Solucions al joc d'avui 10 de maig de 2026
Paraulògic d'avui 10/05/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 10 de maig de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 147 paraules
- Hi ha 1 tutis: un de 9 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, E, G, J, L, R
- La paraula central del rusc es la N
Vols descarregar totes les solucions amb el seu significat? Aquí et deixem un PDF descarregable gratuïtament amb les solucions del Paraulògic d’avui, perquè les puguis revisar amb calma quan et vagi bé. DESCARREGAR PDF GRATIS
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "ren" amb un total de 13 paraules que l'utilitzen.
Prefix "ren" (13)
ren
m. (pl. renes) Animal herbívor de la família dels cèrvids, adaptat a climes freds, caracteritzat per les seves banyes ramificades.
renà
m. (renà, renana) Persona que ha nascut o resideix a la regió de Renània, a Alemanya.
renal
adj. Relatiu als ronyons o a la seva funció.
renana
f. (pl. renanes) Peix d'aigua dolça de la família dels salmònids, de cos allargat i carn saborosa, que habita en rius i llacs.
rènega
rènega (f.) 1. Persona que renega d'una fe, ideologia o compromís anterior. 2. (Variant: rènaga) Forma verbal que indica l'acció de renegar.
renegar
v. Expressar descontentament o rebuig, sovint mitjançant paraules grolleres o blasfèmies; queixar-se amb vehemència (renegar-se).
reng
m. (pl. rengs) Fil o línia de coses disposades en ordre, especialment en relació amb l'espai o la disposició.
renga
f. (pl. rengles) Fil o línia de coses disposades en ordre, especialment en referència a objectes o persones.
rengla
m. (f. en alguns dialectes) Fil o línia de coses o persones disposades una darrere l'altra.
renglar
v. Col·locar en línia recta o en fila; ordenar. (renglar-se)
rengle
m. (pl. rengles) Fil o línia d'objectes o persones disposats de manera ordenada.
renglera
f. Fil o línia d'objectes o persones disposades de manera ordenada. (renglera de)
renglerall
m. (renglerall, rengleralls) Conjunt de línies o files que es disposen de manera ordenada, especialment en el context de cultius o plantacions.
Hi ha 16 paraules acabades amb el sufix "-nar"
Sufix "-nar" (16)
aglanar
v. Fer que una cosa sigui plana o llisa; allisar. (aglanat, aglanada)
agranar
v. (agranar-se) Recollir o reunir el gra del camp, especialment mitjançant una eina o màquina.
alenar
v. Respirar profundament, especialment per relaxar-se o recuperar forces; també, referit a l'aire que es deixa escapar (alenar-se).
anar
v. Desplaçar-se d'un lloc a un altre; moure's. (variant: anar-se)
arenar
v. (arenar-se) Fer que una superfície quedi coberta de sorra o arena; també, escampar sorra o arena.
arnar
v. (arnar, arna) Fer que un animal, especialment una abella, produeixi mel o cera.
arranar
v. (arranant, arranat) Fer que una cosa s'aixequi o es desplaci del seu lloc, especialment en referència a una planta o un objecte.
arregnar
v. (arregnar-se) Fer que alguna cosa torni a estar en bon estat o en ordre; reparar o millorar.
engalanar
v. Decorar o embellir un espai o objecte, especialment per a una ocasió especial.
enganar
v. Fer creure a algú una cosa falsa o errònia; induir a l'error (enganar-se).
engranar
v. Fer que dues o més peces mecàniques s'ajustin i funcionin conjuntament; també, fer que un sistema o procés funcioni correctament.
gangrenar
v. (gangrenar, gangrenat) Causar gangrena en un teixit o en una part del cos; deteriorar progressivament una cosa.
granar
v. (grano, granes) Separar els grans de cereals o altres fruits de la seva envoltura; recollir o collir els grans.
nannar
m. (pl. nannars) Persona que cuida o s'encarrega d'un nen, habitualment en el context familiar o domèstic.
reganar
v. Reprendre amb severitat algú per una falta o un comportament inadequat; renyar.
regnar
v. Exercir el poder o l'autoritat com a monarca; governar un territori o un poble.
