Solucions al joc d'avui 5 de juny de 2026
Paraulògic d'avui 05/06/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 5 de juny de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 107 paraules
- Hi ha 1 tutis: un de 8 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, C, J, M, O
- La paraula central del rusc es la R
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "car, mar" amb un total de 12 paraules que l'utilitzen.
Hi ha 10 paraules acabades amb el sufix "-car"
Sufix "-car" (10)
àcar
m. Organisme artròpode de petit tamany, generalment paràsit, que pertany a la classe dels aracnids i pot causar irritacions en la pell o malalties en plantes.
ajocar
v. (ajoc, ajocant) Col·locar o posar en una posició inclinada o baixa, generalment en relació amb el terra.
arcar
v. (arcar-se) Inclinar o doblegar una cosa cap a dins, especialment en referència a una estructura o forma.
car
m. Vehicle de motor dissenyat per al transport de persones o mercaderies. (carro)
corcar
v. (corcar-se) Fer que un material, especialment orgànic, es deteriori o es descompongui a causa de l'acció de microorganismes o insectes.
corcorcar-se
v. (corcorcar-se, corcorcar-se'n) Fer-se malbé, deteriorar-se o descompondre's, especialment en relació amb aliments o materials.
macar
v. (macar, macada) Fer una marca o senyal en una superfície; deixar una empremta.
marcar
v. Fer una senyal o indicació sobre alguna cosa; establir un criteri o norma. (marcat)
mocar
v. (moc, mocar-se) Fer que el nas expulsi mucositat, generalment mitjançant l'acció de bufar.
morcar
v. Fer que una cosa es mori o es deteriori; fer que una persona perdi la vida (morcar-se).
Hi ha 3 palíndroms de 3 lletres, 3 palíndroms de 5 lletres, 1 palíndrom de 6 lletres
Palíndroms (7)
ara
adv. Moment present; en aquest moment.
carrac
m. (pl. carracs) Insecte de la família dels ortòpters, caracteritzat per la seva forma allargada i la capacitat de saltar.
oró
m. (oró, oros) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, apreciat per la seva carn.
rajar
v. (raja, rajant) Fer o produir un flux de líquid; deixar escapar o sortir un líquid d'un recipient o d'un lloc.
ramar
v. (ramar, ramant) Fer que un grup d'animals, especialment ovelles o vaques, es mogui d'un lloc a un altre; conduir o pasturar bestiar.
rar
adj. Que és poc comú, estrany o diferent del que és habitual; que provoca sorpresa o desconcert. (rara)
rojor
adj. Que té un color similar al de la sang o al del foc; de tonalitat vermella intensa. (f. rojor, m. rojor)
Hi ha 1 mot quadrat de 4 lletres, 1 mot quadrat de 8 lletres
Mots quadrats (2)
caracarà
m. (pl. caracaràs) Ocell aquàtic de la família dels ardeid, caracteritzat per la seva llargària i el seu bec llarg i afilat.
rara
adj. Que és poc comú, estrany o diferent del que és habitual; que provoca sorpresa o desconcert. (rara)
Pistes individuals de debò per als tutis 05/06/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: És una part del cos humà que permet caminar, córrer i saltar, i que està formada per diversos ossos i músculs, ubicada a la part inferior del tronco.
- Poètica: Com una branca d'un arbre que s'estira i es mou amb el vent, pinta el paisatge del caminar, tenyida de vida i passió, un viatge que ens empeny a descobrir horitzons.
