Solucions al joc d'avui 30 de maig de 2026
Paraulògic d'avui 30/05/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 30 de maig de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 113 paraules
- Hi ha 1 tutis: un de 9 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, C, E, I, L, R
- La paraula central del rusc es la X
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "xer" amb un total de 17 paraules que l'utilitzen.
Prefix "xer" (17)
xera
f. Terreny sec i estèril, sovint cobert de vegetació escassa o xeròfita; també pot referir-se a un tipus de vegetació adaptada a condicions àrides.
xerec
m. (pl. xerecs) Conjunt de coses o objectes en desordre o sense valor; trastos.
xereca
f. (xereques) 1. Conjunt de peces de roba que es porten per sobre d'altres, generalment per protegir-se del fred o la intempèrie.
xereix
m. (xereix, xereixa) Persona que es dedica a fer xeres o que té un comportament xereix.
xeric
adj. Que es caracteritza per tenir un clima sec o per ser poc humit; referit a ecosistemes o ambients amb poca disponibilitat d'aigua.
xericar
v. (xerico, xerica) Fer o dir coses de manera ximple o sense sentit; parlar de manera confusa o incoherent.
xerra
v. (xerra, xerres, xerra, xerrem, xerreu, xerren) Parlar de manera abundant i sovint sense un objectiu clar; xerrar.
xerrac
m. Eina de tall composta per una fulla dentada, utilitzada principalment en fusteria i metal·lúrgia (variant: serra).
xerracar
v. Fer soroll o xivarri, especialment en parlar excessivament o de manera innecessària. (xerracar-se)
xerraire
m. (f. xerraira) Persona que parla molt o que parla de manera ininterrompuda; xerrameca.
xerrar
v. Parlar de manera informal o lleugera; comunicar-se mitjançant paraules (variant: xerrant).
xerrera
f. Conversa o xerrada llarga i distesa; també, persona que parla molt (xerrera, xerreres).
xerri
m. (pl. xerris) Porc jove o de poc pes, especialment el que es cria per a la seva carn.
xèrria
f. (xèrries) Qualitat de ser xèrria; actitud de qui és poc generós o que no comparteix.
xerric
m. (pl. xerrics) So agut i estrident que emet un insecte, especialment una cigala; també, soroll similar produït per altres animals o objectes.
xerricar
v. Fer un soroll repetitiu i estrident, com el que produeixen alguns animals o objectes. (xerricar-se)
xerric-xerrac
m. (xerric-xerrac) Soroll repetitiu i estrident, similar al que fa un objecte al fregir-se o al moure's.
Hi ha 8 paraules acabades amb el sufix "-ixa"
Sufix "-ixa" (8)
aixa o aixà
f. (pl. aixes) Peça de fusta o metall que serveix de suport o base per a una estructura o objecte.
arraixa
v. (arraixar) Fer que una cosa estigui ben ajustada o col·locada en el seu lloc.
caixa
f. Recipient tancat, generalment de forma rectangular, que s'utilitza per guardar, transportar o protegir objectes. (pl. caixes)
creixa
f. Creixement o augment d'una cosa, especialment en referència a la vegetació; també pot referir-se a una part del cos que sobresurt (creixença).
eixa
eixa (f.) 1. Forma dialectal de "aquesta" o "aquest", usada en algunes zones del territori català. 2. Eina o instrument per a fer una marca o una línia recta.
lleixa
f. Pla o superfície horitzontal, generalment de fusta o metall, que es col·loca en un moble per sostenir objectes (variant: lleixa).
reixa
f. Estructura de metall o fusta amb barrots, utilitzada per a tancar, protegir o dividir espais; també, eina agrícola per a treballar la terra.
xeixa
f. (pl. xeixes) Pessic o agafada que es fa amb els dits, especialment per fer un senyal o una advertència.
Pistes individuals de debò per als tutis 30/05/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: És un moble amb diverses compartiments que s'utilitza per guardar roba, objectes personals o altres articles de manera ordenada.
- Poètica: Un refugi de secrets on els somnis s'amaguen entre les capses del temps, custodiant records i tresors que esperen ser descoberts.
