Solucions al joc d'avui 29 de maig de 2026
Paraulògic d'avui 29/05/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 29 de maig de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 94 paraules
- Hi ha 1 tutis: un de 7 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, E, F, M, R
- La paraula central del rusc es la S
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "mar" amb un total de 9 paraules que l'utilitzen.
Prefix "mar" (9)
marasme
m. Estat de falta d'activitat, de vitalitat o d'energia; immobilisme o inacció.
marassa
f. (marassa, marasses) Conjunt de plantes aquàtiques que creixen en zones humides, especialment en rius i llacs.
marès
m. (f. maressa) Artesà que treballa la ceràmica, especialment en la fabricació de rajoles i altres objectes decoratius.
maresa
f. (pl. mareses) Conjunt de plantes aquàtiques que creixen en aigües poc profundes, sovint utilitzades en jardineria i paisatgisme.
maresma
m. Terreny humit i pantanós, sovint situat a la vora d'un riu o del mar, caracteritzat per una vegetació específica.
maresme
m. Regió costanera del nord de Catalunya, situada entre el Montnegre i el mar Mediterrani, coneguda per la seva agricultura i turisme.
maressar
v. (maressar-se) Fer que una cosa esdevingui mare, especialment en el context de la reproducció o la generació.
marràs
m. (marrassa, marrassos) Animal de la família dels cèrvids, semblant al cérvol, que habita en zones boscoses.
marrassà
m. (marrassà, marrassana) Nom comú que designa un tipus de planta herbàcia de la família de les gramínies, típica de zones humides.
Hi ha 11 paraules acabades amb el sufix "-sar"
Sufix "-sar" (11)
amassar
v. (amassant, amassat) Fer una massa a partir de farina i aigua, o combinar elements fins a obtenir una consistència homogènia.
arramassar
v. Recollir o agrupar coses disperses en un mateix lloc. (arramassant, arramassat)
arrasar
v. (1a conj.) Destruir completament o fer desaparèixer; aconseguir un èxit rotund en una competició o activitat.
emmaressar
v. (emmaressar-se) Fer-se o convertir-se en mare; tenir fills.
fresar
v. Fer que una cosa sigui fresca o fresca; referit a la fruita, fer que maduri o adquireixi un color viu (frescar).
fressar
v. Fer una fressa o soroll, especialment en caminar o moure's; també, fer un soroll fort o estrident. (fressar-se)
maressar
v. (maressar-se) Fer que una cosa esdevingui mare, especialment en el context de la reproducció o la generació.
mesar
v. (mesar-se) Estirar o tirar d'una cosa per allunyar-la o per fer-la més llarga; en el context de la roba, referit a la seva arruga o forma.
ramassar
v. Recollir o reunir coses disperses, especialment en el context de la neteja o l'organització. (ramassar-se)
rasar
v. (rasar, rasat) Fer que una superfície sigui plana o uniforme; eliminar el que sobresurt.
resar
v. (resar-se) Dirigir-se a Déu o a una divinitat en oració o súplica.
Hi ha 1 palíndrom de 3 lletres, 1 palíndrom de 5 lletres
Palíndroms (2)
rasar
v. (rasar, rasat) Fer que una superfície sigui plana o uniforme; eliminar el que sobresurt.
ses
pron. (var. sès) Forma pronominal de la tercera persona del singular o plural, usada en construccions reflexives o recíproques.
Pistes individuals de debò per als tutis 29/05/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: És la qualitat de ser fort, estable i resistent, tant en materials com en actituds o comportaments.
- Poètica: Com un arbre que desafia les tempestes, arrelant-se profundament en la terra, la seva essència roman impertorbable davant les adversitats.
Veure solució
fermesa
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 29 de maig de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
ase
m. (pl. ases) Animal domèstic de la família dels equins, similar al cavall, utilitzat principalment com a animal de càrrega.
fas
v. (2a pers. sing. del present d'indicatiu de fer) Realitzar o executar una acció.
fes
v. Fer, realitzar o executar una acció; també s'usa en expressions com "fes-ho" (variant: fes-ho).
mas
m. (pl. masos) Edifici rural destinat a l'habitatge i a l'activitat agrícola o ramadera.
mes o més
m. Unitats de temps que correspon a un dels dotze períodes de trenta o trenta-un dies en un any (pl. mesos).
ras
adj. Que és pla, llis o sense elevacions; que no presenta irregularitats (ras, rasa).
res
adv. (m. i f. pl. resos, reses) Indica la inexistència o absència d'alguna cosa; nul·la quantitat o valor.
sem
m. (pl. sems) Sement d'una planta, especialment en referència a les llavors de cereals o llegums.
ser
v. (ser, sóc, ets, és, som, sou, són) 1. Existir o tenir una naturalesa o identitat determinada. 2. Indicar l'estat o condició d'algú o alguna cosa.
ses
pron. (var. sès) Forma pronominal de la tercera persona del singular o plural, usada en construccions reflexives o recíproques.
