Solucions al joc d'avui 28 d'abril de 2026
Paraulògic d'avui 28/04/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 28 d'abril de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 64 paraules
- Hi ha 1 tutis: un de 9 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, D, E, M, R, T
- La paraula central del rusc es la X
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "xar" amb un total de 13 paraules que l'utilitzen.
Prefix "xar" (13)
xara
f. (pl. xares) Cosa que es considera de poc valor o importància; també, persona insignificant o de poc pes en un context.
xarada
f. (pl. xarades) Joc o enigma que consisteix a representar una paraula o frase mitjançant gestos o imatges, sense parlar.
xare
v. (xar, xareu) Fer un xara-xara o xerrameca; parlar de manera ininterrompuda i sovint sense sentit.
xarrada
f. Conversa informal o xerrada; discurs o exposició sobre un tema determinat. (variant: xerrada)
xarrar
v. Parlar de manera informal o xafardera; fer xerrades. (xerrar)
xarrera
f. Conversa o discurs que resulta lleuger, poc seriós o sense substància; xerrameca.
xarret
m. (pl. xarrets) Peça de fusta o metall que serveix per unir dues parts d'un objecte o per fer de suport.
xarreta
f. (xarret) Conversa lleugera o trivial; xerrameca.
xarretera
f. Persona que parla molt o de manera innecessària; xerradora.
xàrter
m. Contracte que permet l'ús d'un mitjà de transport (especialment aeri) per a un grup determinat de persones.
xarxa
f. Conjunt d'elements interconnectats que permeten la comunicació, el transport o la distribució d'informació, recursos o serveis. (xarxes)
xarxada
f. Conjunt de xarxes o sistemes interconnectats, especialment en el context de comunicacions o informàtica. (xarxada, xarxades)
xarxet
m. (pl. xarxets) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, conegut per la seva mida petita i el seu cos allargat.
Hi ha 8 paraules acabades amb el sufix "-ada"
Sufix "-ada" (8)
dextrada
adj. (m., f. dextrad) Que es troba a la dreta o que es relaciona amb la dreta; en anatomia, que es desvia cap a la dreta.
extremada
adj. Que és extrem, que supera els límits normals o habituals; que presenta una intensitat o radicalitat notable. (f. pl. extremades)
ratxada
f. (pl. ratxades) Cop o impacte breu i intens, especialment en el context d'un fenomen meteorològic o d'un soroll.
xamada
f. Acció de cridar o fer sonar un objecte per atraure l'atenció; també, la trucada telefònica (variant: xamades).
xarada
f. (pl. xarades) Joc o enigma que consisteix a representar una paraula o frase mitjançant gestos o imatges, sense parlar.
xarrada
f. Conversa informal o xerrada; discurs o exposició sobre un tema determinat. (variant: xerrada)
xarxada
f. Conjunt de xarxes o sistemes interconnectats, especialment en el context de comunicacions o informàtica. (xarxada, xarxades)
xerrada
f. Conversa o discurs informal, sovint de caràcter lleuger o distès; també, xerrameca (xerradeta).
Hi ha 1 mot quadrat de 6 lletres
Mots quadrats (1)
txetxè
m. (pl. txetxès) Persona originària de Txetxènia o que pertany a aquest poble.
Pistes individuals de debò per als tutis 28/04/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a una postura, opinió o acció que es troba en un dels extrems d'un espectre, sovint contrària a la moderació o la mesura.
- Poètica: En un món de matisos, és la flama que crema amb intensitat, el crit que desafia el silenci, l'ona que trenca amb força contra la roca.
Veure solució
extremada
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 28 d'abril de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
tex
m. (pl. teix) Material tèxtil obtingut de fibres, filaments o fils, utilitzat per confeccionar roba i altres articles.
xat
m. Conversa en temps real a través d'Internet, generalment mitjançant text (variant: xat en línia).
4 lletres
atxa
f. Eina de fusta o metall, amb un mànec llarg i una fulla ampla, utilitzada per a tallar o desbastar. (variant: atxa de foc)
matx
m. (pl. matxos) Enfrontament o competició entre dues persones o equips en un esport o joc.
tatx
m. (pl. tatxes) Marca o senyal que es fa en una superfície, sovint amb un objecte punxegut.
taxa
f. Quantitat de diners que s'ha de pagar per un servei o un dret, o per l'ús d'un bé (també, taxa d'impost).
texà
m. i f. Persona nascuda o resident a Texas; adj. Relatiu a Texas.
text
m. Conjunt de paraules organitzades que transmeten un missatge, ja sigui escrit, oral o visual.
xara
f. (pl. xares) Cosa que es considera de poc valor o importància; també, persona insignificant o de poc pes en un context.
xare
v. (xar, xareu) Fer un xara-xara o xerrameca; parlar de manera ininterrompuda i sovint sense sentit.
xata
f. (pl. xates) Vaquilla jove o femella de vedell; també, en sentit figurat, persona de poc seny o ingenua.
xera
f. Terra seca i estèril, sovint coberta de vegetació escassa; també, zona de vegetació xeròfila (xeres).