Veure solució
calaixera
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 30 de maig de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
eix
m. Element estructural que serveix de suport o guia, com ara en un vehicle o en una màquina; també, línia imaginària al voltant de la qual es disposen altres elements (eix vertical, eix horitzontal).
lax
adj. Que és poc estricte, rigorós o tens; que presenta una certa flexibilitat o relaxació en les normes o condicions. (lax, laxa)
xac
m. (pl. xacs) Instrument de fusta o metall que serveix per fer força o per subjectar objectes.
xai
m. Ovella jove, especialment la que no ha arribat a l'edat de sacrifici; també, la carn d'aquesta ovella (xaiet).
xal
m. (pl. xals) Estat de satisfacció o alegria intensa; diversió o festa.
xec
xec (m.) Document que autoritza el cobrament d'una quantitat de diners d'un compte bancari.
xic
xic (m., f.) 1. (fam.) noi o xiqueta; 2. (fam.) persona jove o de poca edat.
4 lletres
aixa o aixà
f. (pl. aixes) Peça de fusta o metall que serveix de suport o base per a una estructura o objecte.
així
adv. Indica manera, forma o estat, equivalent a "d'aquesta manera" o "d'aquesta forma". (variant: aixina)
eixa
eixa (f.) 1. Forma dialectal de "aquesta" o "aquest", usada en algunes zones del territori català. 2. Eina o instrument per a fer una marca o una línia recta.
eixe
m. (eixa) Demostratiu que indica una cosa o persona situada a prop del parlant.
elxà
m. (pl. elxans) Habitant o originari d'Elx, ciutat de la Comunitat Valenciana.
íxia
f. Planta herbàcia del gènere *Ixia*, originària d'Àfrica, coneguda per les seves flors vistoses i variades.
laxa
adj. Que és poc estricte, flexible o permissiu; que no presenta una tensió o rigidesa notable. (variant: laxa)
reix
m. (pl. reixes) Estructura de barres o fils metàl·lics o de fusta que serveix per tancar o delimitar un espai, o per suportar plantes.
xaia
f. (pl. xaietes) Persona que es comporta de manera ximple o que fa coses poc serioses; també s'usa per referir-se a una dona jove o atractiva.
xala
m. (pl. xales) Cosa que serveix per a xalar o gaudir; diversió o entreteniment.
xara
f. (pl. xares) Cosa que es fa servir per a fer foc, generalment un tros de fusta o un material inflamable.
xare
v. (xar, xareu) Fer un xàfec o pluja intensa i sobtada.
xeic
m. (pl. xeics) Persona que es distingeix per la seva actitud desenfadada o informal; també s'utilitza com a sinònim de "noi" o "xicot".
xeix
m. (pl. xeixos) Eix o línia imaginària al voltant de la qual es produeix un gir o una rotació.
xera
f. Terreny sec i estèril, sovint cobert de vegetació escassa o xeròfita; també pot referir-se a un tipus de vegetació adaptada a condicions àrides.
xica
f. (pl. xiques) Forma col·loquial de referir-se a una noia o dona jove.
xilè
m. i f. (pl. xilens, xilenes) Persona nascuda a Xile; adj. Relatiu a Xile o als seus habitants.
5 lletres
aixec
v. (aixecar) Fer pujar o elevar alguna cosa; també, augmentar la intensitat o el nivell d'alguna cosa.
axial
adj. Que pertany o és relatiu a un eix; que té forma d'eix.
caixa
f. Recipient tancat, generalment de forma rectangular, que s'utilitza per guardar, transportar o protegir objectes. (pl. caixes)
càrex
m. (pl. càrecs) Persona que ocupa un càrrec o una responsabilitat en una organització o institució.
clixé
m. (f. en alguns contextos) Impressió o motlle que es fa servir per reproduir imatges o textos; també, idea o concepte estereotipat i repetitiu.
eixea
eixea (f.) 1. Nom popular d'una planta herbàcia de la família de les gramínies, també coneguda com a "eixor" o "eixera".
eixir
v. (eixit, eixint) Sortir, especialment d'un lloc tancat o d'una situació.
