Solucions al joc d'avui 15 de maig de 2026
Paraulògic d'avui 15/05/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 15 de maig de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 112 paraules
- Hi ha 4 tutis: un de 7 lletres, 2 de 8 lletres, un de 10 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: B, E, I, O, R, T
- La paraula central del rusc es la M
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "mor" amb un total de 16 paraules que l'utilitzen.
Prefix "mor" (16)
mor o per mor de
m. (pl. mors) Estat de la vida caracteritzat per la cessació de les funcions vitals; també, la mort d'un ésser viu.
morber
v. (morber, morbejar) Fer que una cosa es torni morba o esdevingui més tova o flexible.
morè
m. (f. morena) Color de pell o cabell que presenta tonalitats fosques; també, persona amb aquestes característiques.
morer
v. (morar) Viure en un lloc de manera habitual o permanent.
moret
adj. (moreta, moretó) Que té un color fosc, similar al negre o al marró, sovint utilitzat per descriure animals o objectes.
morir
v. Cessar de viure; perdre la vida. (morir-se)
mormó
m. (pl. mormons) Persona que pertany a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, o que professa les seves doctrines.
moro
m. i f. (pl. moros, moras) Persona d'origen àrab o musulmà; també, en context històric, membre d'un grup musulmà a la Península Ibèrica durant l'Edat Mitjana.
morrió
m. (morrió, -ona) Peça de metall que es col·loca a la boca d'un animal per controlar-ne el moviment.
morritort
m. (morritorta) Varietat de torta o pastís, generalment de forma rodona i amb un farciment dolç, típica de festes o celebracions.
morro o morró
m. (pl. morros) Extrem anterior de la cara d'alguns animals, especialment dels mamífers, o part similar en objectes.
morrot
m. (morros) Part carnosa i prominente de la cara d'alguns animals, especialment dels peixos, que s'utilitza per menjar.
mort
m. (pl. morts) Cessament de les funcions vitals d'un organisme; estat resultant d'aquesta condició.
morter
m. Utensili de cuina, generalment de forma cònica, utilitzat per a moldre o picar aliments, sovint acompanyat d'una mà de morter.
morteret
m. (pl. morterets) Objecte de ceràmica o pedra, amb un fons pla i un mànec, utilitzat per a moldre o triturar aliments.
morterot
m. (morterots) Recipient de forma cilíndrica, generalment de pedra o ceràmica, utilitzat per a moldre o triturar aliments.
Hi ha 8 paraules acabades amb el sufix "-tre"
Sufix "-tre" (8)
emetre
v. (emet, emetent, emès) Produir i enviar fora un contingut, com ara un so, una radiació o un gas.
metre
m. Unitat de mesura de longitud del sistema mètric, equivalent a 100 centímetres; també, instrument per mesurar distàncies (metre quadrat, metre cúbic).
ometre
v. No fer menció d'alguna cosa; deixar de costat o excloure un element en un discurs o un text.
remetre
v. Enviar o fer arribar alguna cosa a un destinatari; transmetre. (remetre's)
reòmetre
m. Aparell que mesura la viscositat d'un fluid.
termòmetre
m. Instrument que mesura la temperatura, generalment mitjançant la dilatació d'un líquid o la variació de resistència elèctrica.
tribòmetre
m. Instrument que mesura la intensitat del soroll o de les vibracions en un medi determinat.
trímetre
m. (també f.) Unitat de mesura de longitud equivalent a tres metres.
Hi ha 3 palíndroms de 3 lletres, 1 palíndrom de 5 lletres
Palíndroms (4)
mem
m. (pl. mems) Unitat d'informació que es pot emmagatzemar i recuperar en un sistema informàtic.
mim
m. (pl. mims) Persona que imita o representa gestos, actituds o comportaments d'altres, sovint de manera exagerada o còmica.
mom
m. (f. en alguns contextos) Forma col·loquial de referir-se a la mare, sovint utilitzada en el llenguatge familiar o afectuós.
remer
v. (remar) Fer avançar una embarcació mitjançant rems.