4 lletres
afàs
m. (pl. afàsos) Alteració del llenguatge que impedeix la comprensió o l'expressió verbal, sovint causada per lesions cerebrals.
amàs
m. (pl. amassos) Conjunt de coses que es troben acumulades o apilades.
asma
f. Malaltia respiratòria crònica caracteritzada per dificultat per respirar, tos i xiulets a causa de l'estrenyiment de les vies respiratòries.
esma
f. Sentiment de tristesa o melancolia; record nostàlgic d'alguna cosa perduda. (esmes)
esme
m. (f. esma) Sentiment de desinterès o indiferència; falta d'energia o d'ànim per fer alguna cosa.
essa
f. Lletra de l'alfabet català que representa un so fricatiu i sibilant, equivalent a la "s" en altres llengües.
fase
f. Etapa o moment d'un procés o d'un desenvolupament.
fesa
fesa (f.) 1. Acció de fer; resultat d'una acció o d'un treball. 2. (Variant: fessada) Tall o incissió en una superfície.
fres
m. (fresca) Estat d'una cosa que es troba a una temperatura inferior a l'ambient; qualitat de fresca.
mesa
f. Objecte mòbil de forma plana, generalment suportat per potes, que s'utilitza per a diverses activitats com menjar, treballar o jugar. (pl. meses)
rasa
f. Superfície plana i uniforme; (en zoologia) raça o varietat d'animals o plantes.
safa
f. (pl. safes) Recipient o caixa de fusta o metall, sovint amb tapa, utilitzat per guardar objectes o aliments.
safè
m. (pl. safes) Recipient de forma rectangular, generalment de metall, utilitzat per guardar objectes de valor o documents importants.
sama
sama (f.) 1. Conjunt de les parts d'un cos que es troben en un mateix pla o nivell; 2. (en zoologia) posició d'alguns animals en què es mantenen en repòs.
sara
f. Nom propi femení d'origen hebreu que significa "princesa" o "dona noble"; variant: Sara.
sema
m. (pl. semes) Unitat mínima de significat en una llengua, que pot ser un mot o una part d'un mot.
serè
adj. Que és tranquil, calmat o sense alteracions; que no presenta turbulències (variant: serena).
serf
m. (f. serfa) Persona que, en un sistema feudal, està subjecta a un senyor i treballa les terres d'aquest sense rebre llibertat personal.
5 lletres
arres
f. (pl.) Quantitat de diners que es lliura com a garantia en un contracte, especialment en la compravenda.
ermàs
m. Terreny o espai no cultivat, sovint cobert de vegetació espontània (variant: erma).
esmar
v. (esmar, esmarar) Fer que una cosa esdevingui més clara o evident; aclarir.
ésser
v. (ésser, sóc, ets, és, som, sou, són) Tenir existència o realitat; ser.
farsa
farsa (f.) 1. Representació teatral de caràcter còmic i absurd; 2. Acció o situació que és enganyosa o que pretén dissimular la veritat.
frase
f. Conjunt de paraules que expressen una idea completa i que, en català, poden tenir estructura simple o composta.
fresa
f. Fruit comestible de la planta del gènere Fragaria, de color vermell i sabor dolç, o la planta mateixa. (freses)
marès
m. (f. maressa) Artesà que treballa la ceràmica, especialment en la fabricació de rajoles i altres objectes decoratius.
màser
m. (màsera) Persona que exerceix la màsteria o que té autoritat en un àmbit determinat; en contextos acadèmics, s'usa per referir-se a un professor o expert en una matèria.
massa
f. Quantitat excessiva de matèria o d'alguna cosa (masses).
mesar
v. (mesar-se) Estirar o tirar d'una cosa per allunyar-la o per fer-la més llarga; en el context de la roba, referit a la seva arruga o forma.
ramàs
m. (pl. ramassos) Conjunt de branques o tiges d'una planta, sovint usat per fer feixos o per a la decoració.