Hi ha 2 palíndroms de 3 lletres, 1 palíndrom de 7 lletres
Palíndroms (3)
arenera
f. Recipient o espai on es col·loca sorra, especialment per a gats (també anomenada "caixa de sorra").
nan
m. i f. Persona de baixa estatura, especialment aquella que presenta un trastorn del creixement.
nen
m. (f. nena) Persona jove, especialment un infant o un adolescent.
Hi ha 1 mot quadrat de 4 lletres
Mots quadrats (1)
nana
f. Cançó o poema breu que s'usa per adormir infants; també, la persona que canta aquesta cançó (nana, nena).
Pistes individuals de debò per als tutis 10/05/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: Acte de mostrar atencions, cortesies o encantament cap a algú, sovint amb l'objectiu de guanyar-se el seu favor o afecte.
- Poètica: Dansa de paraules dolces en el vent, mirades que brillen com estrelles en la nit, i gestos que flueixen com un riu d’amor.
Veure solució
galanejar
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 10 de maig de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
arn
m. (pl. arns) Conjunt de filaments o fibres que formen una tela o una xarxa, especialment en el context de la pesca.
ena
ena (f.) 1. Nom que designa una planta herbàcia de la família de les gramínies, també coneguda com a "canya" o "canya de sucre". 2. (ena, enes) Forma de referir-se a un grup de persones o coses.
gen
m. (pl. gens) Element bàsic de l'herència biològica que codifica informació per a la formació de proteïnes.
jan
m. (pl. jans) Persona que es dedica a la venda de productes de gran consum, especialment aliments.
nan
m. i f. Persona de baixa estatura, especialment aquella que presenta un trastorn del creixement.
nen
m. (f. nena) Persona jove, especialment un infant o un adolescent.
ran
m. (pl. rans) Part de la planta que creix a la superfície del sòl, sovint amb fulles i tiges.
ren
m. (pl. renes) Animal herbívor de la família dels cèrvids, adaptat a climes freds, caracteritzat per les seves banyes ramificades.
4 lletres
alna
f. (pl. alnes) Part de l'arc que sosté la volta d'una construcció.
anal
adj. Relatiu o pertanyent a l'anus; en medicina, referit a les estructures o funcions associades a aquesta zona del cos.
anar
v. Desplaçar-se d'un lloc a un altre; moure's. (variant: anar-se)
arna
f. Cova o forat que fan les abelles per a produir mel; també, estructura artificial per a l'apicultura (arna d'abella).
gana
f. Desig o necessitat de menjar; també, ansietat o anhel intens per alguna cosa.
gran
adj. Que té dimensions, quantitat o intensitat superior a la mitjana; que és important o notable (gran, grans).
nana
f. Cançó o poema breu que s'usa per adormir infants; també, la persona que canta aquesta cançó (nana, nena).
nena
f. Persona de sexe femení en la infantesa, generalment fins a l'adolescència; variant: nena petita.
rang
m. Posició o ordre d'una cosa dins d'una sèrie; categoria o nivell en una jerarquia. (variant: rangs)
renà
m. (renà, renana) Persona que ha nascut o resideix a la regió de Renània, a Alemanya.
reng
m. (pl. rengs) Fil o línia de coses disposades en ordre, especialment en relació amb l'espai o la disposició.
5 lletres
alana
f. (pl. alanes) Obertura o espai entre dues parts d'un objecte, especialment en referència a la forma d'una ala o d'una estructura.
alena
f. (pl. alenes) Extrem de l'ala d'un ocell o d'un objecte semblant; també, cada una de les parts que s'estenen lateralment en alguns animals o en objectes.
allèn
m. (pl. allèns) Persona que és d'un país o regió diferent del lloc on es troba.