Hi ha 1 mot quadrat de 6 lletres
Mots quadrats (1)
motmot
m. Ocell tropical de la família dels motmotids, caracteritzat per un plomatge vibrant i una cua llarga i bifurcada.
Pistes individuals de debò per als tutis 15/05/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: És un concepte que es refereix als cicles rítmics que influeixen en el benestar físic, emocional i mental de les persones, suggerint que aquests cicles poden afectar les nostres energies i estats d'ànim al llarg del temps.
- Poètica: Com un vals que acompanya les marees de la vida, les onades del nostre interior s'alcen i s'aboquen, dibuixant un paisatge d'hores plenes i buides, un ball invisible entre l'ànima i el cosmos.
Veure solució
bioritme
Tuti 2
- Semàntica: És l'acció de col·locar aliments dins d'un recipient o empaquetar-los de manera que quedin ben tancats, sovint per a la seva conservació o preparació.
- Poètica: Com un riu que s’encercla en la seva pròpia llera, així els sabors s’abracen en un espai tancat, guardant secrets de la terra i la nostra memòria.
Veure solució
embotir
Tuti 3
- Semàntica: Fa referència al moment en què una planta o organisme torna a créixer després d'haver estat tallat o haver-se extingit temporalment.
- Poètica: Com un despertador que trenca el silenci del matí, tornant a fer brotar la vida en un món que semblava adormit.
Veure solució
rebrotim
Tuti 4
- Semàntica: És un instrument utilitzat per mesurar la intensitat del vent, especialment en meteorologia, ajudant a determinar les condicions atmosfèriques.
- Poètica: Com un dansaire que capta el sospir del vent, girant i girant, ens revela els secrets del cel amb cada cop que acaricia l'aire.
Veure solució
tribòmetre
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 15 de maig de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
erm
m. Terreny despoblat o sense cultiu, sovint cobert de vegetació espontània; (adj. erma, erms).
mem
m. (pl. mems) Unitat d'informació que es pot emmagatzemar i recuperar en un sistema informàtic.
mer
m. (pl. mers, meres) Persona que es dedica a la merda, a la brutícia o a les coses poc dignes; també, en sentit figurat, qui es comporta de manera immoral o indecorosa.
met
m. (met, meta) Persona que fa de metge o que exerceix la medicina.
mim
m. (pl. mims) Persona que imita o representa gestos, actituds o comportaments d'altres, sovint de manera exagerada o còmica.
mom
m. (f. en alguns contextos) Forma col·loquial de referir-se a la mare, sovint utilitzada en el llenguatge familiar o afectuós.
mor o per mor de
m. (pl. mors) Estat de la vida caracteritzat per la cessació de les funcions vitals; també, la mort d'un ésser viu.
mot
m. Element lingüístic que forma part d'una oració i que té significat, constituït per un o més morfemes. (pl. mots)
rem
m. (pl. rems) Apèndix llarg i flexible que s'utilitza per propulsar embarcacions a l'aigua.
rim
m. Conjunt de sons o síl·labes que coincideixen en la terminació d'un o més versos, utilitzat en la poesia per crear musicalitat i ritornell.
rom
m. Beguda alcohòlica destil·lada a partir de la canya de sucre o dels seus subproductes, habitualment envejada en bótes.
tem
m. (pl. tems) Conjunt de creences, valors i pràctiques compartides per un grup social.
tim
m. (pl. tims) Persona que es deixa enganyar o que és poc astuta.
tom
m. (pl. toms) Volum o llibre que forma part d'una obra més extensa; unitat de mesura de la quantitat de text o contingut.
