Solucions al joc d'avui 22 de maig de 2026
Paraulògic d'avui 22/05/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 22 de maig de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 148 paraules
- Hi ha 2 tutis: un de 8 lletres, un de 10 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, E, I, N, R, W
- La paraula central del rusc es la G
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "reg" amb un total de 14 paraules que l'utilitzen.
Prefix "reg" (14)
reg
m. (pl. regs) Corrent d'aigua que flueix per un llit natural o artificial.
rega
v. (rega, regar) Aplicar a les plantes o al sòl una quantitat d'aigua per a la seva hidratació i creixement.
reganar
v. Reprendre algú amb severitat o autoritarisme per una falta o un comportament inadequat. (reganada, reganador)
regar
v. Acció de fer arribar aigua o un altre líquid a les plantes, cultius o terrenys per a la seva hidratació o creixement. (regar-se)
regenerar
v. Tornar a generar o a produir, restaurar una cosa a un estat anterior o a un estat de salut. (regenerar-se)
regera
v. (reger, regeix) Dirigir o governar un país o una institució.
regi
adj. Que pertany o és característic d'una regió; regional.
règia
f. (règia) 1. Relatiu a la reialesa o a la monarquia; 2. Que té un caràcter majestuós o solemne.
regina
f. (pl. regines) Dona que ocupa el càrrec de reina o que és considerada com a tal en un context simbòlic o cultural.
regir
v. (regir, regit) Dirigir o governar alguna cosa; tenir autoritat o influència sobre un conjunt de normes o situacions.
regirar
v. Traslladar o moure alguna cosa d'un lloc a un altre, sovint amb l'objectiu de buscar o examinar (regirant).
regna
v. (regnar) Exercir el poder sobirà en un regne o domini.
regnar
v. Exercir el poder o l'autoritat com a monarca; governar un territori o una comunitat.
regne
m. Territori governat per un rei o una reina; conjunt d'éssers vius que comparteixen característiques comunes (regnes).
Hi ha 15 paraules acabades amb el sufix "-gar"
Sufix "-gar" (15)
agar
m. (pl. agars) Terreny de vegetació densa, especialment de canyes o d'altres plantes herbàcies, que creix en zones humides.
agar-agar
m. Gelatina vegetal obtinguda de l'agar-agar, utilitzada com a espessidor o gelificant en alimentació.
agregar
v. Unir o afegir elements a un conjunt o grup. (agregat, agregadora)
aregar
v. (aregar, areguem) Fer que un líquid es desplaci o es distribueixi en una superfície.
arengar
v. (arengar, arengant, arengat) Dirigir un discurs o una exhortació a un grup per motivar-lo o persuadir-lo.
arrengar
v. (arrengar-se) Organitzar o disposar de manera ordenada; preparar o arreglar amb un cert ordre.
engegar
v. (engegar-se) Fer que un mecanisme o aparell funcioni; iniciar o començar alguna cosa.
enraigar
v. Fer arrel o establir-se en un lloc; adquirir arrels. (enraigat, enraigada)
garrigar
v. (garriga, garriguer) Fer garriga o cobrir-se de garriga; referit a un terreny, fer-se espès i cobert de vegetació.
girigar
v. (girigà, girigar-se) Fer un soroll repetitiu i estrident, semblant al de les cigales.
irrigar
v. (irrigar-se) Proporcionar a les terres o cultius aigua mitjançant un sistema de canals o tuberies per a la seva fertilització i creixement.
negar
v. (negar, negant, negat) Rebutjar o refusar alguna cosa; declarar que no és cert o que no existeix.
reagregar
v. Tornar a agrupar o a reunir elements que havien estat separats. (reagregat, reagregada)
regar
v. Acció de fer arribar aigua o un altre líquid a les plantes, cultius o terrenys per a la seva hidratació o creixement. (regar-se)
renegar
v. Renunciar a alguna cosa, especialment a una creença o a un compromís; expressar descontentament o queixa. (renegar-se)
Hi ha 2 palíndroms de 3 lletres
Palíndroms (2)
agà
m. (f. agà) Persona que es dedica a la pesca amb xarxes o a la captura de peixos.
gag
m. (gags) Fragment breu d'humor o broma, sovint visual, que busca provocar riures.
