Solucions al joc d'avui 20 de maig de 2026
Paraulògic d'avui 20/05/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 20 de maig de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 79 paraules
- Hi ha 2 tutis: un de 10 lletres, un de 11 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, D, E, L, S, T
- La paraula central del rusc es la V
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "val" amb un total de 9 paraules que l'utilitzen.
Prefix "val" (9)
val
val (m.) 1. Quantitat o import que s'assigna a alguna cosa; 2. Valor o importància d'alguna cosa.
valdès
m. i f. (pl. valdesos, valdeses) Persona originària o resident a la comarca del Vallès, a Catalunya.
valdesa
f. (pl. valdeses) Persona originària de Valldes, en referència a la regió de Valldes a Suïssa, o que pertany a la tradició valdesa.
vall
m. Terreny baix situat entre muntanyes o turons, sovint format per un riu o un rierol. (valls)
vallesà
adj. Relatiu o pertanyent al Vallès, comarca situada a la província de Barcelona; també, persona originària d'aquesta comarca (vallesà, vallesana).
vals
m. Dança en 3/4 de temps, originària d'Àustria, i també el seu ritornell musical.
valva
f. Cadascuna de les dues parts que formen la closca d'un mol·lusc o d'un crustaci, o d'un altre objecte similar; també, cada una de les dues parts d'un objecte que s'obre i es tanca. (pl. valves)
valvada
f. (pl. valvades) Acció de valvar; estat o condició de ser valvat.
valvat
adj. Que és o té forma de valva; que presenta valvules o estructures semblants a valves.
Hi ha 10 paraules acabades amb el sufix "-ada"
Sufix "-ada" (10)
davallada
f. Descens o disminució en intensitat, quantitat o nivell; també, el trajecte que es fa en direcció avall. (variant: davallada)
desvetllada
f. Acció o efecte de desvetllar; estat de qui està despert o ha deixat de dormir.
elevada
adj. Que està a una altura superior; que és molt alt o que provoca admiració per la seva qualitat o importància. (elevat, elevada)
llavassada
f. Acció de llavar o rentar; neteja o rentada d'objectes o superfícies. (variant: llavassada)
llevada
f. Acció de llevar o llevar-se; moment en què es lleva el sol o es desperta una persona. (variant: llevada)
valvada
f. (pl. valvades) Acció de valvar; estat o condició de ser valvat.
vedellada
f. Acció de vedellar; també, el resultat d'aquesta acció.
vessada
f. Acció de vessar; quantitat de líquid que s'ha vessat. (vessada, vessament)
vetlada
f. Acte de vetlar, especialment en referència a la vigilància o el record d'una persona difunta; també pot referir-se a una reunió o trobada en un ambient íntim o de confidència.
vetllada
f. Acte o esdeveniment que se celebra a la nit, sovint amb un propòsit cultural o social; també, vigilància o cura sobre alguna cosa (vetllada).
Hi ha 1 palíndrom de 5 lletres
Palíndroms (1)
tevet
m. (pl. tevets) Nom d'un peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva carn saborosa.
Pistes individuals de debò per als tutis 20/05/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: Acció de fer que algú surti de l'estat de son o d'inactivitat, sovint relacionada amb la consciència i la percepció del món que ens envolta.
- Poètica: El raig del sol acaricia la pell adormida, i el murmuri del món es transforma en un cant de vida que desperta els sentits adormits.
Veure solució
desvetllada
Tuti 2
- Semàntica: Es refereix a l'estat de no estar adormit, és a dir, quan una persona està desperta i conscient del seu entorn.
- Poètica: Com un raig de sol que trenca la foscor de la nit, el despertar d'una nova aurora que il·lumina els somnis i els transforma en realitat.
Veure solució
desvetllat
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 20 de maig de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
val
val (m.) 1. Quantitat o import que s'assigna a alguna cosa; 2. Valor o importància d'alguna cosa.
vas
m. Recipient de forma generalment cilíndrica, utilitzat per contenir líquids. (pl. vassos)
vel
m. Tela o material que s'utilitza per cobrir o protegir, especialment en embarcacions (també f. en alguns contextos).
ves
v. (2a pers. sing. del present d'indicatiu de "anar") Moure's d'un lloc a un altre; marxar.
vet o vet ací o vet aquí
v. (vetar) Impedir o prohibir l'accés o l'ús d'alguna cosa.
