Solucions al joc d'avui 19 de maig de 2026
Paraulògic d'avui 19/05/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 19 de maig de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 78 paraules
- Hi ha 2 tutis: un de 6 lletres, un de 7 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, F, N, O, U
- La paraula central del rusc es la R
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "fur" amb un total de 11 paraules que l'utilitzen.
Prefix "fur" (11)
fur
m. Pelatge o coberta de pèl d'animals, especialment en referència a la seva utilització en la confecció de vestits o complements. (fur, furs)
fura
fura (f.) 1. Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de cos allargat i pelatge variable, que s'utilitza sovint en la caça de rosegadors. 2. (fura d'escudella) Plat tradicional català que consisteix en un guisat de carn i verdures.
furan
m. Compost orgànic cíclic, insaturat, format per un anell de cinc àtoms amb un àtom d'oxigen i quatre d'hidrogen.
furar
v. Fer un forat o una obertura en un material; perforar. (variant: forar)
fúrfur
m. (fúrfura) Persona que es dedica a fer trampes o enganys; també, persona astuta o malintencionada.
furfuran
m. (furfuranes) Compost químic aromàtic, derivat del furà, utilitzat en la síntesi de diversos productes químics.
furó
m. (pl. furons) Forat o obertura en un material, especialment en el context de la construcció o l'artesania.
furonar
v. (furonar, furonat) Fer furor; causar gran admiració o entusiasme.
furor
m. Intens sentiment de passió o d'ira, que pot portar a comportaments descontrolats; també, gran entusiasme o fervor (furors).
furra
f. (pl. f. -es) Nom comú que designa un mamífer carnívor de la família dels mustèlids, caracteritzat per un cos allargat i pelatge dens, sovint utilitzat en la confecció de vestits i complements.
furro
m. (pl. furrus) Persona que es dedica a la venda o intercanvi de productes de manera informal o il·legal.
Hi ha 11 paraules acabades amb el sufix "-nar"
Sufix "-nar" (11)
afanar
v. (afanar-se) Treballar o esforçar-se intensament per aconseguir un objectiu; també, robar o prendre alguna cosa de manera il·legal.
afonar
v. (afonat, afonada) Fer que una cosa s'enfonsi o perdi el suport, especialment en el context de l'aigua.
anar
v. Desplaçar-se d'un lloc a un altre, ja sigui a peu, en vehicle o mitjançant un altre mitjà de transport; també pot referir-se a l'acció de fer o realitzar alguna cosa. (anar-se, anant)
arnar
v. (arnar, arnat) Fer o produir un arnat; referit a l'acció de fer un niu o un refugi.
arranar
v. Traçar o fer una línia o un camí, especialment amb un instrument punxant o tallant; també, arrencar o desprendre (variant: arranjar).
fonar
v. (1a conj.) Fer fon, escalfar per a liquar; en el context de la metal·lúrgia, fondre metalls.
furonar
v. (furonar, furonat) Fer furor; causar gran admiració o entusiasme.
nannar
nannar (m.) 1. Nom que designa un tipus de cançó o melodia que s'utilitza per adormir infants. 2. (variant: nàna)
ornar
v. Decorar o embellir alguna cosa, afegint-hi ornaments o detalls. (ornamentar)
raonar
v. (raonant, raonat) Explicar o discutir una idea, opinió o argument de manera lògica i coherent.
runar
v. (runar, runa) Fer un so similar al d'un ronc, especialment durant el son.
Hi ha 3 palíndroms de 3 lletres
Palíndroms (3)
ara
adv. Moment present; en aquest moment.
oró
m. (or, oros) Metall preciós de color groc, molt valorat per la seva escassetat i utilitzat en joieria i com a moneda.
rar
adj. Que és poc comú, estrany o que es presenta amb poca freqüència; que provoca sorpresa o admiració per la seva singularitat. (rara)
Hi ha 1 mot quadrat de 4 lletres, 3 mots quadrats de 6 lletres
Mots quadrats (4)
fru-fru
m. (fru-frus) Soroll lleuger i repetitiu, sovint associat a objectes que es mouen o es freguen entre si; també, ornamentació excessiva o superficial.
fúrfur
m. (fúrfura) Persona que es dedica a fer trampes o enganys; també, persona astuta o malintencionada.
rara
adj. Que és poc comú, estrany o diferent del que és habitual; que provoca sorpresa o inquietud. (rara, rar)
rau-rau
m. (rau-raus) So o soroll repetitiu i monòton, sovint associat a la xerrameca o al murmuri.