Hi ha 3 mots quadrats de 8 lletres
Mots quadrats (3)
agar-agar
m. Gelatina vegetal obtinguda de l'agar-agar, utilitzada com a espessidor o gelificant en alimentació.
gara-gara
m. (gàrgara) Líquid que es fa passar per la gola en fer gàrgares, sovint per a netejar-la o alleugerir malestar.
ning-ning
m. (pl. ning-ning) Persona que es dedica a fer soroll o a molestar sense cap propòsit útil; també s'utilitza per referir-se a algú que no aporta res de valor.
Pistes individuals de debò per als tutis 22/05/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: Relacionat amb el compositor alemany Richard Wagner i la seva obra, especialment en el context de la seva música, idees i estils artístics que poden incloure l'òpera i la dramatúrgia.
- Poètica: En un món de melodies grandioses, on l'ànima s'eleva entre vals i drames, ressonen els ecos d'un geni que transforma l'aire en passió i la llum en ombres.
Veure solució
wagnerià
Tuti 2
- Semàntica: Relacionada amb l'obra i l'estil del compositor alemany Richard Wagner, que va innovar en l'òpera i el drama musical, incorporant temes complexos i una profunda emoció.
- Poètica: Un mar de melodies que flueix com un riu de passions, on els herois lluiten i els amors es viuen amb intensitat, envoltats de l'ombra de grans escenes i cors estridents.
Veure solució
wagneriana
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 22 de maig de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
agà
m. (f. agà) Persona que es dedica a la pesca amb xarxes o a la captura de peixos.
erg
m. (pl. ergs) Unitats de mesura d'energia en el sistema cgs, equivalent a 10^-7 joules.
gag
m. (gags) Fragment breu d'humor o broma, sovint visual, que busca provocar riures.
gai
m., f., adj. Que és alegre, viu o animat; en contextos contemporanis, fa referència a persones homosexuals (gai, gai, gai).
gen
m. (pl. gens) Element bàsic de la herència biològica que codifica informació per a la formació de proteïnes.
gin
m. Beguda alcohòlica destil·lada a partir de cereals i aromatitzada amb botànics, principalment ginebró. (gin tonic)
gir
gir (m.) 1. Acció de girar o de fer un gir; 2. Canvi de direcció o d'orientació.
gra
m. Partícula o unitat de mesura de pes, sovint utilitzada en el context de l'alimentació (gra d'arròs, gra de sal).
reg
m. (pl. regs) Corrent d'aigua que flueix per un llit natural o artificial.
4 lletres
agar
m. (pl. agars) Terreny de vegetació densa, especialment de canyes o d'altres plantes herbàcies, que creix en zones humides.
agra
adj. Que provoca o té un sabor picant o amarg; també s'utilitza en sentit figurat per referir-se a situacions o emocions desagradables.
agre
adj. (m., f.) Que té un gust o una sensació desagradable, sovint relacionat amb l'acidesa o la falta de dolçor.
egea
f. (pl. egees) Peix d'aigua salada de la família dels escombrids, caracteritzat per un cos allargat i una carn apreciada.
gaia
adj. (m. i f. gaio, gaia) Que és alegre, optimista o que transmet una sensació de felicitat.
gaig
m. O ocell passeriforme de la família dels corvids, de plomatge colorit, conegut per la seva capacitat de mimetisme (gaig de bosc, gaig blau).
gana
f. Desig o necessitat de menjar; apetència.
geni
m. Persona amb una capacitat intel·lectual excepcional o amb talent destacat en un àmbit concret; també, ésser sobrenatural que concedeix poders o coneixements.
giga
m. (pl. gigues) Unitat de mesura de capacitat d'emmagatzematge equivalent a mil milions de bytes (10^9 bytes).