4 lletres
boom
m. (pl. booms) Fenomen de creixement ràpid i notable en un àmbit determinat, com ara l'economia, la cultura o la tecnologia.
borm
m. (pl. borms) Soroll o murmur que es fa en parlar en veu baixa o en murmurar.
brom
m. (pl. broms) Element químic de la taula periòdica, de símbol Br i número atòmic 35, que és un halògen líquid a temperatura ambient.
embó
m. (pl. embós) Obstrucció o bloqueig en un pas, canal o tub; també, acumulació de material que impedeix el flux normal.
emir
m. Títol de dignitat política i militar en alguns països musulmans, equivalent a príncep o governant.
ètim
m. (pl. ètim) Element de la llengua que indica l'origen i l'evolució d'una paraula.
ítem
ítem m. (pl. ítems) Element o unitat d'una llista, document o conjunt d'informació.
merí
m. (pl. merís) Ocupant de la funció de mer, especialment en el context de la pesca o la caça.
mero
m. Peix de la família dels serrànids, de carn blanca i saborosa, que habita en aigües marines i és apreciat en la gastronomia (mero, mera).
mite
m. Relat o narració tradicional que explica fets extraordinàries, sovint associats a deïtats o herois, i que reflecteix creences culturals.
morè
m. (f. morena) Color de pell o cabell que presenta tonalitats fosques; també, persona amb aquestes característiques.
moro
m. i f. (pl. moros, moras) Persona d'origen àrab o musulmà; també, en context històric, membre d'un grup musulmà a la Península Ibèrica durant l'Edat Mitjana.
mort
m. (pl. morts) Cessament de les funcions vitals d'un organisme; estat resultant d'aquesta condició.
motí
m. Revolta o insurrecció d'un grup de persones, generalment en un context militar o social. (variant: motí popular)
moto
m. Vehicle de dues rodes, generalment motoritzat, dissenyat per al transport de persones o càrrega. (variant: motocicleta)
ormí
m. (pl. ormis) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva forma allargada i el color platejat.
timó
m. Barra que serveix per dirigir un vaixell o embarcació (també timó de vaixell).
tomb
m. Acció de tombar o girar; canvi de direcció o de situació. (tombar)
5 lletres
bombí
m. (pl. bombins) Barret de copa cilíndrica, normalment de feltre, que s'usa en ocasions formals.
bombo o bombó
m. Instrument de percussió, generalment de forma cilíndrica, que es toca colpejant-ne la superfície amb baquetes. (bombo de concert, bombo de la sort)
ermot
m. (f. ermota) Terra erma o poc cultivada; també, lloc despoblat o deshabitat.
mèrit
m. Qualitat o característica que fa que una persona o cosa sigui digna de reconeixement, recompensa o consideració; valor o importància d'una acció o treball.
metre
m. Unitat de mesura de longitud del sistema mètric, equivalent a 100 centímetres; també, instrument per mesurar distàncies (metre quadrat, metre cúbic).
metro
m. Vehicle de transport públic que circula per un túnel o per una via elevada, habitualment en zones urbanes (també anomenat "metropolità").
morer
v. (morar) Viure en un lloc de manera habitual o permanent.
moret
adj. (moreta, moretó) Que té un color fosc, similar al negre o al marró, sovint utilitzat per descriure animals o objectes.
morir
v. Cessar de viure; perdre la vida. (morir-se)
mormó
m. (pl. mormons) Persona que pertany a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, o que professa les seves doctrines.
morro o morró
m. (pl. morros) Extrem anterior de la cara d'alguns animals, especialment dels mamífers, o part similar en objectes.
motet
m. Composició musical vocal, generalment breu, que no és litúrgica i que es basa en un text poètic.
motor
m. Màquina que transforma energia en treball mecànic, o que impulsa un vehicle o un mecanisme.
oromo
m. (pl. oromos) Poble i llengua de l'Àfrica oriental, predominant a Etiòpia i Kenya, que pertanyen a la família afroasiàtica.
remei
m. Solució o mitjà per a alleugerir o curar una malaltia o un malestar; també, qualsevol cosa que serveixi per resoldre un problema.