5 lletres
atxem
v. (atxem, atxemant, atxemat) Fer un atxem, és a dir, fer una acció de tallar o separar amb un cop.
datxa
f. Habitatge rústic, sovint situat en zones de camp, utilitzat principalment com a segona residència o per a activitats agrícoles (variant: "datcha").
èxeat
m. (pl. èxeats) Examen o prova que es realitza per avaluar el coneixement d'un tema o matèria.
extra
adj. Que és més gran, més important o més intens del que és habitual o esperat; que s'afegeix a una quantitat o qualitat (extraordinari, extraviat).
marxa
m. Acció de marxar; moviment o desplaçament d'una persona o cosa d'un lloc a un altre.
metxa
m. Fil o cordó que, en un artefacte explosiu o en una espelma, serveix per encendre's.
ratxa
f. Període de temps en què es produeixen una o diverses coses de manera consecutiva o repetida; també, seqüència de successos o esdeveniments. (variant: ratx)
retxa
f. Línia o marca que es fa en una superfície, sovint per indicar un límit o una divisió; també pot referir-se a una fissura o trencament. (variant: retxa)
tatxa
f. Marca o senyal que es fa en una superfície, generalment en forma de punt o línia; també, defecte o imperfecció en un objecte (tatxes).
taxar
v. Establir o determinar el valor, preu o quantitat d'alguna cosa; avaluar. (taxar-se)
xamar
v. (xamar, xamà) Fer xam, és a dir, fer un acte de xam, que implica una acció de fer-se el desentès o d'evitar responsabilitats.
xamat
m. (pl. xamats) Persona que es dedica a fer xamplar, especialment en el context de la fabricació de xampany.
xarxa
f. Conjunt d'elements interconnectats que permeten la comunicació, el transport o la distribució d'informació, recursos o serveis. (xarxes)
xerra
v. (xerra, xerres, xerra, xerrem, xerreu, xerren) Parlar de manera contínua i sovint sense un objectiu clar; xerrar.
6 lletres
atxera
f. (atxeres) Excavació o fortificació defensiva, generalment de forma de trinxera, utilitzada en contextos militars.
exedra
f. (pl. exedres) Espai arquitectònic tancat o semicircular, sovint amb bancs, utilitzat com a sala de reunió o descans.
extrem
extrem, m. (extrema, f.) 1. Punt o part més allunyada d'un objecte o d'una situació; 2. Que es troba en el límit d'una escala o d'una mesura.
extret
adj. Que és obtingut o tret d'una font, d'un context o d'una situació determinada; que és limitat o restringit (extreta).
marxar
v. Anar-se'n d'un lloc, deixar-lo o abandonar-lo. (marxar-se)
matxet
m. Eina de tall de fulla ampla i plana, utilitzada principalment en la desforestació i l'agricultura. (variant: matxet de camp)
metxer
v. (metxer, metxant, metxat) Fer que una cosa es mescli o s'ajunti amb una altra.
ratxar
v. (ratxar-se) Fer un moviment ràpid i brusco, especialment en el context de fer una acció amb intensitat o força.
retxar
v. (retxar, retxant) Fer un retx, és a dir, fer un traç o línia amb un instrument punxegut.
tatxar
v. Marcar o assenyalar un error o una cosa que cal eliminar; esborrar o cancel·lar (també: tachar).
taxema
m. (pl. taxemes) Unitat mínima de significat en una llengua, equivalent a un morfema, que contribueix a la formació de paraules.
txetxè
m. (pl. txetxès) Persona originària de Txetxènia o que pertany a aquest poble.
xamada
f. Acció de cridar o fer sonar un objecte per atraure l'atenció; també, la trucada telefònica (variant: xamades).
xarada
f. (pl. xarades) Joc o enigma que consisteix a representar una paraula o frase mitjançant gestos o imatges, sense parlar.
xarrar
v. Parlar de manera informal o xafardera; fer xerrades. (xerrar)
xarret
m. (pl. xarrets) Peça de fusta o metall que serveix per unir dues parts d'un objecte o per fer de suport.
xàrter
m. Contracte que permet l'ús d'un mitjà de transport (especialment aeri) per a un grup determinat de persones.