gira
v. (girar) Fer un moviment que canvia la direcció d'un objecte o persona al voltant d'un eix.
gran
adj. (m., f. gran, grans) Que té dimensions o volum considerable; que és important o notable en qualitat o quantitat.
igni
m. (pl. ignis) Element químic de la classe dels metalls, de símbol In, que és un metall rar i de color gris.
ngai
m. (ngai, ngaià) Persona que es dedica a la fabricació o venda de productes de fusta.
raig
m. (pl. raigs) Feix de llum, energia o substància que s'emet en línia recta; també, cada una de les línies que formen un sistema de radiació.
rang
m. Posició o lloc que ocupa un element en una sèrie o ordre determinat; també, categoria o classe a la qual pertany un individu o un grup.
rega
v. (rega, regar) Aplicar a les plantes o al sòl una quantitat d'aigua per a la seva hidratació i creixement.
regi
adj. Que pertany o és característic d'una regió; regional.
reig
m. (pl. reigs) Conjunt de fils o cordes que uneixen els elements d'una estructura, especialment en la construcció de tendals o xarxes.
reng
m. (pl. rengs) Fil o línia de coses disposades en ordre, especialment en relació amb la seva col·locació.
ring
m. (anglicisme) Objecte circular, generalment de metall, que es porta al dit com a ornament o símbol d'un compromís.
5 lletres
agarè
m. (pl. agarès) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, amb cos allargat i escates petites, que habita en rius i llacs.
agrer
adj. Que és d'un agrer; que té relació amb l'agricultura o el conreu. (agrera)
agrir
v. Fer que una cosa esdevingui agre o àcida; alterar el gust o la qualitat d'un aliment. (agrir-se)
ànega
f. Au aquàtica de la família dels ànecs, caracteritzada per un cos robust, un coll curt i un bec ample, que habita en zones humides i es troba en diverses espècies (ànec).
arega
m. (arega, aregues) Terra o sòl que es pot cultivar; també, la superfície de terra que es conrea.
areng
m. Peix de la família dels clupeids, de cos allargat i escates brillants, que es pesca principalment per a la seva conservació en sal o en oli. (arengs)
engir
v. (engir, engir-se) Fer entrar o introduir alguna cosa en un lloc o espai.
gaire
adv. En poca quantitat o mesura; en un grau reduït (també pot expressar negació en frases negatives).
ganga
f. Oportunitat de compra a un preu molt inferior al seu valor real; negoci avantatjós. (ganga, gangues)
garra
f. Extremitat d'alguns animals, com ocells o mamífers, adaptada per agafar, subjectar o fer mal; també, força o poder que s'exerceix.
garrí
m. Porc jove, especialment el que encara no ha arribat a l'edat adulta. (garrina, f.)
gener
m. (f. gener, adj. gener) Primer mes de l'any en el calendari gregorià, que té 31 dies.
gerga
f. Llenguatge especialitzat o tècnic d'un grup social o professional, sovint de difícil comprensió per a persones alienes a aquest grup.
gerna
f. (pl. gernaes) Part de la planta que sosté les flors o els fruits, sovint considerada en el context de la seva estructura o funció.
gerra
f. Recipient de forma ampla i amb nansa, utilitzat per a contenir i servir líquids. (variant: gerra d'aigua)
gigre
m. (gigre, gigra) Persona que es dedica a fer gires o que es mou amb agilitat; també, en sentit figurat, algú que canvia sovint d'opinió o posició.
girar
v. Fer un moviment circular o de canvi de direcció; canviar de posició o orientació. (girar-se)
grana
f. Color vermell intens; també, fruit o llavor de la magrana.
grega
f. (pl. gregues) 1. Relatiu a Grècia o als grecs; 2. Que pertany o és característic de la cultura grega.
grier
m. (pl. griers) Ocell de la família dels corvids, de mida mitjana, amb plomatge negre i un cant característic.
ignar
v. (ignar, igna) Fer que una cosa sigui ignara o desconeguda; ocultar o amagar.
