Solucions al joc d'avui 26 d'abril de 2026
Paraulògic d'avui 26/04/2026
Contingut de l'article
T’estàs preguntant quines són les solucions del Paraulògic d’avui? Quants tutis hi ha i quins són?
Si ja has jugat avui i encara et manquen paraules, aquí trobaràs totes les solucions de la partida d’avui 26 d'abril de 2026.
A més, estàs en una web diferent: som l’única web de solucions que t’ofereix pistes reals per ajudar-te a descobrir per tu mateix els tutis d’avui. Per a la resta de paraules, segur que ets capaç de resoldre’n la majoria tu mateix, però si no, pots fer un cop d’ull a la nostra secció de solucions: les tenim totes! A més, clicant damunt de cada paraula en podràs veure la seva definició principal perquè, no ho neguem, tu estàs aquí perquè t’agrada dominar la llengua catalana a la perfecció!
Ara sí, anem-hi doncs amb unes pistes per começar!
- Avui hi ha un total de 151 paraules
- Hi ha 1 tutis: un de 8 lletres
- Les lletres que componen el rusc d'avui són: A, F, N, O, P, T
- La paraula central del rusc es la L
Vinga, que ara t’ajudarem una mica: la partida d’avui sembla difícil. Aquí tens una mica més de context. Si vols veure les paraules de cada bloc, fes-hi clic. Estan amagades d’entrada. Et reptem que les endevinis tu sol! I si alguna se’t resisteix, dona-hi un cop d’ull, que per això te les hem posat.
El prefix de tres lletres més freqüent és "pla" amb un total de 16 paraules que l'utilitzen.
Prefix "pla" (16)
pla
m. En geom., superfície tal que si tracem una recta que passi per dos qualssevol dels seus punts, aquesta es troba tota ella continguda en la dita superfície
plaf
interj. Plof
plafó
m. Peça plana que, en un moble, en una porta, etc., tapa l’espai comprès entre els muntants o els travessers
plana
adj. Que recorda la forma d’un pla geomètric, que forma part, aproximadament, d’un pla geomètric, sense curvatura, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions
planó
m. Petit ribot emprat pels boters per a polir les botes per fora
plànol
m. Representació sobre un pla de la disposició d’una ciutat, d’un edifici, d’un parc, etc
plant
m. Plor, plany
planta
f. Ésser vivent que pertany al gran grup dels vegetals, típicament immòbil, de creixement indefinit, autotròfic i mancat de sistemes de relació
plantat
adj. On creix un tipus determinat de plantes
plantó
m. Plançó 1
plantofa
f. Sabata sense orelles ni taló, que s’usa per a estar per casa
plapa
f. Clapa, taca
plat
m. Disc de terrissa, de pisa, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i fons pla, que s’empra generalment, en el servei de taula, per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona
plata
f. Plat de forma ovalada, oblonga, generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula
plàtan
m. Arbre caducifoli del gènere Platanus , de la família de les platanàcies, d’escorça grisenca, que es desprèn a plaques deixant sobre el tronc taques irregulars verdoses o groguenques, fulles palmades, amb lòbuls o segments sovint dentats, flors unisexuals molt petites, reunides en glomèruls esfèrics pènduls, i fruit en núcula envoltada de llargs pèls a la base
plató
m. Plaqueta de metall aplicada com a adornament d’un objecte
Hi ha 13 paraules acabades amb el sufix "-lla"
Sufix "-lla" (13)
allà
adv. En aquell lloc
falla
f. Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s’encén per fer claror, anar a calar foc, etc
folla
adj. i m. i f. Boig
lla
adv. Allà
olla
f. Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues anses, que serveix per a cuinar, fer bullir aigua, etc
palla o pal·la
f. Tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra
panolla
f. Panotxa
pantalla
f. Pàmpol de certes menes de llum
patolla
f. Patoll
polla
f. Gallina jove
pollalla
f. Pollam 1
talla
f. Acció de tallar segons una forma determinada
tolla
f. Toll gros
Hi ha 1 palíndrom de 3 lletres, 1 palíndrom de 4 lletres, 1 palíndrom de 6 lletres
Palíndroms (3)
ala o alà
f. Extremitat toràcica dels ocells que, juntament amb una altra d’igual, els serveix generalment per a volar
allà
adv. En aquell lloc
tallat
m. Operació de tallar
Pistes individuals de debò per als tutis 26/04/2026
Anem per feina: parlem dels tutis, perquè, no ens enganyem, és el que tothom vol endevinar!
Mira, mira el que hem preparat per a tu. Pistes personalitzades de debò! T’hi proposem dues pistes per a cada tuti: una de més fàcil i una de més complicada, d’aquestes tipus endevinalla que et fan rondar i rondar el cap. Després, si vols veure la solució de cada tuti, sota les pistes tens el botó que et revelarà el tuti amagat!
Tuti 1
- Semàntica: És un terme que es refereix a una peça de mobiliari que s'utilitza per seure, sovint amb un respatller, i que pot estar fabricada de diferents materials, com fusta o metall.
- Poètica: Un refugi de les cames cansades, un lloc on els somnis es recolzen, on les paraules flueixen com un riu tranquil, i el temps es deté per gaudir del moment.
Veure solució
plantofa
Ara sí, aquí ja tens totes les solucions de la partida d’avui, 12 d’abril de 2026. Et deixem les paraules classificades per nombre de lletres i tots els tutis d’avui. Desplega els blocs de paraules que t’interessin i, si ho vols, clicant a cada paraula podràs veure la seva definició.