Veure solució
cama-roja
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 5 de juny de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
ara
adv. Moment present; en aquest moment.
arc
m. Corba o estructura en forma de semicercle que uneix dos punts, sovint utilitzada en arquitectura i construcció.
car
m. Vehicle de motor dissenyat per al transport de persones o mercaderies. (carro)
cor
m. Òrgan muscular que bombeja la sang a través del sistema circulatori; també, centre de les emocions o dels sentiments.
mar
m. Massa d'aigua salada que cobreix la major part de la superfície terrestre i que és més petita que un oceà.
mor o per mor de
m. (pl. mors) Estat de no viure; mort.
ora
ora (f.) 1. Moment o període de temps determinat; 2. (en context religiós) temps dedicat a la pregària o a l'ofici diví.
orc
m. Creature mitològica, generalment representada com un ésser gros i monstruós, amb trets grotescs i sovint antagonist en narracions fantàstiques.
oró
m. (oró, oros) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, apreciat per la seva carn.
ram
m. (pl. rams) Conjunt de branques o tiges d'una planta, sovint amb fulles o flors, que es poden utilitzar per a decoració o altres fins.
raó
f. Capacitat de pensar, jutjar o deduir; motiu o justificació d'una acció o decisió (pl. raons).
rar
adj. Que és poc comú, estrany o diferent del que és habitual; que provoca sorpresa o desconcert. (rara)
roc
m. (pl. rocs) Massa mineral sòlida, generalment de gran volum, que forma part de l'escorça terrestre.
rom
m. Beguda alcohòlica destil·lada a partir de la canya de sucre, amb un sabor característic i diverses variants (blanc, negre, especiat).
4 lletres
àcar
m. Organisme artròpode de petit tamany, generalment paràsit, que pertany a la classe dels aracnids i pot causar irritacions en la pell o malalties en plantes.
amar
v. (amar, amara) Fer que una cosa estigui en contacte amb l'aigua o un líquid; submergir.
amor
m. Sentiment profund d'afecte i tendresa cap a una persona, un animal o una cosa; passió intensa que pot incloure desig i devoció.
aram
m. Metall de color rogenc, aliatge de coure i estany, utilitzat en electricitat i decoració (també: aram de coure).
arca o arcà
f. Recipient gran, generalment de forma rectangular, utilitzat per guardar o transportar objectes. (arca de Noè)
arma
m. Objecte o instrument dissenyat per causar dany o mort, utilitzat en contextos militars o de defensa.
armó
m. (pl. armons) Instrument musical de corda, semblant a l'arpa, que es toca amb els dits.
cara
f. Part frontal del cap humà o d'un animal; aspecte o expressió d'una persona. (pl. cares)
caro
adj. (m. i f. caro, cara) Que té un preu elevat o que implica un cost considerable.
cora
cora (f.) 1. Nom que designa la capa interna de la pell dels animals, especialment en el context de la seva utilització per a la confecció de cuir. 2. Variant de "cora" (m.) en alguns dialectes que fa referència a un tipus de planta.
corc
m. Insecte xilòfag de la família dels cerambícids, que s'alimenta de fusta i pot causar danys en arbres i mobles; també s'usa en sentit figurat per referir-se a una persona que corromp o deteriora. (corcs)
corm
m. (pl. corms) Tija subterrània de moltes plantes herbàcies que emmagatzema nutrients i permet la seva regeneració.
crac
m. (pl. cracs) Persona que destaca notablement en una activitat, especialment en l'esport o en el món empresarial.
croc
m. (pl. crocs) Calçat lleuger, normalment de goma o plàstic, amb forats i dissenyat per a la comoditat.
crom
m. (pl. cromos) Imatge o il·lustració impresa en paper, sovint de col·lecció, que es pot enganxar o intercanviar.
mara
m. (pl. mares) Persona que ha donat a llum o que exerceix la maternitat; també, figura maternal en un context figurat.
marc
m. (pl. marcs) Estructura rígida que envolta o suporta una imatge, un document o un objecte, o que delimita un espai.
mora
f. Fruit de la morera, de color negre o vermell, comestible i de sabor dolç; també, planta del gènere Morus.
moro
m. i f. Persona d'origen àrab o musulmà, especialment en referència a aquells que van habitar la península ibèrica durant l'edat mitjana; també s'usa en sentit pejoratiu (mora, moros).
omar
m. (pl. omars) Estri de pesca format per una xarxa que es col·loca en el fons del mar per capturar peixos.