remer
v. (remar) Fer avançar una embarcació mitjançant rems.
remor
m. Soroll suau i continu, com el que fan les ones o el vent.
remot
adj. Que es troba lluny en el temps o en l'espai; que és poc probable o que té poca relació amb el que es considera. (remota)
rimer
m. Conjunt de versos que acaben amb sons iguals o similars, utilitzat en la poesia per crear musicalitat i ritornell.
ritme
m. (pl. ritmes) Succés o repetició regular d'un fenomen, especialment en música, poesia o moviment.
rombe
m. Figura geomètrica de quatre costats, amb els costats oposats paral·lels i iguals, que forma un quadrilàter.
romer
m. Planta aromàtica de la família de les Lamiàcies, amb fulles estretes i flors blaves o liles, utilitzada en cuina i medicina (també anomenada "romer" o "romer de muntanya").
témer
v. (temer, temia, temut) Sentir por o inquietud davant d'un perill o una situació desfavorable.
temor
m. Sensació d'angoixa o inquietud davant d'un perill o una amenaça; por (temors).
terme
m. Paraula o expressió que designa un concepte, especialment en un àmbit tècnic o científic; també, límit o frontera d'un espai o d'un temps.
tòtem
m. (pl. tòtems) Objecte o figura que representa un esperit o una divinitat en cultures primitives, considerat com a símbol d'identitat o protecció d'un grup.
6 lletres
birrem
v. (birrem, birres) 1a pers. plur. del present d'indicatiu de "birrar"; fer un birra o beure cervesa en companyia.
boirim
v. (boirir) Fer que una cosa es torni boira o s'hi assempli; cobrir-se de boira.
bomber
m. (f. bomberesa) Persona que forma part d'un cos dedicat a extingir incendis i a realitzar tasques de salvament.
borrim
m. (pl. borrims) Conjunt de fils o pelusses que queden en una superfície després de l'ús d'un teixit o material.
embero
m. (f. embera) Persona que pertany a un dels pobles indígenes de la regió del Darién, a Panamà, coneguda per la seva cultura i tradicions.
embrió
m. (pl. embrions) Organisme en les primeres etapes de desenvolupament, especialment en el context de la reproducció animal i vegetal.
emèrit
adj. (m., f. emèrita) Que ha estat distingit amb honors o reconeixement per mèrits destacats en una activitat o professió.
emetre
v. (emet, emetent, emès) Produir i enviar fora un contingut, com ara un so, una radiació o un gas.
membre
m. Part d'un cos, d'una estructura o d'una organització que exerceix una funció específica; també, persona que forma part d'un grup o col·lectiu. (pl. membres)
meteor
m. (f. meteoròloga) Cos celeste que es desplaça per l'espai i entra a l'atmosfera terrestre, produint un fenomen lluminós.
morber
v. (morber, morbejar) Fer que una cosa es torni morba o esdevingui més tova o flexible.
morrió
m. (morrió, -ona) Peça de metall que es col·loca a la boca d'un animal per controlar-ne el moviment.
morrot
m. (morros) Part carnosa i prominente de la cara d'alguns animals, especialment dels peixos, que s'utilitza per menjar.
morter
m. Utensili de cuina, generalment de forma cònica, utilitzat per a moldre o picar aliments, sovint acompanyat d'una mà de morter.
motmot
m. Ocell tropical de la família dels motmotids, caracteritzat per un plomatge vibrant i una cua llarga i bifurcada.
ombrer
m. (f. ombrera) Persona que fa ombres, especialment en el context de la pintura o la fotografia.
ometre
v. No fer menció d'alguna cosa; deixar de costat o excloure un element en un discurs o un text.
retomb
m. (pl. retombs) Gir o canvi de direcció d'un camí, riu o altre element; també, efecte o conseqüència d'una acció.