exili
m. Situació d'una persona que es veu obligada a abandonar el seu país per motius polítics, socials o personals.
làrix
m. (pl. làrixs) Nom d'un arbre conífera del gènere Larix, caracteritzat per les seves agulles fines i caigudes a l'hivern.
laxar
v. (laxar-se) Reduir la tensió o la rigidesa d'alguna cosa; afluixar.
lèxic
m. Conjunt de paraules d'una llengua o d'un àmbit específic, així com el seu significat i ús.
reixa
f. Estructura de metall o fusta amb barrots, utilitzada per a tancar, protegir o dividir espais; també, eina agrícola per a treballar la terra.
xacal
m. (pl. xacals) Mamífer carnívor de la família dels canids, semblant a un llop petit, que habita principalment a Àfrica i Àsia.
xacar
v. (xacar, xacant, xacat) Fer que una cosa es trenqui o es descompongui per una pressió o un cop.
xacra
f. Marca o cicatriu que deixa una ferida; també, defecte o imperfecció que afecta una cosa.
xaiar
v. (xaiar-se) Fer que un xai o un animal jove esdevingui un xai adult, especialment en el context de l'alimentació o la criança.
xaica
f. (pl. xaiques) Vestit tradicional de dona, generalment de colors vius, que s'utilitza en festes i celebracions populars.
xaier
m. (f. xaiera) Persona que es dedica a la venda de productes alimentaris, especialment al mercat.
xaira
f. (pl. xaires) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva forma allargada i el color platejat.
xaire
m. (pl. xaires) Aire que es mou amb força, sovint associat a un ambient de frescor o de canvi.
xalar
v. Gaudir intensament d'alguna cosa; experimentar plaer o diversió (xalant, xalada).
xaria
f. Conjunt de normes jurídiques i morals de l'Islam que regulen la vida dels musulmans.
xarxa
f. Conjunt d'elements interconnectats que permeten la comunicació, el transport o la distribució d'informació, recursos o serveis. (xarxes)
xeixa
f. (pl. xeixes) Pessic o agafada que es fa amb els dits, especialment per fer un senyal o una advertència.
xerec
m. (pl. xerecs) Conjunt de coses o objectes en desordre o sense valor; trastos.
xeric
adj. Que es caracteritza per tenir un clima sec o per ser poc humit; referit a ecosistemes o ambients amb poca disponibilitat d'aigua.
xerra
v. (xerra, xerres, xerra, xerrem, xerreu, xerren) Parlar de manera abundant i sovint sense un objectiu clar; xerrar.
xerri
m. (pl. xerris) Porc jove o de poc pes, especialment el que es cria per a la seva carn.
xicra
f. Recipient de ceràmica o porcellana, generalment amb nansa, utilitzat per a beure líquids, especialment cafè o te (variant: xicra de cafè).
xilla
f. (pl. xilles) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva forma allargada i el color platejat.
xiric
adj. Que és de poca alçada o que té una forma irregular; també, que és feble o poc consistent. (xiric, -a)
6 lletres
alèxia
f. Alteració del sentit del gust que provoca una percepció errònia dels sabors. (també alèxia)
arraix
m. (pl. arraixos) Raig o feix de llum que es projecta en una direcció determinada.
axil·la
f. Cavitat situada sota l'articulació de l'espatlla, entre el braç i el tòrax; també, la zona del cos que la forma.
caixer
m. Persona que s'encarrega de gestionar els pagaments en un establiment comercial; també pot referir-se a un dispositiu automàtic per a realitzar transaccions (caixera, caixers).
calaix
m. Recipient tancat, generalment de forma rectangular, que s'utilitza per guardar o organitzar objectes, sovint amb una tapa.
creixa
f. Creixement o augment d'una cosa, especialment en referència a la vegetació; també pot referir-se a una part del cos que sobresurt (creixença).
elixir
m. Solució líquida, sovint considerada meravellosa o medicinal, que es creu capaç de curar o transformar.
exarca
m. (f. exarca) Títol d'un bisbe que governa una regió eclesiàstica, especialment en l'antiga Església oriental.