orar
v. Dirigir-se a Déu o a una divinitat en forma de pregària o súplica; demanar o desitjar alguna cosa amb fervor (orar-se).
orca
f. Mamífer marí del gènere Orcinus, caracteritzat per la seva gran mida, coloració negra i blanca i comportament social complex; també coneguda com a "orca assassina".
raca
f. Conjunt de individus d'una espècie que comparteixen característiques genètiques i morfològiques comunes; varietat o tipus (ex. raca de gos).
racó
m. Espai petit i tancat, generalment situat en un extrem o en una cantonada. (pl. racons)
rajà
m. (pl. rajades) Obertura o fissura per on surt un líquid, especialment en referència a l'aigua o a la sang.
rama
f. Part d'un arbre o d'una planta que creix a partir del tronc o d'una branca; extensió o derivació d'un concepte o d'una activitat (rama d'un arbre, rama d'estudi).
raor
m. (pl. raors) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, caracteritzat per la seva forma allargada i la seva carn saborosa.
rara
adj. Que és poc comú, estrany o diferent del que és habitual; que provoca sorpresa o desconcert. (rara)
roca
m. Massa mineral sòlida, que forma part de l'escorça terrestre i pot estar composta per un o més minerals (pl. roques).
roja
adj. (f. roja) Que té el color del sang o de la maduració de certs fruits; també s'usa per referir-se a idees o moviments polítics d'esquerra.
roma o romà
f. Nom de la capital d'Itàlia i de la regió del Laci; també, referència a l'antiga civilització romana.
5 lletres
arcar
v. (arcar-se) Inclinar o doblegar una cosa cap a dins, especialment en referència a una estructura o forma.
armar
v. Preparar o equipar amb armes; també, col·locar o muntar alguna cosa. (armar-se)
aroma
m. Olor agradable que emana d'alguna cosa, especialment d'aliments o flors.
caram
interj. Exclamació que expressa sorpresa, admiració o incredulitat.
carca
m. i f. Persona o cosa que és considerada antiquada, retrògrada o que es resisteix al canvi. (carques)
caror
m. (pl. carors) Estat d'alteració o excés de calor; també, excés de passió o entusiasme.
carro
m. Vehicle de rodes, generalment amb un eix, que es fa servir per transportar càrrega o persones, sovint tirat per animals (carret).
comar
v. (comar, comar, comar) Fer que una cosa o una persona esdevingui o sigui com una altra; imitar o semblar.
corcó
m. Insecte coleòpter de la família dels cerambícids, conegut per la seva capacitat de fer forats en la fusta. (corcó de la fusta)
corma
m. (pl. cormes) Part de la planta que es troba sota terra, formada per un tubercle que emmagatzema nutrients.
corra
v. (corre, corrent) Moure's ràpidament amb els peus, alternant-los en un moviment continu.
corró
m. Instrument de fusta o metall, cilíndric i pesat, utilitzat per a aplanar o compactar materials, especialment en la construcció o en la preparació de terres.
croca
f. (pl. croques) Peça de fusta o de metall que serveix per subjectar o fixar alguna cosa.
cromo
m. (pl. cromos) Imatge o il·lustració impresa en paper brillant, sovint utilitzada en àlbums o com a objecte de col·lecció.
macar
v. (macar, macada) Fer una marca o senyal en una superfície; deixar una empremta.
major
adj. Que és més gran, més important o més avançat en comparació amb un altre; que supera en edat o grau (major, majors).
mamar
v. (mama, mamant) Alimentar-se de llet materna o de manera figurada, extreure'n o aprofitar-se'n.
marca
m. Signe o emblema que identifica un producte, empresa o servei; també, la impressió deixada per un objecte en una superfície.
maror
m. Moviment de l'aigua del mar caracteritzat per l'augment i disminució del seu nivell, sovint provocat per factors meteorològics o gravitacionals.
marrà
m. (marrana) Porc domèstic, especialment el mascle; també, en sentit figurat, persona grollera o de poc refinament.
