho.
intina
adj. Que és d'una intimitat excessiva o que implica una relació molt propera; íntim (intina, intí).
invent
m. Creació o concepció d'un objecte, idea o procediment nou, sovint mitjançant la imaginació o la innovació.
nativa
adj. Que és originari d'un lloc o que hi pertany de manera natural; que ha nascut o s'ha desenvolupat en un entorn concret.
naveta
f. Objecte en forma de vaixell o de caixa allargada, utilitzat per a transportar o emmagatzemar aliments, especialment en el context de la tradició agrícola.
nineta
f. Diminutiu de "nina"; es refereix a una nena petita o a una figura femenina de joguina.
tannat
m. (també f.) Producte obtingut de la tannina, utilitzat en la curtidura de pells i en la producció de vi.
tetina
f. Peça petita i flexible, generalment de goma o silicona, que s'utilitza per a l'alimentació de nadons a través d'un biberó. (també tetina de biberó)
tinent
m. (f. tinenta) Persona que ocupa el càrrec de tinent, generalment en l'àmbit militar o administratiu.
titani
m. Element químic de símbol Ti i número atòmic 22, de color gris metall, molt resistent i lleuger, utilitzat en aliatges i aplicacions aeroespacials.
titeta
f. (pl. titetes) Mamella d'una dona o d'una femella de mamífer, especialment en el context de la lactància.
titina
f. Proteïna muscular de gran mida que contribueix a la contracció i elasticitat del múscul (també anomenada connectina).
titota
f. (titot, titota) Persona de poca alçada o de poca importància; també, figura ridícula o grotesca.
tonant
m. (f. tonanta) Persona que canta o toca un instrument musical de manera que acompanya un cant.
tòtina
f. (tòttina) Ous de gallina que es fan servir en la cuina, especialment en la preparació de plats tradicionals.
vaitot
vaitot (m.) 1. Nom que designa un tipus de vaixell de càrrega, especialment en el context de la navegació fluvial. 2. (variant: vaitot de riu)
veient
v. (veure, veient, vist) Acció de percebre amb la vista.
veïnat
m. Conjunt de veïns d'un mateix lloc o barri; comunitat que comparteix un espai geogràfic.
vèneta
f. (pl. vènets) Persona originària de Venècia o de la regió veneta; també, adjectiu que fa referència a aquesta procedència.
vetona
f. (pl. vetones) Persona que vetlla o cuida d'alguna cosa, especialment en el context de la vigilància o la protecció.
vinent
adj. Que ve després en el temps; que està a punt d'arribar (vinent, vinent).
viteta
f. Petita vit, especialment en referència a una planta de vinya jove.
vivent
m., f., adj. Que està viu; que té vida. (vivent, vivents)
votant
m. i f. Persona que emet un vot en una elecció o referèndum.
votiva
adj. Que es fa o es dedica a la votiva, en especial en relació amb ofrenes o promeses religioses.
7 lletres
antenat
m. (f. antenada) Persona o animal que és ancestre d'un altre; avantpassat.
antonià
adj. Relatiu a Antoni, nom propi; també, que pertany o és característic d'Antoni.
atònita
adj. (m. i f. atònic, atònics) Que es troba sorprès o sense paraules, a causa d'un impacte emocional o d'una situació inesperada.
avinent
adj. Que és convenient o apropiat en una situació determinada; que es presenta com a favorable. (avinent, avinents)
entitat
f. Organització o institució amb una finalitat determinada, o conjunt de característiques que defineixen un ésser o un objecte. (entitats)
entonat
entonat, ada (m., f., adj.) 1. Que té un to o una tonalitat determinada; 2. Que canta o parla amb una correcta entonació.
invitat
m., f. Persona que és convidada a un acte o esdeveniment (invitat, invitada).
novenet
m. (pl. novenets) Nom que designa un petit objecte o figura que representa un novè, sovint utilitzat en contextos festius o decoratius.
novetat
f. Qualitat de nou; cosa que és nova o recent. (novetats)
taenita
f. (taenites) Mineral de la classe dels silicats, que presenta una estructura laminar i és un component comú en algunes roques metamòrfiques.
teatina
f. Religiosa pertanyent a l'orde de les Teatines, fundat al segle XVI, dedicat a l'educació i la reforma espiritual.
tetània
f. Contracció muscular involuntària i prolongada, sovint causada per un desequilibri electrolític o una hipocalcemia.