4 lletres
aval
m. Document o garantia que assegura el compliment d'una obligació, especialment en el context financer. (també: avalar)
avés
m. (pl. avésos) Persona que ha estat víctima d'un accident o d'una situació adversa.
avet
m. (pl. avets) Arbre conífera del gènere Abies, de fulla perenne, amb forma piramidal i que creix en regions muntanyoses.
lava
f. Material rocallós i líquid que s'escorre d'un volcà durant una erupció. (pl. laves)
salv
m. (pl. salvs) Persona que es dedica a la salvació o a la preservació de béns o valors.
seva
f. Pronom possessiu que indica pertinença a la persona que parla o a la tercera persona (seu, seva, seus, seves).
tavà
m. (també f.) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, conegut per la seva carn saborosa i la seva mida considerable.
teva
f. (plural: teves) Pronònim possessiu de segona persona del singular que indica pertinença.
vall
m. Terreny baix situat entre muntanyes o turons, sovint format per un riu o un rierol. (valls)
vals
m. Dança en 3/4 de temps, originària d'Àustria, i també el seu ritornell musical.
vasa
m. (pl. vases) Recipient de forma generalment cilíndrica, utilitzat per contenir líquids o altres substàncies.
vast
adj. Que és molt ampli o extens; que ocupa un gran espai o abasta una gran quantitat.
veda
f. Període durant el qual està prohibit caçar o pescar determinades espècies per protegir-les.
vela
f. Tela lleugera que es fa servir per captar el vent en embarcacions o per a il·luminar espais (vela d'oli, vela de cera).
vell
adj. Que té una edat avançada o que ha perdut la frescor o la novetat; que és antic o usat (vella).
veta
f. Línia o banda de material diferent en un cos sòlid, com ara en una roca o en un teixit; també, en el context de la mineria, capa de mineral. (pl. vetes)
5 lletres
avall
adv. Cap avall; en direcció a una part inferior o més baixa. (variant: avall)
lleva
v. Treure o llevar alguna cosa d'un lloc o d'una situació. (llevar)
salva
salva (f.) 1. Acció de salvar o preservar; 2. Conjunt de coses que es salven o es conserven.
salve
interj. Fórmula de salutació o de comiat, sovint amb connotacions religioses o solemnes.
selva
f. Ecosistema terrestre caracteritzat per una vegetació densa i variada, predominant en zones tropicals i subtropicals.
tevet
m. (pl. tevets) Nom d'un peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva carn saborosa.
valva
f. Cadascuna de les dues parts que formen la closca d'un mol·lusc o d'un crustaci, o d'un altre objecte similar; també, cada una de les dues parts d'un objecte que s'obre i es tanca. (pl. valves)
vasta
adj. (m., f. pl. vastos, vastes) Que té una gran extensió o amplitud; que és abundant o ample.
vedat
m. Terreny reservat per a la caça o la pesca; també, àrea protegida per a la conservació de la natura.
vedet
m., f. (vedet, vedet de cinema) Persona que gaudeix de gran popularitat, especialment en el món de l'espectacle o el cinema.
velat
adj. Que està cobert o ocult per un vel; que és poc clar o ambigu. (f. velada)
vella
adj. Que té una edat avançada o que ha perdut la frescor i la novetat; també s'aplica a coses que han estat usades durant molt de temps (vell, vella).
vessa
vessa (f.) Acció de vessar o fer que un líquid surti del seu contenidor; també, el líquid que s'ha vessat.
vesta
f. Vestit o peça de roba que cobreix el cos, generalment sense mànigues, que es porta sobre una camisa o blusa. (variant: vesta de nit)
vetla
f. Acció de vetlar; vigilància o atenció constant sobre alguna cosa o persona. (variant: vetlla)
6 lletres
davall
adv. En direcció a baix; en un lloc més baix o inferior. (Variant: davallament)
devesa
f. Terreny cobert d'arbres, especialment de fruiters, que es destina a la pastura o a la producció agrícola. (deveses)
elevat
adj. Que es troba a una altura considerable o que és superior en grau, quantitat o importància. (elevada)
eslava
adj. Relatiu als eslaus o a les seves llengües i cultures.