lèxica
adj. Relatiu al lèxic; que pertany o afecta al vocabulari d'una llengua.
lleixa
f. Pla o superfície horitzontal, generalment de fusta o metall, que es col·loca en un moble per sostenir objectes (variant: lleixa).
xaiera
f. (variant: xaire) Persona que es dedica a fer xai, especialment en el context de la ramaderia.
xarrar
v. Parlar de manera informal o xafardera; conversar. (xarrar-se)
xarrec
m. (pl. xarrecs) Persona que es dedica a fer xerrades o discursos de manera habitual, sovint amb un to pesat o avorrit.
xereca
f. (xereques) 1. Conjunt de peces de roba que es porten per sobre d'altres, generalment per protegir-se del fred o la intempèrie.
xereix
m. (xereix, xereixa) Persona que es dedica a fer xeres o que té un comportament xereix.
xerrac
m. Eina de tall composta per una fulla dentada, utilitzada principalment en fusteria i metal·lúrgia (variant: serra).
xerrar
v. Parlar de manera informal o lleugera; comunicar-se mitjançant paraules (variant: xerrant).
xèrria
f. (xèrries) Qualitat de ser xèrria; actitud de qui és poc generós o que no comparteix.
xerric
m. (pl. xerrics) So agut i estrident que emet un insecte, especialment una cigala; també, soroll similar produït per altres animals o objectes.
xixell
m. (pl. xixells) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva mida petita i el cos allargat.
7 lletres
aixecar
v. Elevar o posar en una posició més alta; fer que algú o alguna cosa s'aixequi. (aixecament, aixecador)
aixella
f. Cavitat situada sota l'articulació de l'espatlla, entre el braç i el tronc. (variant: aixella)
arraixa
v. (arraixar) Fer que una cosa estigui ben ajustada o col·locada en el seu lloc.
axil·lar
m., f. (axil·lar, axil·laris) Relatiu a l'aixella o a la part del cos situada sota l'extremitat superior.
caixera
f. Persona que treballa en una caixa, especialment en un comerç, encarregada de cobrar els clients (variant: caixer).
carcaix
m. (pl. carcaixos) Cistella o recipient de vímet, generalment de forma ovalada, utilitzat per transportar o emmagatzemar objectes.
créixer
v. Augmentar de mida, quantitat o intensitat; desenvolupar-se o evolucionar en un context físic, emocional o intel·lectual.
eixalar
v. (eixalar-se) Fer que una cosa s'eixala; perdre o deixar de tenir humitat.
execrar
v. Condemnar o rebutjar amb força; expressar un rebuig intens envers alguna cosa o algú. (execrar-se)
exercir
v. Dur a terme una activitat o una funció, especialment en el context de professions o habilitats. (exercir-se)
exiliar
v. Fer que una persona o un grup abandoni el seu país per motius polítics, socials o de seguretat. (exiliat, exiliada)
irèixer-se
v. (irèixer-se, irèix-se) Fer-se visible o manifestar-se, especialment en un context de revelació o aparició.
lexical
adj. Relatiu al lèxic o al vocabulari d'una llengua; que pertany al conjunt de paraules d'una llengua.
lleixar
v. (lleixar, lleixa) Fer que una cosa deixi de tenir un efecte o una influència; deixar de fer o de tenir.
reeixir
v. (reeix, reeixit) Tenir èxit en una acció o en un propòsit.
relaxar
v. Fer que algú o alguna cosa perdi tensió o estrès; alleugerir. (relaxar-se)
relleix
m. (pl. relleixos) Element de la construcció que sobresurt d'una paret, generalment per a recollir l'aigua de pluja.
xarrera
f. Conversa o discurs lleuger, sense importància; xerrameca. (xerrera)
xericar
v. (xerico, xerica) Fer o dir coses de manera ximple o sense sentit; parlar de manera confusa o incoherent.
xerrera
f. Conversa o xerrada llarga i distesa; també, persona que parla molt (xerrera, xerreres).
xicalla
f. Objectes petits o de poc valor, sovint considerats com a deixalles o coses innecessàries. (xicalla, xicallada)
xixella
f. (pl. xixelles) Objecte de forma allargada i estreta, normalment de metall, que s'utilitza per a fer girar o subjectar coses.