rasar
v. (rasar, rasat) Fer que una superfície sigui plana o uniforme; eliminar el que sobresurt.
raser
m. (f. rasera) Eina de mà plana i ampla, utilitzada per rascar o allisar superfícies.
rassa
f. Conjunt de persones o animals que comparteixen característiques comunes, especialment en relació amb la seva raça o origen. (variant: raça)
resar
v. (resar-se) Dirigir-se a Déu o a una divinitat en oració o súplica.
safra o safrà
f. Període de collita d'un cultiu, especialment en relació amb les vinyes; també, la quantitat de fruit que es recull en aquest període.
samer
m. (també f.) Persona que es dedica a la fabricació o venda de samarretes.
sarsa
f. Conjunt de fils o cordes que es fan servir per a lligar o subjectar; també, en alguns contextos, referit a un tipus de planta (sarses).
semar
v. (semar-se) Fer que un objecte o una cosa s'assegui o s'instal·li en una posició determinada.
serra o serrà
f. Eina de tall amb una fulla dentada, utilitzada per a serrar materials com fusta o metall; també, cadena muntanyosa (serra de muntanya).
sèsam
m. (pl. sèsams) Llavor petita i plana d'una planta de la família de les pedaliàcies, utilitzada en cuina i com a ingredient en diversos plats.
6 lletres
esfera
f. Cos geomètric de forma rodona, delimitat per una superfície contínua en tots els punts equidistants d'un centre.
farser
m. (f. en alguns dialectes) Persona que fa farciment o que s'encarrega de farcir.
fasser
v. Fer o realitzar alguna cosa; executar. (variant: façar)
feresa
f. Qualitat de ferós; agressivitat o violència en el comportament. (variant: feresa)
fresar
v. Fer que una cosa sigui fresca o fresca; referit a la fruita, fer que maduri o adquireixi un color viu (frescar).
fressa
fressa (f.) 1. Soroll fort i confús, generalment produït per un gran nombre de persones o coses. 2. Activitat o moviment que genera soroll.
maresa
f. (pl. mareses) Conjunt de plantes aquàtiques que creixen en aigües poc profundes, sovint utilitzades en jardineria i paisatgisme.
marràs
m. (marrassa, marrassos) Animal de la família dels cèrvids, semblant al cérvol, que habita en zones boscoses.
masera
f. (maser) Persona que cuida o treballa en una masia; també, habitació o espai destinat a la guarda d'animals o eines agrícoles.
masser
m. (masser, massera) Persona que es dedica a la massa o que treballa amb ella, especialment en la fabricació de pa o altres productes de forn.
messes
m. pl. Conjunt de taules disposades per menjar, treballar o realitzar activitats diverses. (variant: mesa)
raresa
f. Qualitat de rar, poc comú o excepcional; cosa que es distingeix per la seva singularitat.
rasera
f. Utensili de neteja format per una fulla plana que s'utilitza per raspar superfícies. (també rasera de mà)
remesa
f. Enviament de diners o béns, especialment a través d'un intermediari; també, quantitat de diners o béns enviats.
sàmara
f. Fruto sec de determinades plantes, com el freixe o el plataner, que conté una o més llavors i que presenta una estructura plana i membranosa.
semema
m. Unitat mínima de significat que forma part d'un sistema semàntic, equivalent al significat d'un mot o d'una forma lèxica.
serrar
v. Tallar un objecte, generalment de fusta o metall, amb una serra; dividir en parts. (serrar-se)
7 lletres
amassar
v. (amassant, amassat) Fer una massa a partir de farina i aigua, o combinar elements fins a obtenir una consistència homogènia.
arrasar
v. (1a conj.) Destruir completament o fer desaparèixer; aconseguir un èxit rotund en una competició o activitat.
farsera
f. (pl. farseres) Persona que fa farres o festes ruidoses i excessives.
fassera
f. (fassera, fassera de fusta) Recipient o estri utilitzat per a fer o recollir fassos (palla o herba seca).
fermesa
f. Qualitat de ferm, de resistència o de solidesa; força o intensitat d'una cosa.
fressar
v. Fer una fressa o soroll, especialment en caminar o moure's; també, fer un soroll fort o estrident. (fressar-se)
fresser
v. (fresser, fressat) Fer fressa o soroll, especialment en caminar o moure's.
marasme
m. Estat de falta d'activitat, de vitalitat o d'energia; immobilisme o inacció.