ànega
f. Au aquàtica de la família dels ànecs, amb cos arrodonit, coll curt i bec pla, que habita en aigües dolces i salades (variant: ànega, ànec).
anell
m. Objecte circular, generalment de metall, que es porta al dit o al voltant d'una altra part del cos, sovint com a ornament o símbol d'un compromís. (pl. anells)
àngel
m. (f. àngela) Ser espiritual, sovint representat amb ales, que actua com a missatger o protector en diverses tradicions religioses.
angla
f. (pl. angles) Persona originària d'Anglaterra o que parla anglès; també, referit a la llengua anglesa.
angle
m. Figura geomètrica formada per dues rectes que s'intersequen en un punt (vèrtex); també, mesura d'aquesta figura expressada en graus.
arena
f. Partícules minerals fines que es troben en la natura, sovint a les platges o en el fons dels rius; també, material similar utilitzat en la construcció (arena de riu, arena de mar).
areng
m. Peix de la família dels clupeïdids, de cos allargat i escates petites, que es pesca principalment per a la seva conservació en sal (arengada).
arnar
v. (arnar, arna) Fer que un animal, especialment una abella, produeixi mel o cera.
arner
m. (f. arnera) Recipient o estri que s'utilitza per a contenir o transportar animals, especialment en el context de la ramaderia.
arran
adv. A la superfície o al nivell d'un objecte, sovint en relació amb el seu entorn immediat.
enllà
adv. En direcció a un lloc llunyà o més enllà; a l'altre costat. (variant: enllà)
ganga
ganga (f.) 1. Oportunitat de compra a un preu molt inferior al valor habitual; 2. (ganga, ganguer) persona que busca o aprofita ofertes.
genal
adj. Que pertany o fa referència a les galtes o a la zona lateral del cap, especialment en relació amb la cara.
gener
m. (f. en alguns contextos) Mes de l'any que va del 1 al 31 de gener; també, període de temps que marca l'inici d'un nou any.
gerna
f. (pl. gernes) Planta herbàcia de la família de les gramínies, de tiges altes i fulles estretes, que creix en zones humides.
glena
f. Cavitat en l'escàpula on s'articula el braç, formant part de l'articulació de l'espatlla.
grana
f. Color vermell intens; també, fruit o llavor de la granera (grana de magrana).
llana
f. Fibra tèxtil obtinguda del pèl d'ovelles i altres animals, utilitzada en la confecció de roba i altres productes.
negar
v. (negar, negat) Rebutjar o refusar alguna cosa; declarar que no és certa una afirmació.
negra
adj. Que té el color de la carboni o de la nit; també s'usa per descriure situacions o emocions negatives (f. negra).
negre
adj. Que té el color de la carboni o de l'absència de llum; també s'utilitza en sentit figurat per referir-se a situacions o emocions negatives. (m., f.)
regna
v. (regnar) Exercir el poder sobirà en un regne o territori; dominar o governar.
regne
m. Territori governat per un rei o reina; conjunt d'éssers vius que comparteixen característiques comunes (regnes).
renal
adj. Relatiu als ronyons o a la seva funció.
renga
f. (pl. rengles) Fil o línia de coses disposades en ordre, especialment en referència a objectes o persones.
6 lletres
alenar
v. Respirar profundament, especialment per relaxar-se o recuperar forces; també, referit a l'aire que es deixa escapar (alenar-se).
anàleg
m. (f. anàlega) Persona que analitza o compara elements per establir semblances o diferències.
anella
f. Objecte circular, generalment de metall o de plàstic, que s'utilitza per unir, subjectar o adornar. (anella de compromís, anella d'acer)
àngela
f. (pl. àngels) Ser espiritual, tradicionalment considerat com a missatger de Déu, que sovint es representa amb ales.