esteva
f. Planta herbàcia de la família de les asteràcies, també coneguda com a "esteva" (Cistus), que creix en zones mediterrànies.
esteve
m. (pl. esteves) Nom comú que designa un tipus de planta herbàcia de la família de les liliàcies, coneguda per les seves flors vistoses.
esvelt
adj. Que és prim i ben proporcionat, amb una figura elegant i estilitzada.
llevat
m. (pl. llevats) Organisme unicel·lular que s'utilitza en la fermentació, especialment en la producció de pa i begudes alcohòliques.
salvat
adj. Que ha estat salvat; que ha escapat d'un perill o d'una situació adversa. (f. salvat, m. pl. salvats, f. pl. salvades)
valdès
m. i f. (pl. valdesos, valdeses) Persona originària o resident a la comarca del Vallès, a Catalunya.
valvat
adj. Que és o té forma de valva; que presenta valvules o estructures semblants a valves.
vedell
m. (pl. vedells) Boví jove, especialment el mascle, que no ha arribat a l'edat de la reproducció.
vestal
m. i f. (pl. vestals) Sacerdotessa de la mitologia romana encarregada de mantenir el foc sagrat i de preservar la puresa.
vetlla
f. Acció de vetllar; període de temps durant el qual es roman despert, especialment en el context d'un funeral o d'una celebració. (variant: vetllada)
7 lletres
aveteda
f. Conjunt de petits arbres de la família dels pinàcids, caracteritzat per les seves agulles i la seva fusta. (també avet)
elevada
adj. Que està a una altura superior; que és molt alt o que provoca admiració per la seva qualitat o importància. (elevat, elevada)
esvelta
adj. (m., f. esvelt, esvelta) Que és alt i prim, amb una figura elegant i proporcionada.
llevada
f. Acció de llevar o llevar-se; moment en què es lleva el sol o es desperta una persona. (variant: llevada)
selvatà
adj. Que és propi o característic de la selva; que presenta un aspecte salvatge o no domesticat. (m., f. selvatana)
tavella
f. Peça plana de ceràmica o pedra, utilitzada en construcció o decoració. (també: tàvella)
valdesa
f. (pl. valdeses) Persona originària de Valldes, en referència a la regió de Valldes a Suïssa, o que pertany a la tradició valdesa.
vallesà
adj. Relatiu o pertanyent al Vallès, comarca situada a la província de Barcelona; també, persona originària d'aquesta comarca (vallesà, vallesana).
valvada
f. (pl. valvades) Acció de valvar; estat o condició de ser valvat.
vassall
m. (f. vassalla) Persona que, en el context feudal, es troba sota la protecció d'un senyor a canvi de serveis o de fidelitat.
vedella
f. (pl. vedelles) Animal domèstic de la família dels bòvids, femella del vedell, criat principalment per la seva carn.
vellesa
f. Estat o condició de ser vell; etapa avançada de la vida.
vessada
f. Acció de vessar; quantitat de líquid que s'ha vessat. (vessada, vessament)
vetlada
f. Acte de vetlar, especialment en referència a la vigilància o el record d'una persona difunta; també pot referir-se a una reunió o trobada en un ambient íntim o de confidència.
8 lletres
tavellat
adj. (m. tavellat, f. tavellada) Que presenta o està cobert de tavelles; que és de forma o aspecte irregular.
vassalla
m. (f. vassalla) Persona que, en un sistema feudal, es troba sota la protecció d'un senyor a canvi de serveis o fidelitat.
velledat
f. Estat o condició de ser vell; antiguitat o decrepitud. (variant: vellesa)
vetllada
f. Acte o esdeveniment que se celebra a la nit, sovint amb un propòsit cultural o social; també, vigilància o cura sobre alguna cosa (vetllada).