ígnia
adj. Que és o està relacionat amb el foc; que té les característiques del foc. (ígnies)
negar
v. (negar, negant, negat) Rebutjar o refusar alguna cosa; declarar que no és cert o que no existeix.
negra
adj. (f. negra) Que té el color negre; que és fosc o tenebrós.
negre
adj. Que té el color de la carboni o de la nit; en sentit figurat, pot referir-se a la tristesa o a la maldat. (m., f. negre, negra)
rager
m. (ragera) Peix d'aigua dolça de la família dels raigs, caracteritzat per la seva forma aplanada i les ales en forma de mantell.
regar
v. Acció de fer arribar aigua o un altre líquid a les plantes, cultius o terrenys per a la seva hidratació o creixement. (regar-se)
règia
f. (règia) 1. Relatiu a la reialesa o a la monarquia; 2. Que té un caràcter majestuós o solemne.
regir
v. (regir, regit) Dirigir o governar alguna cosa; tenir autoritat o influència sobre un conjunt de normes o situacions.
regna
v. (regnar) Exercir el poder sobirà en un regne o domini.
regne
m. Territori governat per un rei o una reina; conjunt d'éssers vius que comparteixen característiques comunes (regnes).
renga
f. (pl. rengles) Fil o línia de coses o persones disposades una darrere l'altra.
6 lletres
agrair
v. Reconèixer i expressar gratitud per un favor, ajuda o benefici rebut.
agrari
adj. Relatiu a l'agricultura o a les activitats agrícoles.
agrera
m. (f. agrera) Recipient o estri utilitzat per a transportar o emmagatzemar gra o altres productes agrícoles.
aireig
m. (pl. aireigs) Espai o volum d'aire que es troba en un lloc determinat; també, la qualitat d'estar ben ventilat.
angina
f. Inflamació de les amígdales, que provoca dolor de gola i dificultat per empassar; també es refereix a l'angina de pit (angina pectoris).
arangí
m. (pl. arangís) Peix d'aigua dolça de la família dels salmònids, similar al salmó, que es caracteritza per la seva carn saborosa.
aregar
v. (aregar, areguem) Fer que un líquid es desplaci o es distribueixi en una superfície.
arenga
f. Discurso o exhortació enèrgica i persuasiva, especialment en contextos polítics o militars.
egregi
adj. (m., f. egregia) Que és excepcional, destacat o notable en algun aspecte.
erigir
v. (erigir-se) Alçar, aixecar o establir alguna cosa en una posició elevada o en una determinada situació.
gènera
f. (pl. gèneres) Conjunt de característiques que defineixen una classe d'objectes, idees o éssers, sovint utilitzat en el context literari o artístic.
gènere
m. i f. Categoria gramatical que classifica els noms, els adjectius i els pronoms en masculí, femení o neutre; també, conjunt de característiques que defineixen un grup o classe.
gerani
m. Planta herbàcia del gènere Pelargonium, cultivada principalment per les seves flors vistoses i aromàtiques; també s'utilitza en jardineria.
gerrer
m. (f. gerrera) Persona que es dedica a fer gerrers o a treballar en la fabricació de gerrers; també, en sentit figurat, persona que actua amb astúcia o engany.
gineri
m. (pl. gineris) Persona que es dedica a la producció o comercialització de ginebra.
granar
v. (grano, granes) Separar els grans de cereals o altres fruits de la seva envoltura; recollir o collir aquests fruits.
graner
m. (graner, granera) Edifici o espai destinat a emmagatzemar gra o altres productes agrícoles.
ignara
adj. (m. i f. ignar) Que ignora o és ignorant; que no té coneixement d'alguna cosa.
ingeni
m. Capacitat per idear o crear solucions noves; habilitat intel·lectual. (variant: enginy)
nagana
f. (pl. naganes) Peix de la família dels clupeïdids, similar a la sardina, que es troba a les aigües costaneres del Mediterrani.