ànnera
f. (pl. ànneres) Au de l'oca, que es caracteritza per la seva forma arrodonida i el seu plomatge variat.
aranja
f. Fruit cítric de la família de les rutàcies, de color taronja i sabor àcid, també conegut com a "aranja" (variant de "grapefruit").
arenal
m. (f. arenal) Terreny cobert de sorra, especialment en zones costaneres o riberes de rius.
arenar
v. (arenar-se) Fer que una superfície quedi coberta de sorra o arena; també, escampar sorra o arena.
arener
m. (pl. areners) Persona que excava o treballa amb arena; també, lloc on s'extreu arena.
arenga
f. Discurs o exhortació enèrgica i persuasiva, sovint utilitzat en contextos polítics o militars.
arnera
f. Conjunt de peces de cuir o altres materials que s'utilitzen per a la muntura d'animals, especialment cavalls. (també: arnera)
enrere
adv. En direcció contrària al front; cap a un lloc anterior o més llunyà en el temps o l'espai. (variant: enrere)
galana
adj. (m., f. galà) Que és elegant, bell o atractiu; que destaca per la seva gràcia o distinció.
galena
f. Mineral de plom (PbS), de color gris metallitzat, utilitzat en la fabricació de bateries i en la indústria química.
gènera
f. (pl. gèneres) Conjunt de característiques que defineixen una classe o categoria, especialment en l'àmbit artístic o literari.
gènere
m. i f. Categoria que classifica els noms, els pronoms i els adjectius en masculí, femení o neutre, així com la distinció entre sexes en éssers vius.
glaner
m. (pl. glaners) Fructe de l'alzina, de forma ovalada, que conté una o dues llavors.
granar
v. (grano, granes) Separar els grans de cereals o altres fruits de la seva envoltura; recollir o collir els grans.
a granel
prep. (preposició) Indica relació de lloc, temps, direcció o manera; s'utilitza per introduir complements.
graner
m. (granera) Recipient o edifici destinat a emmagatzemar gra o altres productes agrícoles.
granja
f. Establiment agrícola dedicat a la cria d'animals i/o al cultiu de plantes per a la producció de productes alimentaris.
lagena
f. Recipient de ceràmica o metall, generalment amb forma de vas, utilitzat per a contenir líquids. (variant: lagena)
llaner
m. (f. llenera) Persona que es dedica a la ramaderia de llana o a la fabricació de productes de llana.
nagana
f. (pl. naganes) Peix d'aigua dolça, de la família dels ciprínids, amb un cos allargat i escates petites, comú en rius i llacs.
nannar
m. (pl. nannars) Persona que cuida o s'encarrega d'un nen, habitualment en el context familiar o domèstic.
narrar
v. Explicar o relatar un esdeveniment, història o experiència de manera detallada.
negral
adj. (m., f.) Que és de color negre o que té un aspecte fosc; també s'usa per referir-se a persones de pell fosca.
negrer
m. (f. negrera) Persona que es dedica a la compra i venda de persones esclavitzades, especialment en el context del comerç d'esclaus.
ranera
f. (pl. raneres) Peça de roba interior que cobreix la part inferior del cos, generalment de tela lleugera.
regnar
v. Exercir el poder o l'autoritat com a monarca; governar un territori o un poble.
renana
f. (pl. renanes) Peix d'aigua dolça de la família dels salmònids, de cos allargat i carn saborosa, que habita en rius i llacs.
rènega
rènega (f.) 1. Persona que renega d'una fe, ideologia o compromís anterior. 2. (Variant: rènaga) Forma verbal que indica l'acció de renegar.
rengla
m. (f. en alguns dialectes) Fil o línia de coses o persones disposades una darrere l'altra.
rengle
m. (pl. rengles) Fil o línia d'objectes o persones disposats de manera ordenada.
7 lletres
agarena
f. (pl. agarenes) Espècie de planta herbàcia de la família de les gramínies, típica de zones humides.
aglanar
v. Fer que una cosa sigui plana o llisa; allisar. (aglanat, aglanada)
aglaner
v. (aglaner-se) Fer que una cosa sigui més ampla o extensa, especialment en referència a un espai o a un objecte.
agranar
v. (agranar-se) Recollir o reunir el gra del camp, especialment mitjançant una eina o màquina.
agraner
m. (f. agranera) Persona que es dedica a l'agranatge o a la neteja d'espais, especialment en el context de l'agricultura o la jardineria.