tèrmit
m. Insecte xilòfag de la família dels isòpters, que viu en colònies i causa danys en la fusta.
timbre
m. Instrument que produeix un so, generalment metàl·lic, utilitzat per avisar o comunicar-se; també, el so mateix que emet.
trémer
v. (tremolar) Moure's de manera lleu i ràpida, generalment a causa d'una emoció intensa o d'un estímul extern.
tremir
v. (tremol, tremola, tremolant) Moure's de manera ràpida i involuntària, sovint a causa del fred, la por o l'emoció.
tremor
m. (f. en alguns contextos) Moviment involuntari i ràpid d'alguna part del cos, sovint causat per nerviosisme o por.
trímer
m. (f. trímera) Aparell o eina que serveix per retallar o ajustar la longitud de cabells, pèl o altres materials.
trombe
m. (pl. trombes) Masses d'aire en rotació que poden produir fenòmens meteorològics violents, com tornados o tempestes.
trombó
m. Instrument musical de metall, de la família dels instruments de vent, que es toca mitjançant un pistó mòbil i produeix un so greu.
7 lletres
bimotor
adj. Que té dos motors, especialment referit a vehicles aeris o aquàtics. (bimotor, bimotors)
embotir
v. Introduir un aliment, generalment carn, dins d'un envoltori, com ara una tripa, per a la seva conservació o preparació (embotir-se).
embotit
m. Producte alimentari elaborat amb carn picada, greix i especiats, embotit en una funda natural o artificial; pot incloure variants com xoriç, salchichó o fuet.
imberbe
adj. Que no té barba; que és jove o inexpert. (imberb)
remeier
m. (f. remeiera) Persona que es dedica a preparar remeis o medicines, sovint de manera tradicional o popular.
remetre
v. Enviar o fer arribar alguna cosa a un destinatari; transmetre. (remetre's)
remorer
v. Fer remor o soroll, especialment en el context d'aigua o onades (remorejar).
trirrem
m. (pl. trirremes) Vaixell de guerra de tres files de rems, utilitzat en l'antiguitat.
8 lletres
bimembre
adj. Que consta de dues parts o elements; en gramàtica, referit a oracions o estructures que contenen dos membres.
bioritme
m. Cicle biològic que determina l'estat físic, emocional i intel·lectual d'una persona en funció del temps.
borrombí
m. (pl. borrombins) Persona que actua de manera ximple o que es comporta de manera ridícula.
meritori
adj. Que mereix un premi o reconeixement per la seva actuació o esforç; que és digne de lloança.
meteorit
m. Cos rocallós o metàl·lic que, procedent de l'espai exterior, arriba a la superfície terrestre.
morteret
m. (pl. morterets) Objecte de ceràmica o pedra, amb un fons pla i un mànec, utilitzat per a moldre o triturar aliments.
morterot
m. (morterots) Recipient de forma cilíndrica, generalment de pedra o ceràmica, utilitzat per a moldre o triturar aliments.
rebrotim
v. Tornar a brotar; referir-se a un nou creixement o aparició d'alguna cosa que havia estat inactiva o havia desaparegut.
reòmetre
m. Aparell que mesura la viscositat d'un fluid.
termiter
m. (pl. termiters) Insecte xilòfag del gènere Termites, que viu en colònies i és conegut per la seva capacitat de destruir fusta.
trímetre
m. (també f.) Unitat de mesura de longitud equivalent a tres metres.
trimotor
m. Aeronau o vehicle que disposa de tres motors.
9 lletres
morritort
m. (morritorta) Varietat de torta o pastís, generalment de forma rodona i amb un farciment dolç, típica de festes o celebracions.
rebombori
m. Soroll o tumult causat per una gran aglomeració de persones o per una situació de gran agitació.
trimembre
m. (f. trimembra) Element o estructura composta per tres membres o parts.