negrer
m. (f. negrera) Persona que es dedica a la compra i venda de persones esclavitzades, especialment en el context del tràfic d'esclaus.
nigerí
adj. Relatiu a Nigèria o als seus habitants; que prové de Nigèria.
ragera
f. Conjunt de raigs de llum que es desplacen en una direcció determinada; també, efecte visual que es produeix en l'aigua o en superfícies brillants.
regera
v. (reger, regeix) Dirigir o governar un país o una institució.
regina
f. (pl. regines) Dona que ocupa el càrrec de reina o que és considerada com a tal en un context simbòlic o cultural.
regnar
v. Exercir el poder o l'autoritat com a monarca; governar un territori o una comunitat.
rènega
f. (pl. rènagues) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, amb cos allargat i escates petites, conegut per la seva carn saborosa.
7 lletres
agarena
f. (pl. agarens) Espècie de planta herbàcia de la família de les gramínies, típica de zones humides.
agarrar
v. Prendre o subjectar amb força alguna cosa; apoderar-se d'ella (variant: agafar).
agranar
v. (agranar-se) Recollir o reunir el gra o els fruits de les plantes, especialment mitjançant una eina adequada.
agraner
m. (f. agranera) Persona que es dedica a fer feina de graner o a gestionar un graner.
agrària
adj. Relatiu a l'agricultura o a l'activitat relacionada amb el cultiu de la terra.
agregar
v. Unir o afegir elements a un conjunt o grup. (agregat, agregadora)
angaria
f. (pl. angaries) Acció o efecte d'angariar; treball o servei obligat i no remunerat.
aranger
v. (aranger-se) Alterar o modificar l'estat d'alguna cosa, especialment en relació amb la seva organització o disposició.
arengar
v. (arengar, arengant, arengat) Dirigir un discurs o una exhortació a un grup per motivar-lo o persuadir-lo.
egirina
f. (pl. egirines) Planta herbàcia de la família de les gramínies, de fulles estretes i flors en espigues, que creix en llocs humits.
egrègia
f. (pl. egrègies) Persona que es dedica a l'egrègia, és a dir, a l'art de fer o interpretar egrègies.
enagrir
v. Fer que algú o alguna cosa esdevingui més gran o més important; augmentar. (enagrir-se)
energia
f. Capacitat per realitzar treball o provocar canvis, tant en sistemes físics com en organismes vius; en un context més ampli, pot referir-se a la força vital o a l'eficàcia en l'acció.
enganar
v. Fer creure a algú que una cosa és certa quan no ho és; induir a error o a engany. (enganar-se)
engegar
v. (engegar-se) Fer que un mecanisme o aparell funcioni; iniciar o començar alguna cosa.
gàrgara
f. (gàrgara, gàrgara) Líquid que es fa passar per la gola, sovint per a netejar o alleugerir irritacions.
garriga
f. Terreny cobert de vegetació arbustiva, especialment de plantes com l'argelaga i el bruc, característic de zones mediterrànies.
garrina
f. (garrina, garrineta) Ocell de la família dels ànecs, de mida petita, amb plomatge marró i un cant característic.
generar
v. Produir, causar o fer que alguna cosa existeixi o es desenvolupi.
gerrera
f. (gerreres) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, de cos allargat i escates petites, que habita en rius i llacs.
girigar
v. (girigà, girigar-se) Fer un soroll repetitiu i estrident, semblant al de les cigales.
granera
f. Utensili de neteja format per un mànec llarg i un conjunt de fibres o pèl que serveix per escombrar el terra. (granera de mà)
granger
m. (f. grangera) Persona que es dedica a l'agricultura i la ramaderia, especialment a la cura d'animals i cultius.
gregari
m., f., adj. Que tendeix a viure en grup o a seguir les opinions i comportaments dels altres; que és sociable o col·lectiu. (gregària)
ingerir
v. Introduir un aliment o un líquid dins l'organisme a través de la boca.
irrigar
v. (irrigar-se) Proporcionar a les terres o cultius aigua mitjançant un sistema de canals o tuberies per a la seva fertilització i creixement.