anagall
m. (pl. anagalls) Nom popular de diverses plantes del gènere *Centaurea*, especialment *Centaurea cyanus*, coneguda per les seves flors blaves.
anellar
v. Formar o fer un anell; unir en forma d'anell o en una sèrie tancada. (anell, anellat)
aranger
v. (aranger, aranjant, aranjat) Organitzar o disposar de manera ordenada o adequada.
arenera
f. Recipient o espai on es col·loca sorra, especialment per a gats (també anomenada "caixa de sorra").
arengar
v. (arengar, arengant, arengat) Dirigir-se a un grup de persones amb l'objectiu de motivar-les o persuadir-les, sovint mitjançant un discurs.
arranar
v. (arranant, arranat) Fer que una cosa s'aixequi o es desplaci del seu lloc, especialment en referència a una planta o un objecte.
enganar
v. Fer creure a algú una cosa falsa o errònia; induir a l'error (enganar-se).
engegar
v. Iniciar el funcionament d'un aparell o mecanisme; també, començar una activitat o acció. (engegar-se)
enrajar
v. (enrajant, enrajat) Parlar o comunicar-se de manera ininterrompuda i sovint sense un objectiu clar.
galanga
f. Nom comú d'una planta tropical del gènere Alpinia, utilitzada en la cuina i la medicina tradicional, coneguda per les seves propietats aromàtiques i picants.
galerna
f. Vent fort i ràpid que, en general, es produeix a la costa, sovint associat a un canvi brus de temperatura.
ganejar
v. (ganeja, ganejat) Fer gestos o moure's de manera nerviosa o inquieta; també, actuar amb afany o pressa.
general
adj. Que es refereix a un conjunt o a la totalitat; que no és específic ni particular. (m., f. general)
generar
v. Produir, fer néixer o donar lloc a alguna cosa; ocasionar. (generar-se)
glanera
f. Arbust de la família de les ericàcies, de fulles petites i flors blanques o rosades, que produeix glans. (també anomenada "glanera de bosc")
granera
f. Eina de neteja composta per un mànec llarg i un feix de brins o fibres que serveix per escombrar el terra.
granger
m. (grangera f.) Persona que es dedica a l'explotació d'una granja o a la cura d'animals domèstics.
llanera
f. Recipient pla i ample, generalment de metall, utilitzat per a contenir líquids o aliments; també, en alguns contextos, es refereix a un tipus de plat o font.
llenega
v. (llenegar) 1. Desplaçar-se o moure's amb lleugeresa, sovint de manera ràpida o àgil. 2. Fer que una cosa llisqui o es desplaci suaument sobre una superfície.
negrall
m. (negralla) Peix d'aigua dolça de la família dels cichlids, caracteritzat per la seva coloració fosca i la seva forma allargada.
negrera
f. (pl. negreres) Persona que té com a funció cuidar o gestionar el treball d'un grup de persones, sovint en contextos laborals o d'esclavitud.
ranejar
v. (raneja, ranejant) Fer que un rànquing o una classificació canviï, especialment en el context de competicions o jocs.
reganar
v. Reprendre amb severitat algú per una falta o un comportament inadequat; renyar.
renegar
v. Expressar descontentament o rebuig, sovint mitjançant paraules grolleres o blasfèmies; queixar-se amb vehemència (renegar-se).
renglar
v. Col·locar en línia recta o en fila; ordenar. (renglar-se)
8 lletres
aglanera
f. (pl. aglaneres) Arbust de la família de les leguminoses, caracteritzat per les seves fulles compostes i flors blanques o grogues.
al·lergen
m. (f. en alguns contexts) Substància que provoca una reacció al·lèrgica en l'organisme.
arganell
m. (pl. arganells) Instrument de fusta o metall que serveix per a fer girar fils o cordes, utilitzat en la fabricació de teixits.
arranjar
v. Organitzar, ajustar o modificar alguna cosa per millorar-ne l'estat o la presentació; també, reparar o solucionar un problema (arranjament).
arregnar
v. (arregnar-se) Fer que alguna cosa torni a estar en bon estat o en ordre; reparar o millorar.