Pistes individuals de debò per als tutis 19/05/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a l'acció de remoure o escatejar el terra, especialment en relació amb l'agricultura o la jardineria, sovint per preparar-lo per a la sembra o per a la cura de les plantes.
- Poètica: En un ball de terra i arrels, les mans acaricien la terra adormida, despertant secrets amagats sota la seva superfície, com un poema que espera ser recitat.
Veure solució
furonar
Tuti 2
- Semàntica: Es refereix a un sentiment de gran alegria o satisfacció que pot ser experimentat en moments de felicitat intensa o èxit personal.
- Poètica: En el silenci de la matinada, quan el sol acaricia l'horitzó, el cor s'eleva com un ocell que vola lliure, omplint l'ànima d'una llum que il·lumina els somnis.
Veure solució
ufanor
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 19 de maig de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
ara
adv. Moment present; en aquest moment.
arn
m. (pl. arns) Nom que designa una espècie de peix de la família dels salmònids, conegut per la seva carn saborosa.
far
m. (pl. fars) Estructura elevada que emet llum per guiar els vaixells en la navegació.
for
prep. (anglicisme) Utilitzada per indicar la finalitat, la causa o el destinatari d'una acció.
fra
m. (pl. frares) Religiós que pertany a una ordre monàstica o a una comunitat religiosa.
fur
m. Pelatge o coberta de pèl d'animals, especialment en referència a la seva utilització en la confecció de vestits o complements. (fur, furs)
ora
ora (f.) 1. Moment o període de temps determinat; 2. (en context religiós) temps dedicat a la pregària.
oró
m. (or, oros) Metall preciós de color groc, molt valorat per la seva escassetat i utilitzat en joieria i com a moneda.
ran
m. (pl. rans) Part de la terra que es troba a la vora d'un riu o d'un llac, sovint inundada o amb vegetació densa.
raó
f. Capacitat de pensar, jutjar i comprendre; motiu o justificació d'una acció o decisió. (pl. raons)
rar
adj. Que és poc comú, estrany o que es presenta amb poca freqüència; que provoca sorpresa o admiració per la seva singularitat. (rara)
rou
m. (pl. rous) Fruit de l'arbre del roure, de forma ovalada i amb una closca dura, que conté una llavor.
rua o ruà
f. Desfilada o processó de persones o vehicles, sovint en el context de festes o celebracions; també, conjunt de persones que es desplacen juntes. (variant: rua de carnaval)
4 lletres
anar
v. Desplaçar-se d'un lloc a un altre, ja sigui a peu, en vehicle o mitjançant un altre mitjà de transport; també pot referir-se a l'acció de fer o realitzar alguna cosa. (anar-se, anant)
anur
m. (anurs) Grup d'amfibis caracteritzats per l'absència de cua en l'etapa adulta, incloent granotes i gripaus.
arna
f. Cova o forat on viuen les abelles; també, estructura artificial per a la seva cria. (pl. arnes)
aura
f. Radiació lluminosa o atmosfèrica que envolta un cos, especialment en referència a la percepció espiritual o emocional d'una persona.
auró
m. (pl. aurons) Arbre de fulla caduca de la família de les aceràcies, amb fulles palmades i fruits en forma de doble ala, que es troba en zones temperades.
faró
m. (pl. farons) Estructura elevada que emet llum per guiar la navegació marítima.
fora o forà
adv. En un lloc exterior o allunyat d'un espai tancat o delimitat; en un context més ampli, també pot referir-se a una situació o condició que no pertany a un grup determinat.
forn
m. Aparell tancat que s'utilitza per escalfar, coure o assecar aliments, materials o altres substàncies.
frau
m. Engany o frau que es comet per obtenir un benefici il·legítim, especialment en àmbits econòmics o legals.
fura
fura (f.) 1. Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, de cos allargat i pelatge variable, que s'utilitza sovint en la caça de rosegadors. 2. (fura d'escudella) Plat tradicional català que consisteix en un guisat de carn i verdures.
furó
m. (pl. furons) Forat o obertura en un material, especialment en el context de la construcció o l'artesania.
nora
f. (pl. nores) Persona que es dedica a la cura de la llar o a les tasques domèstiques.
nuar
v. (nuar, nuat) Lligar o subjectar amb un nus; fer un nus en un cordó o fil.
orar
v. (orar, ora, orant) Dirigir-se a Déu o a una divinitat en forma de pregària o súplica.
raor
m. (pl. raors) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva forma allargada i la seva carn apreciada.
rara
adj. Que és poc comú, estrany o diferent del que és habitual; que provoca sorpresa o inquietud. (rara, rar)
rufa
f. (pl. rufes) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva carn saborosa i la seva forma allargada.