8 lletres
acréixer
v. Augmentar, fer créixer o incrementar en quantitat, intensitat o importància. (acréixer-se)
eixàrcia
f. (pl. eixàrquies) Conjunt de principis o normes que regulen el funcionament d'una organització o sistema.
excel·lir
v. (excel·lit, excel·lint) Superar en qualitat, quantitat o importància; destacar.
exercici
m. Activitat o pràctica destinada a desenvolupar o mantenir habilitats, coneixements o condicions físiques.
reixaire
m. (f. reixaire) Persona que es dedica a la reixa o que treballa amb reixes, especialment en el context de la pesca o l'agricultura.
xarxaire
m. (f. xarxaire) Persona que es dedica a la pesca amb xarxes o que treballa en la fabricació de xarxes.
xerracar
v. Fer soroll o xivarri, especialment en parlar excessivament o de manera innecessària. (xerracar-se)
xerraire
m. (f. xerraira) Persona que parla molt o que parla de manera ininterrompuda; xerrameca.
xerricar
v. Fer un soroll repetitiu i estrident, com el que produeixen alguns animals o objectes. (xerricar-se)
xilarial
adj. Que és propi o característic d'un xilar, especialment en relació amb el seu aspecte o comportament.
9 lletres
aixerriar
v. (aixerriar-se) Fer que una cosa es torni més lleugera o menys pesada; alleugerir.
calaixera
f. Moble amb diversos calaixos per guardar objectes.
eixarreir
v. (eixarreir-se) Fer que algú o alguna cosa perdi la forma o l'elasticitat; desfigurar-se.
recréixer
v. Tornar a créixer o a desenvolupar-se, especialment després d'una interrupció o d'un període de disminució. (recreixer)
10 lletres
excarcerar
v. Alliberar una persona de la presó o d'un lloc de detenció.
12 lletres
xerric-xerrac
m. (xerric-xerrac) Soroll repetitiu i estrident, similar al que fa un objecte al fregir-se o al moure's.
Aquí tens els tutis d’avui (30 de maig de 2026)
calaixera
f. Moble amb diversos calaixos per guardar objectes.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 30/05/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 30 de maig de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFFins aquí les solucions d'avui. Recorda que cada dia a mitjanit s'actualitzen amb les paraules del nou Paraulògic.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 29/05/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: A, E, F, M, R
- La paraula central del rusc d'ahir es la S
- Total de 94 paraules
- Hi ha 1 tutis, un de 7 lletres
- Prefix freqüent: mar, 9 vegades
- Sufix freqüent: -sar, 11 vegades
- Hi ha 1 palíndrom de 3 lletres, 1 palíndrom de 5 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: És la qualitat de ser fort, estable i resistent, tant en materials com en actituds o comportaments.
- Poètica: Com un arbre que desafia les tempestes, arrelant-se profundament en la terra, la seva essència roman impertorbable davant les adversitats.
Veure solució
fermesa
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
ase
fas
fes
mas
mes o més
ras
res
sem
ser
ses
4 lletres
afàs
amàs
asma
esma
esme
essa
fase
fesa
fres
mesa
rasa
safa
safè
sama
sara
sema
serè
serf
5 lletres
arres
ermàs
esmar
ésser
farsa
frase
fresa
marès
màser
massa
mesar
ramàs
rasar
raser
rassa
resar
safra o safrà
samer
sarsa
semar
serra o serrà
sèsam
6 lletres
esfera
farser
fasser
feresa
fresar
fressa
maresa
marràs
masera
masser
messes
raresa
rasera
remesa
sàmara
semema
serrar
7 lletres
amassar
arrasar
farsera
fassera
fermesa
fressar
fresser
marasme
marassa
maresma
maresme
ramassa
samarra
serrera
8 lletres
arremesa
esmarrar-se
ferrassa
fressera
maressar
marrassà
ramassar
sasserès
9 lletres
sassafràs
sasseresa
10 lletres
arramassar
assamarrar
emmaressar
Bloc de tutis d'ahir
fermesa