arrengar
v. Organitzar o disposar de manera ordenada, especialment en un context de preparació o presentació. (arrenglar)
enàl·lage
f. Figura retòrica que consisteix a atribuir a un substantiu una qualitat que li correspon a un altre substantiu del mateix enunciat.
engallar
v. (engallant, engallat) Fer que una cosa s'enganxi o s'adhereixi a una altra.
engerlar
v. (engerlar-se) Fer que algú o alguna cosa esdevingui un engany o una il·lusió.
engranar
v. Fer que dues o més peces mecàniques s'ajustin i funcionin conjuntament; també, fer que un sistema o procés funcioni correctament.
galleran
m. (gallerana f.) Nom col·loquial del gall jove, especialment en el context de la caça.
gangalla
f. (gangalles) Objecte o cosa de poc valor; trastos o andròmines.
gangrena
f. Alteració del teixit que es produeix per la mort cel·lular, generalment causada per una falta de circulació sanguínia o una infecció.
generala
f. (pl. generales) Títol militar que designa un oficial de rang superior, responsable de comandar tropes.
granalla
f. Conjunt de petites partícules o fragments d'objectes, sovint de materials diversos; també, residus o deixalles. (variant: granalla)
granejar
v. (granejar-se) Recollir o separar el gra dels cereals o altres plantes.
grangera
f. (granger, grangera) Persona que es dedica a la grangeria, és a dir, a l'explotació d'una granja o a la cria d'animals.
llanejar
v. Fer que una superfície sigui plana o llisa, especialment mitjançant un estri o una tècnica específica. (llanejat)
llenegar
v. (llenegat, llenegant) Fer que una cosa llisqui o es desplaci suaument sobre una superfície.
negrejar
v. Fer que una cosa esdevingui negra o adquireixi un color negre; també, fer que algú o alguna cosa sigui considerada negativa o dolenta (negrejar-se).
renglera
f. Fil o línia d'objectes o persones disposades de manera ordenada. (renglera de)
9 lletres
al·lèrgena
adj. Que provoca una reacció al·lèrgica en l'organisme. (variant: al·lèrgica)
arrenglar
v. Col·locar o disposar en línia o en fila. (arrenglar-se)
engalanar
v. Decorar o embellir un espai o objecte, especialment per a una ocasió especial.
engranall
m. (pl. engranalls) Mecanisme que transmet el moviment entre dues o més peces mitjançant rodes dentades.
galanejar
v. Fer galanteries o mostrar-se afectuós de manera excessiva, sovint amb intenció de seduir (galanejar-se).
gangrenar
v. (gangrenar, gangrenat) Causar gangrena en un teixit o en una part del cos; deteriorar progressivament una cosa.
granallar
v. Fer granalls o fer que una cosa granalli; escampar o dispersar. (granallar-se)
llenegall
m. (pl. llenegalls) Nom popular de diversos tipus de cargols terrestres, especialment del gènere Eobania, que són comestibles.
regenerar
v. Tornar a generar o a produir; restablir o renovar alguna cosa, especialment en relació amb la vida o la salut.
10 lletres
engraellar
v. (engraellat, engrallat) Col·locar o disposar en graella; dividir en files o columnes.
engranerar
v. Fer que dues o més coses s'ajustin o funcionin conjuntament, com les peces d'un engranatge.
renglerall
m. (renglerall, rengleralls) Conjunt de línies o files que es disposen de manera ordenada, especialment en el context de cultius o plantacions.
11 lletres
arrenglerar
v. Organitzar o disposar en files o línies. (arrenglerat, arrenglerada)
engargallar
v. (engargallat, engargallada) Fer que algú o alguna cosa es quedi atrapat o enredat en una situació complicada o difícil.
engranallar
v. (engranalla, engranallar-se) Fer que dues o més coses s'ajustin o s'interconnectin de manera harmònica.
Aquí tens els tutis d’avui (10 de maig de 2026)
galanejar
v. Fer galanteries o mostrar-se afectuós de manera excessiva, sovint amb intenció de seduir (galanejar-se).