xarxet
m. (pl. xarxets) Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, conegut per la seva mida petita i el seu cos allargat.
xerrar
v. Parlar de manera informal o lleugera; conversar. (xerrant, xerrat)
7 lletres
dextrat
adj. Que es caracteritza per la seva habilitat o destresa en l'ús de la mà dreta; també, que es fa amb la mà dreta. (variant: dextràtic)
extrema
adj. Que es troba en el límit o en la màxima intensitat d'una qualitat o situació; extrem. (f. pl. extremes)
metxera
f. (metxer, metxeres) Persona que es dedica a fer metxes o a vendre'n, especialment en el context de la fabricació de metxes per a llànties.
ratxada
f. (pl. ratxades) Cop o impacte breu i intens, especialment en el context d'un fenomen meteorològic o d'un soroll.
xarrada
f. Conversa informal o xerrada; discurs o exposició sobre un tema determinat. (variant: xerrada)
xarrera
f. Conversa o discurs que resulta lleuger, poc seriós o sense substància; xerrameca.
xarreta
f. (xarret) Conversa lleugera o trivial; xerrameca.
xarxada
f. Conjunt de xarxes o sistemes interconnectats, especialment en el context de comunicacions o informàtica. (xarxada, xarxades)
xerrada
f. Conversa o discurs informal, sovint de caràcter lleuger o distès; també, xerrameca (xerradeta).
xerrera
f. (pl. xerreres) Conversa o xerrada ininterrompuda, sovint de caràcter lleuger o superficial.
8 lletres
dextrada
adj. (m., f. dextrad) Que es troba a la dreta o que es relaciona amb la dreta; en anatomia, que es desvia cap a la dreta.
emmetxar
v. (emmetxant, emmetxat) Introduir o col·locar alguna cosa dins d'un espai reduït o ajustat.
emmetxat
adj. Que està enredat o embolicat; que presenta una disposició confusa o desordenada. (emmetxada)
extremar
v. (extremar-se) Fer que alguna cosa arribi al seu màxim grau o límit; intensificar.
extremat
adj. Que està en un extrem; que és extrem o excessiu en alguna qualitat o comportament. (variant: extremat, -ada)
9 lletres
exartrema
adj. Que es troba en una situació extrema o que presenta característiques extremes; molt intens o exagerat.
extremada
adj. Que és extrem, que supera els límits normals o habituals; que presenta una intensitat o radicalitat notable. (f. pl. extremades)
txa-txa-txa
interj. Expressió onomatopeica que imita el so d'un ritornell o d'un ritme musical, sovint associada a la dansa o a la celebració.
xarretera
f. Persona que parla molt o de manera innecessària; xerradora.
Aquí tens els tutis d’avui (28 d'abril de 2026)
extremada
adj. Que és extrem, que supera els límits normals o habituals; que presenta una intensitat o radicalitat notable. (f. pl. extremades)
Fins demà amb un nou repte! Recorda que actualitzem les solucions cada dia a partir de les 00:00h.
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 27/04/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: B, E, L, R, T
- La paraula central del rusc d'ahir es la E
- Total de 41 paraules
- Hi ha 1 tutis, un de 10 lletres
- Prefix freqüent: est, 8 vegades
- Sufix freqüent: -est, 5 vegades
- Hi ha 1 palíndrom de 3 lletres
- Hi ha 1 mot quadrat de 6 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: És un llibre que ven molt i que es converteix en un èxit comercial, atraient un gran nombre de lectors.
- Poètica: Com una estrella que brilla intensament al cel literari, captivant cors i ments amb les seves paraules encantades.
Veure solució
best-seller
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
bes
els
est
les
res
ser
ses
set
tes
4 lletres
bres
este
rest
serè
setè
test
tres
5 lletres
beset
ésser
estel
èster
estès
estre
llest
llets
setet
tresè
6 lletres
estrès
estret
sebest
seller
sester
treset
tse-tse
7 lletres
restret
serrell
8 lletres
sebester
selleter
9 lletres
serreller
terrestre
10 lletres
best-seller
lletereser
Bloc de tutis d'ahir
best-seller
Preguntes freqüents sobre el Paraulògic del 28 d'abril de 2026
T’escoltem, deixa’ns el teu comentari o proposta
Tens alguna recomanació o alguna petició d’allò que vulguis que afegim? Creus que aniria bé alguna secció especial o algun tipus d’informació que trobes a faltar? Com seria per a tu la pàgina de solucions ideal per al Paraulògic?
Si tens alguna proposta, estem encantats d’escoltar-la i dur-la a terme. Utilitza el formulari per explicar-nos la teva petició, et llegim.