10 lletres
borrombori
m. (pl. borromboris) Soroll o confusió, especialment en un context festiu o de celebració.
immeritori
adj. Que no es pot o no s'ha de submergir en un líquid; que no és immers.
termòmetre
m. Instrument que mesura la temperatura, generalment mitjançant la dilatació d'un líquid o la variació de resistència elèctrica.
termomotor
m. Aparell que transforma l'energia tèrmica en energia mecànica, generalment mitjançant un cicle termodinàmic.
tribòmetre
m. Instrument que mesura la intensitat del soroll o de les vibracions en un medi determinat.
Aquí tens els tutis d’avui (15 de maig de 2026)
bioritme
m. Cicle biològic que determina l'estat físic, emocional i intel·lectual d'una persona en funció del temps.
embotir
v. Introduir un aliment, generalment carn, dins d'un envoltori, com ara una tripa, per a la seva conservació o preparació (embotir-se).
rebrotim
v. Tornar a brotar; referir-se a un nou creixement o aparició d'alguna cosa que havia estat inactiva o havia desaparegut.
tribòmetre
m. Instrument que mesura la intensitat del soroll o de les vibracions en un medi determinat.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 15/05/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 15 de maig de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFEsperem que hagis gaudit del Paraulògic d'avui. Demà tornem amb noves solucions!
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 14/05/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: A, D, L, O, S
- La paraula central del rusc d'ahir es la G
- Total de 61 paraules
- Hi ha 3 tutis, un de 6 lletres, 2 de 7 lletres
- Prefix freqüent: gal, 11 vegades
- Sufix freqüent: -ada, 6 vegades
- Hi ha 2 palíndroms de 3 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a una persona que és generosa o que té una actitud de donar sense esperar res a canvi, sovint en relació amb l'ajuda o el suport als altres.
- Poètica: Com un riu que flueix sense parar, regalant la seva aigua a la terra que l'envolta, creant vida en cada racó que toca.
Veure solució
galdós
Tuti 2
- Semàntica: És un adjectiu que descriu una persona que és desconsiderada, que actua sense pensar en els altres, mostrant poc respecte o atenció.
- Poètica: Com un núvol gris que amaga el sol, aquesta actitud es filtra en l'aire, deixant un sabor amarg que enfosqueix les relacions i la calidesa dels moments compartits.
Veure solució
galdosa
Tuti 3
- Semàntica: Es refereix a l'acció de comentar o explicar un text, sovint d'una manera detallada i reflexiva, per facilitar-ne la comprensió.
- Poètica: Un riu de paraules flueix, on cada idea es transforma en llum, i els pensaments ballen com fulles al vent, desxifrant el misteri del que s'amaga entre línies.
Veure solució
glosada
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
agà
gag
gal
gaó
gas
gla
goa
gol
gos
4 lletres
aglà
alga
daga
doga
gala o galà
gall
galó
gasa
gasó
goda
gola
goll
saga
soga
5 lletres
aglòs
alaga
algal
dogal
galda
galga
gal·la
galló
gasós
gassa
gassó
glosa
golós
gossa
llaga
lloga
sagal
6 lletres
agalla
galdós
gasosa
glassa
glossa
godall
golada
golosa
gosada
sagala
sàgola
sogall
7 lletres
aglossa
gadolla
galdosa
gallada
glosada
godalla
gossada
8 lletres
algòloga
9 lletres
godallada
Bloc de tutis d'ahir
galdós
galdosa
glosada
Preguntes freqüents sobre el Paraulògic del 15 de maig de 2026
T’escoltem, deixa’ns el teu comentari o proposta
Tens alguna recomanació o alguna petició d’allò que vulguis que afegim? Creus que aniria bé alguna secció especial o algun tipus d’informació que trobes a faltar? Com seria per a tu la pàgina de solucions ideal per al Paraulògic?
Si tens alguna proposta, estem encantats d’escoltar-la i dur-la a terme. Utilitza el formulari per explicar-nos la teva petició, et llegim.