negrera
f. Persona que exerceix la prostitució, especialment en relació amb la captació de clients per a altres. (variant: negrer)
nigerià
adj. Relatiu o pertanyent a Nigèria o als seus habitants.
reganar
v. Reprendre algú amb severitat o autoritarisme per una falta o un comportament inadequat. (reganada, reganador)
regirar
v. Traslladar o moure alguna cosa d'un lloc a un altre, sovint amb l'objectiu de buscar o examinar (regirant).
renegar
v. Renunciar a alguna cosa, especialment a una creença o a un compromís; expressar descontentament o queixa. (renegar-se)
8 lletres
agar-agar
m. Gelatina vegetal obtinguda de l'agar-agar, utilitzada com a espessidor o gelificant en alimentació.
arginina
m. Aminoàcid essencial que forma part de les proteïnes i participa en diversos processos metabòlics.
arregnar
v. (arregnar-se) Fer que alguna cosa torni a estar en bon estat o en ordre; reparar o restaurar.
arrengar
v. (arrengar-se) Organitzar o disposar de manera ordenada; preparar o arreglar amb un cert ordre.
engranar
v. Fer que dues o més peces d'un mecanisme s'ajustin i funcionin conjuntament; també, fer que una cosa s'adapti o s'integri en un sistema.
ennegrir
v. Fer que alguna cosa esdevingui negra o més fosca; també, fer que algú perdi la seva bona reputació o imatge.
enraigar
v. Fer arrel o establir-se en un lloc; adquirir arrels. (enraigat, enraigada)
gangrena
f. Alteració del teixit que provoca la seva mort, generalment per falta de circulació sanguínia o infecció.
gara-gara
m. (gàrgara) Líquid que es fa passar per la gola en fer gàrgares, sovint per a netejar-la o alleugerir malestar.
garrigar
v. (garriga, garriguer) Fer garriga o cobrir-se de garriga; referit a un terreny, fer-se espès i cobert de vegetació.
garrinar
v. (garrinant, garrinat) Fer garrinat; fer un soroll o un xivarri, especialment en referència a animals.
geranina
f. Planta del gènere Pelargonium, coneguda per les seves flors vistoses i utilitzada en jardineria (també anomenada gerani).
gerreria
f. Activitat o ofici de fer gerrers (ceràmica).
graneria
f. Conjunt de grans o llavors, especialment en referència a cereals o llegums; també, el lloc on es guarden.
grangera
f. (granger, grangera) Persona que es dedica a l'explotació d'una granja o a la ramaderia.
gregària
adj. Que es caracteritza per la tendència a viure en grup o a seguir els altres; que actua de manera conformista. (m., f.)
nigerina
adj. Relatiu o pertanyent a Nigèria o als seus habitants.
ning-nang
m. (també ning-nang, ning-nang-nan) Paraula que designa un so o un ritornell sense significat concret, sovint utilitzada en cançons infantils o en el llenguatge col·loquial.
ning-ning
m. (pl. ning-ning) Persona que es dedica a fer soroll o a molestar sense cap propòsit útil; també s'utilitza per referir-se a algú que no aporta res de valor.
reerigir
v. (reerigix, reerigint) Tornar a dirigir o a orientar cap a un nou objectiu o propòsit.
wagnerià
adj. Relatiu o pertanyent a Richard Wagner o a la seva obra musical, caracteritzat per l'ús de temes dramàtics i una intensa expressivitat.