Descarrega el PDF amb les solucions del paraulògic d'avui 10/05/2026
Vols tenir les solucions del Paraulògic d'avui 10 de maig de 2026 en format PDF? Descarrega-les gratis aquí i consulta-les quan vulguis, sense connexió.
Descarrega les solucions en PDFHa estat un Paraulògic difícil avui? No pateixis, demà tindràs una nova oportunitat per demostrar el teu domini del català.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 09/05/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: C, E, I, R, T
- La paraula central del rusc d'ahir es la L
- Total de 69 paraules
- Hi ha 5 tutis, 3 de 7 lletres, 2 de 8 lletres
- Prefix freqüent: cel, 6 vegades
- Sufix freqüent: -lic, 6 vegades
- Hi ha 1 palíndrom de 3 lletres
- Hi ha 1 mot quadrat de 8 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a tot allò que està relacionat amb l'energia que es transmet a través de càrregues, i s'utilitza per alimentar aparells i màquines.
- Poètica: Dansa de llums en la foscor, murmuris de corrents invisibles que donen vida a somnis de metall i plàstic.
Veure solució
elèctric
Tuti 2
- Semàntica: Es refereix a la capacitat de certs òrgans del cos per augmentar de volum i rigidesa com a resposta a estímuls, especialment en el context de la fisiologia sexual masculina.
- Poètica: Com un far que s'encén en la foscor, una flama que es revela amb la passió, desplegant la força d'una promesa que s'aixeca amb fervor.
Veure solució
erèctil
Tuti 3
- Semàntica: Es refereix a un element o a una espècie que ha sobreviscut en un entorn que ha canviat significativament, sovint associat a una època o a una condició passada.
- Poètica: Restes d'un temps antic que floten en el mar de la memòria, com illes solitàries en un oceà de canvis, on la naturalesa guarda els seus secrets més preuats.
Veure solució
relicte
Tuti 4
- Semàntica: És una xarxa de línies que es fa servir per facilitar la mesura i la localització de punts en un pla, sovint utilitzada en la cartografia i la ciència.
- Poètica: Com un teixit d'estrelles que connecta els punts d'un univers desconegut, dibuixant camins invisibles en el paper del pensament.
Veure solució
reticle
Tuti 5
- Semàntica: És un vehicle de tres rodes que sovint és utilitzat per nens petits o per aquells que busquen una forma divertida de desplaçar-se.
- Poètica: Un ball entre rodes que giren amb alegria, portant somnis infantils sobre paviments de colors, com un ocell que descobreix el món amb petites ales.
Veure solució
tricicle
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
cel
ell
ili
lli
rel
tel
til
4 lletres
cell
cili
clec
clic
elet
elit
etil
liti
llec
llei
llet
llir
llit
relé
tell
5 lletres
cèlic
cetil
cicle
etilè
lícit
líric
lític
litre
lliri
recel
riell
teler
trill
6 lletres
celler
cèltic
cercle
cíclic
cilici
clitel
clític
electe
èlitre
etílic
il·liri
lleter
llicet
til·ler
trílit
7 lletres
cerrell
cetílic
circell
electre
erèctil
il·lícit
il·lític
relicte
reteler
reticle
teleret
titllet
8 lletres
cellerer
ciríl·lic
eclèctic
elèctric
leri-leri
tricicle
9 lletres
terreller
Bloc de tutis d'ahir
elèctric
erèctil
relicte
reticle
tricicle
Preguntes freqüents sobre el Paraulògic del 10 de maig de 2026
T’escoltem, deixa’ns el teu comentari o proposta
Tens alguna recomanació o alguna petició d’allò que vulguis que afegim? Creus que aniria bé alguna secció especial o algun tipus d’informació que trobes a faltar? Com seria per a tu la pàgina de solucions ideal per al Paraulògic?
Si tens alguna proposta, estem encantats d’escoltar-la i dur-la a terme. Utilitza el formulari per explicar-nos la teva petició, et llegim.