marassa
f. (marassa, marasses) Conjunt de plantes aquàtiques que creixen en zones humides, especialment en rius i llacs.
maresma
m. Terreny humit i pantanós, sovint situat a la vora d'un riu o del mar, caracteritzat per una vegetació específica.
maresme
m. Regió costanera del nord de Catalunya, situada entre el Montnegre i el mar Mediterrani, coneguda per la seva agricultura i turisme.
ramassa
f. Conjunt de branques o tiges d'una planta, especialment quan són joves i flexibles; també, ramatge (ramassa, ramassos).
samarra
f. Peça de roba que cobreix el tronc, generalment amb mànigues, que pot ser de diversos materials i estils (variant: samarreta).
serrera
f. Taller o lloc on es treballa la fusta, especialment per a serrar-la (variant: serradora).
8 lletres
arremesa
f. Acció de fer una arremesa; en el context de la pesca, llançament de xarxes o arts de pesca.
esmarrar-se
v. Perdre's, no saber on es troba; desorientar-se.
ferrassa
f. (pl. ferrasses) Eina de ferro, generalment en forma de ganxo, utilitzada per agafar o subjectar objectes calents.
fressera
fressera (f.) 1. Conjunt de fress, especialment en el context de la ramaderia; 2. (variant: fressera) Persona que fa o ven fressa.
maressar
v. (maressar-se) Fer que una cosa esdevingui mare, especialment en el context de la reproducció o la generació.
marrassà
m. (marrassà, marrassana) Nom comú que designa un tipus de planta herbàcia de la família de les gramínies, típica de zones humides.
ramassar
v. Recollir o reunir coses disperses, especialment en el context de la neteja o l'organització. (ramassar-se)
sasserès
adj. Relatiu a Sasserra, poble de la comarca del Moianès, o als seus habitants.
9 lletres
sassafràs
m. (pl. sassafràsos) Arbre de la família de les lauràcies, originari d'Amèrica del Nord, conegut pel seu aroma i les seves propietats medicinals.
sasseresa
f. (pl. sassereses) Qualitat de sasserès; actitud o comportament que denota manca de serietat o de respecte.
10 lletres
arramassar
v. Recollir o agrupar coses disperses en un mateix lloc. (arramassant, arramassat)
assamarrar
v. (assamarrar-se) Unir o subjectar amb un cordó o una cinta; fer que alguna cosa quedi fixada o subjecta.
emmaressar
v. (emmaressar-se) Fer-se o convertir-se en mare; tenir fills.
Aquí tens els tutis d’avui (29 de maig de 2026)
fermesa
f. Qualitat de ferm, de resistència o de solidesa; força o intensitat d'una cosa.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 29/05/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 29 de maig de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFHa estat un Paraulògic difícil avui? No pateixis, demà tindràs una nova oportunitat per demostrar el teu domini del català.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 28/05/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: B, C, I, L, O, S
- La paraula central del rusc d'ahir es la M
- Total de 77 paraules
- Hi ha 1 tutis, un de 8 lletres
- Prefix freqüent: com, mol, 8 vegades
- Sufix freqüent: -mic, 7 vegades
- Hi ha 2 palíndroms de 3 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a alguna cosa que representa o suggereix un significat més enllà del seu aspecte físic o literal, sovint utilitzada en contextos artístics o culturals.
- Poètica: És un missatge amagat en el gest de les flors, un llenguatge silenciós que parla a l'ànima, com un somni que es materialitza en colors i formes.
Veure solució
simbòlic
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
cim
com
mil
mim
moc
mol
mom
mos
olm
som
4 lletres
boom
comí
llim
llom
mico
mili
mill
miol
molí
moll
moló
omís
osmi
simi
5 lletres
bloom
bombí
bombo o bombó
cimós
colom
còmic
comís
llimó
milió
mímic
miosi
mòbil
moció
mocós
molló
molls
mosso
òsmic
símil
somic
6 lletres
colomí
comboi
còsmic
cosmos
límbic
llimbs
llimós
micció
micosi
milloc
míssil
missió
mollic
molsós
osmosi
símbol
sísmic
somicó
somiós
7 lletres
bombosí
colombí
comicis
immòbil
omissió
somicoi
8 lletres
comissió
commoció
simbiosi
simbòlic
9 lletres
imbibició
isosísmic
locomòbil
locomoció
Bloc de tutis d'ahir
simbòlic