tinenta
f. (pl. tinentes) Persona que ocupa un càrrec de tinent, especialment en l'àmbit militar o administratiu.
titanat
m. (f. titanada) Element químic de la taula periòdica, de símbol Ti i número atòmic 22, que és un metall de transició lleuger i resistent a la corrosió.
vanitat
f. Qualitat de qui es preocupa excessivament per la seva aparença o per l'opinió dels altres; orgull o vanaglòria.
ventana
f. Obertura en una paret que permet l'entrada de llum i aire, generalment tancada amb vidre. (variant: ventaneta)
vianant
m. i f. Persona que camina per un camí, carrer o via pública.
vintena
f. Conjunt de vint unitats; període de vint dies.
8 lletres
antonina
f. (pl. antonines) Nom comú que designa una planta herbàcia del gènere *Antirrhinum*, coneguda per les seves flors en forma de boca de drac.
avioneta
f. Aeronau de menor grandària que un avió, dissenyada per a volar a baixes altures i generalment utilitzada per a formació o lleure.
entenent
m. (f. entenedora) Persona que comprèn o entén alguna cosa; també, persona que té un coneixement profund d'un tema.
inanitat
f. Qualitat de ser inútil o de manca de contingut; buidor o futilitat.
neotènia
f. (pl. neotènies) Retard en el desenvolupament físic d'un organisme, que manté característiques juvenils en l'etapa adulta.
tetanina
f. Proteïna present en el veneno de certes serpents, responsable de la paràlisi muscular.
titanita
f. Minerale format per un òxid de titani, que es presenta en cristalls i és utilitzat en la fabricació de pigments i materials ceràmics.
vintenni
m., f. (vint-i-una, vint-i-dos) Persona que té entre vint i vint-nou anys.
9 lletres
antoniana
adj. Relatiu a l'Antoni o a la seva figura; que pertany o és característic d'Antoni.
antoninià
adj. Relatiu a l'emperador romà Antoní o a la seva dinastia.
inventiva
f. Capacitat de crear o imaginar noves idees, solucions o objectes; originalitat.
nativitat
f. Naixement, especialment en referència al naixement de Jesucrist; també, l'acte de néixer en general.
vivianita
f. Mineral de la classe dels sulfat, format per sulfats de calci i magnesi, que es presenta en cristalls transparents o blanquinosos.
10 lletres
tennantita
f. Mineral de la classe dels silicats, format per un grup de minerals que contenen manganès i que es presenta en forma de cristalls.
Aquí tens els tutis d’avui (12 de juny de 2026)
avioneta
f. Aeronau de menor grandària que un avió, dissenyada per a volar a baixes altures i generalment utilitzada per a formació o lleure.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 12/06/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 12 de juny de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFEsperem que hagis gaudit del Paraulògic d'avui. Demà tornem amb noves solucions!
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 11/06/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: D, E, I, M, P, R
- La paraula central del rusc d'ahir es la C
- Total de 67 paraules
- Hi ha 1 tutis, un de 9 lletres
- Prefix freqüent: cir, 6 vegades
- Sufix freqüent: -ric, 8 vegades
- Hi ha 1 palíndrom de 3 lletres, 1 palíndrom de 5 lletres
- Hi ha 2 mots quadrats de 6 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: Relacionat amb la capa exterior de la pell o els teixits, sovint utilitzat en contextos mèdics o biològics per referir-se a lesions o condicions que afecten la superfície del cos.
- Poètica: Un vel delicat que abraça el cos, on la vida es troba en el seu reflex més superficial, com la brisa que acaricia la rosada del matí.
Veure solució
epidèrmic
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
cec
cep
cer
cim
dic
eci
mec
pec
pic
rec
ric
4 lletres
cerc
ceri
cimè
circ
ciri
crec
crem
crep
cric
crim
èpic
prec
ricí
5 lletres
cedir
cedre
cedrí
cerer
cèric
cimer
cirer
crepè
dècim
ecidi
epicè
mèdic
mercè
mímic
pícid
píric
recer
repic
6 lletres
cecidi
cirier
dèrmic
dic-dic
edípic
irídic
mercer
pèrcid
periec
pícric
pírric
predic
rècipe
ric-ric
7 lletres
cirerer
decidir
deïcidi
empíric
8 lletres
epidèmic
precedir
primicer
9 lletres
cipripedi
cirrípede
epidèrmic
precipici
Bloc de tutis d'ahir
epidèrmic