marro o marró
m. Color fosc que s'obté de la barreja de vermell i negre; també, referit a objectes o materials d'aquest color. (marra)
mocar
v. (moc, mocar-se) Fer que el nas expulsi mucositat, generalment mitjançant l'acció de bufar.
morca
m. (pl. morques) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, conegut també com a "morena" en alguns llocs.
morma
m. (pl. mormes) So o soroll que fa un animal, especialment un peix, en moure's o en respirar.
mormó
m. (mormona, mormons) Persona que pertany a l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies.
morra
f. (pl. morres) Part posterior de la boca d'un animal, especialment d'un mamífer, on es troben les dents i les llavis.
morro o morró
m. (pl. morros) Extrem anterior de la cara d'un animal, especialment de mamífers; també, part carnosa i prominenta del nas en alguns animals.
oromo
m. (pl. oromos) 1. Persona pertanyent al poble oromo, originari de l'Àfrica Oriental, especialment d'Etiòpia. 2. Llengua parlada per aquest poble, de la família afroasiàtica.
rajar
v. (raja, rajant) Fer o produir un flux de líquid; deixar escapar o sortir un líquid d'un recipient o d'un lloc.
ramar
v. (ramar, ramant) Fer que un grup d'animals, especialment ovelles o vaques, es mogui d'un lloc a un altre; conduir o pasturar bestiar.
rocam
m. Conjunt de roques o pedres, especialment en un terreny accidentat o en una costa.
rojor
adj. Que té un color similar al de la sang o al del foc; de tonalitat vermella intensa. (f. rojor, m. rojor)
6 lletres
acarar
v. (acara, acarat) Comparar, confrontar dues o més coses per establir similituds o diferències.
acorar
v. (acorant, acorat) Fer que una cosa esdevingui més dura o rígida; en el context de la pesca, referit a l'acció de fer que un peix es quedi enganxat a l'ham.
ajocar
v. (ajoc, ajocant) Col·locar o posar en una posició inclinada o baixa, generalment en relació amb el terra.
amàrac
adj. Que té un gust o una olor amarg; que provoca un sentiment de tristesa o desengany. (màrrac)
amarar
v. (amarar-se) Fer que un objecte o substància s'impregni d'un líquid; fer que una cosa estigui plena o saturada d'alguna cosa.
amarra
f. Corda o cadena que serveix per subjectar o fixar un objecte, especialment una embarcació. (amarra de vaixell)
aromar
v. (aromant, aromat) Fer que un lloc o un objecte adquireixi un aroma agradable.
carrac
m. (pl. carracs) Insecte de la família dels ortòpters, caracteritzat per la seva forma allargada i la capacitat de saltar.
carrar
v. (carrat, carrada) Fer que un vehicle o un animal es mogui en una direcció determinada, especialment en girar o canviar de rumb.
corcar
v. (corcar-se) Fer que un material, especialment orgànic, es deteriori o es descompongui a causa de l'acció de microorganismes o insectes.
cromar
v. Aplicar una capa de color o brillantor a una superfície, especialment mitjançant un procés químic o tècnic. (cromar-se)
majora
v. (majora, majorar) Augmentar o fer créixer una cosa en quantitat, importància o qualitat.
maraca
f. Instrument de percussió, generalment de forma cilíndrica, que produeix un so característic quan es sacseja. (maracó, maracó de mà)
marcar
v. Fer una senyal o indicació sobre alguna cosa; establir un criteri o norma. (marcat)
maroma
m. (maroma, maromes) Cordatge gros i resistent, utilitzat principalment en la navegació i en treballs de càrrega.
marrar
v. (marrar, marrat) Fer fallida en una acció o en un intent; fracassar.
morcar
v. Fer que una cosa es mori o es deteriori; fer que una persona perdi la vida (morcar-se).