runa
f. Restes d'objectes o materials que han estat destruïts o abandonats, especialment en el context de construccions o civilitzacions antigues. (pl. runes)
urna
f. Recipient, generalment de forma cilíndrica, utilitzat per a recollir vots, propostes o altres materials. (pl. urnes)
5 lletres
afrau
m. (pl. afraus) Acció de fer un afrau; en sentit figurat, desengany o decepció.
afuar
v. Fer que una cosa sigui afilada o punxeguda; en particular, referit a eines o instruments. (afuar-se)
anura
f. (pl. anures) Ordre de vertebrats anàtoms, caracteritzats per la seva manca de cua en l'estat adult, que inclou les granotes i les salamandres.
arnar
v. (arnar, arnat) Fer o produir un arnat; referit a l'acció de fer un niu o un refugi.
arran
adv. A la superfície o al nivell d'una cosa; en el moment o en el moment que es produeix un fet. (variant: a l'arran)
faraó
m. Títol dels sobirans de l'Antiga Egipte, considerats deïtats i governants absoluts.
farro
m. (pl. farros) Gra de cereals, especialment d'ordi, que es fa servir com a aliment per a animals o en alguns plats tradicionals.
fonar
v. (1a conj.) Fer fon, escalfar per a liquar; en el context de la metal·lúrgia, fondre metalls.
forra
forra (f.) 1. Coberta o envoltura de palla o de material similar que es fa servir per a aïllar o protegir. 2. (forrat, forrada) Que està cobert o revestit amb una capa d'un altre material.
forro
m. Cobertura o revestiment que s'aplica a un objecte, especialment a un llibre o a un moble, per protegir-lo o embellir-lo. (forra)
fraró
m. (fraró, frarona) Nom popular d'un peix de la família dels espàrids, similar al llobarro, que habita en aigües costaneres.
furan
m. Compost orgànic cíclic, insaturat, format per un anell de cinc àtoms amb un àtom d'oxigen i quatre d'hidrogen.
furar
v. Fer un forat o una obertura en un material; perforar. (variant: forar)
furor
m. Intens sentiment de passió o d'ira, que pot portar a comportaments descontrolats; també, gran entusiasme o fervor (furors).
furra
f. (pl. f. -es) Nom comú que designa un mamífer carnívor de la família dels mustèlids, caracteritzat per un cos allargat i pelatge dens, sovint utilitzat en la confecció de vestits i complements.
furro
m. (pl. furrus) Persona que es dedica a la venda o intercanvi de productes de manera informal o il·legal.
nafra
f. Ferida o dany que es produeix en la pell o en un teixit. (també: nafres)
ornar
v. Decorar o embellir alguna cosa, afegint-hi ornaments o detalls. (ornamentar)
rouró
m. (pl. rourons) Arbre de la família de les fagàcies, també conegut com a roure, que produeix un fruit en forma d'agrupació de glans.
ruana
f. Mantell o capa gran, generalment de llana, que es porta sobre les espatlles. (també ruana)
runar
v. (runar, runa) Fer un so similar al d'un ronc, especialment durant el son.
6 lletres
afanar
v. (afanar-se) Treballar o esforçar-se intensament per aconseguir un objectiu; també, robar o prendre alguna cosa de manera il·legal.
afonar
v. (afonat, afonada) Fer que una cosa s'enfonsi o perdi el suport, especialment en el context de l'aigua.
aforar
v. (aforant, aforat, aforada) Establir un aforament o determinar la capacitat d'un espai o la quantitat de persones que pot acollir.
arruar-se
v. (arruar-se, arruïr-se) Fer-se enrere o retirar-se, sovint per por o inseguretat.
aurora
f. Fenomen lumínic que es produeix a l'alba, caracteritzat per l'aparició de llums i colors en el cel.
forana
f. i adj. Que és d'una altra regió o país; estranger o foraster (forà).
fru-fru
m. (fru-frus) Soroll lleuger i repetitiu, sovint associat a objectes que es mouen o es freguen entre si; també, ornamentació excessiva o superficial.
fúrfur
m. (fúrfura) Persona que es dedica a fer trampes o enganys; també, persona astuta o malintencionada.
nafrar
v. Fer mal o causar una ferida a algú; danyar. (nafrar-se)
nannar
nannar (m.) 1. Nom que designa un tipus de cançó o melodia que s'utilitza per adormir infants. 2. (variant: nàna)
narrar
v. Explicar o relatar un fet, una història o una experiència de manera ordenada i coherent.
ranura
f. Obertura estreta i allargada en un objecte, que permet la inserció o el pas d'altres elements.
raonar
v. (raonant, raonat) Explicar o discutir una idea, opinió o argument de manera lògica i coherent.
rau-rau
m. (rau-raus) So o soroll repetitiu i monòton, sovint associat a la xerrameca o al murmuri.
ufanor
m. (f. en desús) Estat d'orgull o satisfacció excessiva, sovint acompanyat de vanitat.