9 lletres
atavellat
adj. Que presenta característiques o trets heretats de generacions anteriors; que és primitiu o rudimentari. (atavellada)
davallada
f. Descens o disminució en intensitat, quantitat o nivell; també, el trajecte que es fa en direcció avall. (variant: davallada)
devessall
m. Flux abundant d'aigua o d'un altre líquid; també, allò que es desborda o s'escapa en gran quantitat.
devessell
m. (pl. devessells) Conducte o canal per on flueix un líquid; també, espai o lloc per on es desguassa.
esveltesa
f. Qualitat de ser esvelt; lleugeresa i elegància en el cos o en el moviment.
tavelleta
f. Petita taula o superfície plana, sovint utilitzada per a escriure o col·locar objectes. (variant: tavelleta de fusta)
vedellada
f. Acció de vedellar; també, el resultat d'aquesta acció.
10 lletres
desvetllat
adj. Que ha deixat de dormir; que ha estat despertat o que s'ha despertat.
llavassada
f. Acció de llavar o rentar; neteja o rentada d'objectes o superfícies. (variant: llavassada)
salvatel·la
f. (salvatella) Conjunt de plantes o vegetació que creix de manera espontània en un terreny, sovint en zones humides o marginals.
11 lletres
desvetllada
f. Acció o efecte de desvetllar; estat de qui està despert o ha deixat de dormir.
Aquí tens els tutis d’avui (20 de maig de 2026)
desvetllada
f. Acció o efecte de desvetllar; estat de qui està despert o ha deixat de dormir.
desvetllat
adj. Que ha deixat de dormir; que ha estat despertat o que s'ha despertat.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 20/05/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 20 de maig de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFFins aquí les solucions d'avui. Recorda que cada dia a mitjanit s'actualitzen amb les paraules del nou Paraulògic.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 19/05/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: A, F, N, O, U
- La paraula central del rusc d'ahir es la R
- Total de 78 paraules
- Hi ha 2 tutis, un de 6 lletres, un de 7 lletres
- Prefix freqüent: fur, 11 vegades
- Sufix freqüent: -nar, 11 vegades
- Hi ha 3 palíndroms de 3 lletres
- Hi ha 1 mot quadrat de 4 lletres, 3 mots quadrats de 6 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a l'acció de remoure o escatejar el terra, especialment en relació amb l'agricultura o la jardineria, sovint per preparar-lo per a la sembra o per a la cura de les plantes.
- Poètica: En un ball de terra i arrels, les mans acaricien la terra adormida, despertant secrets amagats sota la seva superfície, com un poema que espera ser recitat.
Veure solució
furonar
Tuti 2
- Semàntica: Es refereix a un sentiment de gran alegria o satisfacció que pot ser experimentat en moments de felicitat intensa o èxit personal.
- Poètica: En el silenci de la matinada, quan el sol acaricia l'horitzó, el cor s'eleva com un ocell que vola lliure, omplint l'ànima d'una llum que il·lumina els somnis.
Veure solució
ufanor
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
ara
arn
far
for
fra
fur
ora
oró
ran
raó
rar
rou
rua o ruà
4 lletres
anar
anur
arna
aura
auró
faró
fora o forà
forn
frau
fura
furó
nora
nuar
orar
raor
rara
rufa
runa
urna
5 lletres
afrau
afuar
anura
arnar
arran
faraó
farro
fonar
forra
forro
fraró
furan
furar
furor
furra
furro
nafra
ornar
rouró
ruana
runar
6 lletres
afanar
afonar
aforar
arruar-se
aurora
forana
fru-fru
fúrfur
nafrar
nannar
narrar
ranura
raonar
rau-rau
ufanor
7 lletres
anàfora
arranar
arrufar
fanfara
faraona
fàrfara
furonar
8 lletres
fanfarró
furfuran
10 lletres
fanfarrona
Bloc de tutis d'ahir
furonar
ufanor
Preguntes freqüents sobre el Paraulògic del 20 de maig de 2026
T’escoltem, deixa’ns el teu comentari o proposta
Tens alguna recomanació o alguna petició d’allò que vulguis que afegim? Creus que aniria bé alguna secció especial o algun tipus d’informació que trobes a faltar? Com seria per a tu la pàgina de solucions ideal per al Paraulògic?
Si tens alguna proposta, estem encantats d’escoltar-la i dur-la a terme. Utilitza el formulari per explicar-nos la teva petició, et llegim.