rococó
adj. Estil artístic i arquitectònic del segle XVIII caracteritzat per la seva ornamentació exuberant i formes sinuoses. (m., f. rococó, rococò)
7 lletres
amarrar
v. Lligar o subjectar una cosa per evitar que es mogui o s'allunyi. (amarrar-se)
amorrar
v. (amarar) Fer que una cosa s'adhereixi o s'enganxi a una altra, especialment en el context de la navegació o la pesca.
carraca
f. Instrument de fusta o metall que produeix un so característic al ser girat, utilitzat sovint en jocs o festes; també, en sentit figurat, persona que parla molt o de manera xafardera.
comarca o comarcà
f. Divisió territorial d'un país o regió, que agrupa diversos municipis amb característiques comunes.
cormorà
m. (pl. cormorans) Au aquàtica de la família dels cormorànids, amb plomatge negre i bec llarg, que es caracteritza per la seva habilitat per nedar i caçar peixos.
macarró
m. Pasta alimentària en forma de tub curt i corbat, elaborada principalment de farina de blat i aigua. (pl. macarrons)
majorar
v. Augmentar o fer més gran una cosa. (variant: majorar-se)
marraco
m. (marraca) Persona que actua de manera torpe o que fa coses poc encertades; també, individu que es comporta de manera ridícula o extravagant.
8 lletres
cama-roja
m. (f. en plural: cames-roges) Nom comú que designa una espècie d'insecte del gènere *Ceratitis*, coneguda per les seves potes de color vermell.
caracarà
m. (pl. caracaràs) Ocell aquàtic de la família dels ardeid, caracteritzat per la seva llargària i el seu bec llarg i afilat.
cara-roja
m. (f. cara-roja) Persona amb la cara de color vermell, sovint a causa d'emocions intenses o d'exposició al sol.
9 lletres
corcorcar-se
v. (corcorcar-se, corcorcar-se'n) Fer-se malbé, deteriorar-se o descompondre's, especialment en relació amb aliments o materials.
Aquí tens els tutis d’avui (5 de juny de 2026)
cama-roja
m. (f. en plural: cames-roges) Nom comú que designa una espècie d'insecte del gènere *Ceratitis*, coneguda per les seves potes de color vermell.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 05/06/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 5 de juny de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFHa estat un Paraulògic difícil avui? No pateixis, demà tindràs una nova oportunitat per demostrar el teu domini del català.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 04/06/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: A, D, E, L, M, N
- La paraula central del rusc d'ahir es la G
- Total de 92 paraules
- Hi ha 1 tutis, un de 9 lletres
- Prefix freqüent: gal, 13 vegades
- Sufix freqüent: -ada, 16 vegades
- Hi ha 2 palíndroms de 3 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: És un tipus de pastís petit, normalment lleuger i esponjós, que sovint es pren amb el cafè o el te, i que pot ser aromatitzat amb diversos ingredients com a llimona o xocolata.
- Poètica: Un núvol daurat que es fon amb el primer raig de sol, regalant dolçor a cada mossegada, com un somni que es desdibuixa en el paladar.
Veure solució
magdalena
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
agà
gag
gal
gam
gel
gen
gla
mag
4 lletres
àgam
aglà
alga
daga
degà
egea
gala o galà
gall
gana
gema
maga
5 lletres
agama o àgama
alaga
algal
ànega
àngel
angla
angle
delga
galda
galga
gal·la
gamma
ganga
gelea
gemma
genal
gland
glena
legal
llaga
llega
magma
magna
magne
manga
melga
menga
6 lletres
agalla
agenda
agnada
anàleg
àngela
degana
galana
galega
galena
gelada
gemada
gemmal
lagena
magall
màlaga
mànega
mangle
nagana
negada
7 lletres
aganada
amagada
anagall
galanga
gallada
galleda
gallega
gammada
llenega
magalla
mangala
8 lletres
amalgama
angelada
delegada
enàl·lage
engegada
gandalla
gangalla
llegenda
manegada
9 lletres
endengada
englanada
llenegada
llenegall
magallada
magdalena
manganell
Bloc de tutis d'ahir
magdalena