7 lletres
anàfora
f. Element lingüístic que fa referència a un antecedent mencionat anteriorment en el discurs, utilitzat per evitar repeticions.
arranar
v. Traçar o fer una línia o un camí, especialment amb un instrument punxant o tallant; també, arrencar o desprendre (variant: arranjar).
arrufar
v. Fer arrufar o arrufar-se (també arrufar-se) a causa d'una emoció, un sentiment o un estímul extern; contraure o plegar alguna cosa.
fanfara
f. Conjunt de instruments de vent, generalment de metall, que produeixen un so estrident, utilitzat en cerimònies o desfilades; també, el so que emeten.
faraona
f. Au domèstica (Numida meleagris) de mida mitjana, amb plomatge negre i una característica cresta, considerada un símbol de riquesa en algunes cultures.
fàrfara
fàrfara (f.) 1. Papallona de colors vius, especialment de la família dels esfíngids; 2. Persona que es comporta de manera extravagant o poc convencional.
furonar
v. (furonar, furonat) Fer furor; causar gran admiració o entusiasme.
8 lletres
fanfarró
m. i f. Persona que presumeix de qualitats, èxits o possessions que no té o exagera.
furfuran
m. (furfuranes) Compost químic aromàtic, derivat del furà, utilitzat en la síntesi de diversos productes químics.
10 lletres
fanfarrona
fanfarrona, adj. (m. fanfarró) Que presumeix excessivament de les seves qualitats o èxits.
Aquí tens els tutis d’avui (19 de maig de 2026)
furonar
v. (furonar, furonat) Fer furor; causar gran admiració o entusiasme.
ufanor
m. (f. en desús) Estat d'orgull o satisfacció excessiva, sovint acompanyat de vanitat.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 19/05/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 19 de maig de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFFins aquí les solucions d'avui. Recorda que cada dia a mitjanit s'actualitzen amb les paraules del nou Paraulògic.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 18/05/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: C, E, I, L, O
- La paraula central del rusc d'ahir es la B
- Total de 43 paraules
- Hi ha 2 tutis, 2 de 7 lletres
- Prefix freqüent: bol, 7 vegades
- Sufix freqüent: -lic, 5 vegades
- Hi ha 2 mots quadrats de 4 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a un tipus de manera de fer que es caracteritza per una certa llibertat i desinhibició, sovint utilitzada en situacions informals o familiars.
- Poètica: Com un vol lleuger sobre les aigües del riu, on cada salt és un moment de llibertat, l'ànima balla al compàs de l'alegria sense por a caure.
Veure solució
a collibè
Tuti 2
- Semàntica: És una planta herbàcia de la família de les cebes, amb tiges llargues i verdes que s'utilitza sovint com a condiment en amanides i plats cuinats per afegir un gust suau i fresc.
- Poètica: Allà on el verd brota, un delicat alè d'estiu acarona la taula, amb el seu aroma que balla entre l'aire, com un secret que s'escampa en rialles i sabor.
Veure solució
cebollí
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
bec
bei
bel
ble
boc
bol
cob
obi
4 lletres
bebè
bell
bill
blec
bloc
bobò
bocí
boïc
bolc
boll
boló
libi
oboè
òbol
5 lletres
beoci
bilió
billó
bocoi
bolei
bolic
bolló
coble
còlob
libel
líbic
llobí
lobel
oblic
oïble
6 lletres
bèl·lic
bíblic
7 lletres
bicicle
cebollí
a collibè
8 lletres
bicíclic
Bloc de tutis d'ahir
cebollí
a collibè
Preguntes freqüents sobre el Paraulògic del 19 de maig de 2026
T’escoltem, deixa’ns el teu comentari o proposta
Tens alguna recomanació o alguna petició d’allò que vulguis que afegim? Creus que aniria bé alguna secció especial o algun tipus d’informació que trobes a faltar? Com seria per a tu la pàgina de solucions ideal per al Paraulògic?
Si tens alguna proposta, estem encantats d’escoltar-la i dur-la a terme. Utilitza el formulari per explicar-nos la teva petició, et llegim.