9 lletres
gangrenar
v. Fer que un teixit o una part del cos es descompongui a causa d'una falta de circulació sanguínia o d'infecció.
naringina
f. Compost flavonoide que es troba en cítrics, conegut per les seves propietats antioxidants i potencials beneficis per a la salut.
nigeriana
f. i adj. 1. Persona originària de Nigèria o que hi resideix. 2. Relatiu a Nigèria.
reagregar
v. Tornar a agrupar o a reunir elements que havien estat separats. (reagregat, reagregada)
regenerar
v. Tornar a generar o a produir, restaurar una cosa a un estat anterior o a un estat de salut. (regenerar-se)
renegaire
adj. Que renega o que manifesta descontentament o rebuig envers alguna cosa. (renegaire, -a)
10 lletres
engranerar
v. Fer que dues o més coses s'ajustin o s'interconnectin de manera harmònica; combinar elements de manera que funcionin conjuntament.
wagneriana
adj. Relatiu o pertanyent a Richard Wagner, compositor alemany, o a la seva obra i estil musical.
Aquí tens els tutis d’avui (22 de maig de 2026)
wagnerià
adj. Relatiu o pertanyent a Richard Wagner o a la seva obra musical, caracteritzat per l'ús de temes dramàtics i una intensa expressivitat.
wagneriana
adj. Relatiu o pertanyent a Richard Wagner, compositor alemany, o a la seva obra i estil musical.
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 22/05/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 22 de maig de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFFins demà amb un nou repte! Recorda que actualitzem les solucions cada dia a partir de les 00:00h.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 21/05/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: A, E, M, S, T
- La paraula central del rusc d'ahir es la O
- Total de 76 paraules
- Hi ha 4 tutis, un de 6 lletres, un de 7 lletres, un de 9 lletres, un de 10 lletres
- Prefix freqüent: mos, 10 vegades
- Sufix freqüent: -osa, 8 vegades
- Hi ha 2 palíndroms de 3 lletres, 1 palíndrom de 4 lletres
- Hi ha 1 mot quadrat de 6 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: És un terme utilitzat en medicina que fa referència a una obertura o incisió en un òrgan, sovint relacionada amb la digestió o el sistema gastrointestinal.
- Poètica: Com una finestra que permet l'entrada de llum, connectant el món interior amb l'exterior, deixant escapar secrets i dolors en forma de murmuris.
Veure solució
estoma
Tuti 2
- Semàntica: Es refereix a un organisme que presenta un sistema digestiu complet, amb una boca i un anus, típic en animals més evolutius com els vertebrats.
- Poètica: En el ball de la vida, on dos camins es troben, un obre la porta del gust i l'altre la del desig, un viatge a través de la carn i el sabor.
Veure solució
estomatós
Tuti 3
- Semàntica: Es refereix a una condició relacionada amb la boca, especialment amb les mucoses o les glàndules que la componen, que pot provocar inflamació o altres problemes.
- Poètica: En el regne de les paraules, on els llavis murmuren secrets, una llum tènue il·lumina les ombres d’un somriure que amaga dolors silenciats, com un vel d'angoixa en un festí de llàgrimes ocultes.
Veure solució
estomatosa
Tuti 4
- Semàntica: És un tumor benigne que es forma a l'os, sovint a la zona del crani, i que pot causar dolor o incomoditat, però que generalment no és perillós.
- Poètica: En el silenci de l'os, un creixement discret, una flor d'escudella que floreix sense por, una ombra que s'amaga al cor de l'endemà.
Veure solució
osteoma
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
amo
maó
moa
mom
mos
mot
oma
osa
saó
som
sot
tom
tos
tot
4 lletres
amom
àtom
atot
mató
mesó
moma
most
mota
moto
oest
ossa
ossó
osta
soma
sosa
sota
sots
tato
tosa
tost
tota
5 lletres
assot
mossa
mosso
mosta
motet
ossam
ossat
osset
ossós
otomà
samoà
semós
somat
tassó
testó
tossa
tòtem
6 lletres
asòmat
estoma
massot
mossam
mossat
mostós
motmot
osseta
ossosa
semosa
de sotamà
tomata
7 lletres
asòmata
massota
mostosa
osteoma
setmesó
8 lletres
mostassa o mostassà
osteòtom
9 lletres
astomatós
estomatós
sotatesta
10 lletres
astomatosa
estomatosa
Bloc de tutis d'ahir
estoma
estomatós
estomatosa
osteoma