Classificació de solucions per nombre de lletres
3 lletres
ala o alà
f. Extremitat toràcica dels ocells que, juntament amb una altra d’igual, els serveix generalment per a volar
all
m. Planta perenne de la família de les liliàcies, de bulb compost de diversos bulbils, fulles linears planes i flors blanques o purpúries, en umbel·les esfèriques, d’olor forta característica, originària de l’Àsia oriental i conreada als horts ( Allium sativum )
alt
m. Alçària 1
lat
adj. Extens, ampli, dilatat
lla
adv. Allà
lot
m. Part assortida d’un tot que s’ha de distribuir entre diferents persones
pal
m. Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària, generalment afuada d’un cap per on es planta a terra per a sostenir alguna cosa
pla
m. En geom., superfície tal que si tracem una recta que passi per dos qualssevol dels seus punts, aquesta es troba tota ella continguda en la dita superfície
pol
m. Extremitat de l’eix d’una esfera, d’una superfície de revolució
tal
adj. D’aquesta, d’aquella, de semblant, mena
4 lletres
alat
adj. Proveït d’ales
alfa
f. Primera lletra de l’alfabet grec (α, Α)
allà
adv. En aquell lloc
allò
pron. Aquella cosa, forma que expressa proximitat en l’espai o en el temps respecte a la tercera persona
alna
f. Mida equivalent a la distància del colze a la mà
alot
m. Aleta 1
alta
adj. Que és d’una alçària considerable, superior a l’ordinària
alto
interj. Expressió usada per a fer que hom es deturi en una marxa, correguda, etc., que hom interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l’execució d’alguna cosa
anal
adj. Relatiu o pertanyent a l’anus
atol
m. Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell que encercla una llacuna central d’aigües marines somes
fall
m. Penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny
flaó
m. Pastís farcit de brossat, de crema, etc., segons les contrades
flap
m. Peça plana que els avions despleguen per a disminuir la velocitat quan han d’aterrar
flat
m. Alè 1 i 2
foll
adj. i m. i f. Boig
lapó
adj. i m. i f. Natural de Lapònia
lata
adj. Extens, ampli, dilatat
lloa
f. Lloança
llop
m. Mamífer carnívor de la família dels cànids, de pèl gris fosc, orelles erectes, cua llarga i peluda, molt voraç, que emet un udol característic ( Canis lupus )
llot
m. Fang tou que es forma on hi ha aigües estancades, en els safaretjos, etc., que deixen les aigües d’un riu o d’un llac
loft
[angl.]
lona
f. Teixit molt fort de cotó o de cànem usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, etc
olla
f. Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues anses, que serveix per a cuinar, fer bullir aigua, etc
òpal
m. Mineral, sílice hidratada, de fórmula SiO 2 ·nH 2 O, amorfa, que presenta quantitats variables d’aigua
pala
f. Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l’ús al qual es destina
palp
m. Acció de palpar
plaf
interj. Plof
plat
m. Disc de terrissa, de pisa, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i fons pla, que s’empra generalment, en el servei de taula, per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona
plof
interj. Expressió que evoca el soroll d’una cosa que cau damunt un cos tou o hi topa
poal
m. Galleda, especialment per a pouar
poll
m. Petit d’un ocell, especialment del gall
polo
m. Esport practicat a cavall entre dos equips de quatre jugadors que consisteix a fer entrar la pilota en una porteria tot impulsant-la amb una maça de mànec més o menys llarg
polp
m. Pop
tala
f. Acció de talar; l’efecte
tall
m. Vora tallant de la fulla d’una eina
taló
m. Part posterior del peu
talp
m. Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, ulls petits, pèl fosc i molt fi, les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra, que habita en galeries subterrànies llargues que ell mateix construeix i és propi del continent europeu ( Talpa europaea )
tola
f. Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles pinnaticompostes, originari de l’Àfrica tropical, que proporciona fusta i un bàlsam ( Gossweilerodendron balsamiferum )
toll
m. Sot ple d’aigua de la pluja o d’altra procedència
5 lletres
aflat
m. Alè 1 i 2
afoll
m. Afollament
alana
m. i f. Individu d’un dels pobles bàrbars que envaïren la península Ibèrica a principi del segle v
allop
m. Herba perenne de la família de les compostes, alta, de grans fulles lanceolades, dentades, atenuades en pecíol alat, i capítols de flors grogues, que es fa a les jonqueres i en llocs humits, sobretot a les terres interiors ( Senecio doria )
al·lot
m. i f. Noi, noia
anoll
m. Vedell que té entre un any i dos anys
atall
m. Drecera
falla
f. Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s’encén per fer claror, anar a calar foc, etc
falta
f. Defecte o privació d’una cosa útil o necessària
fanal
m. Caixa que té una o més cares de vidre, dins la qual es posa un llum a l’abric del vent
fatal
adj. Que ha d’esdevenir-se inevitablement
flota
f. Reunió de persones que van plegades
flotó
m. Petita flota o grup
folla
adj. i m. i f. Boig
lantà
m. Lantani
llana
f. Pèl de les ovelles i dels moltons
llapa
f. Repalassa
llapó
m. Capa d’algues filamentoses o microscòpiques i bacteris, generalment llefiscosa, que recobreix el fons de bassals i rierols, parets de basses, etc
llata
f. Peça de fusta estreta i de poc gruix emprada amb d’altres per a aguantar les teules, en la construcció de bastiments, per a fixar-hi arrimadors i empostissats, etc
natal
adj. Relatiu a la naixença d’algú
nopal
m. Figuera de moro
ollal
m. Lloc amb aigua de mar on es conserva el peix viu
ollaó
interj. Expressió usada pel carreter per a fer anar l’animal cap a la dreta
palat
adj. En heràld., que té el camper cobert de pals, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell
palla o pal·la
f. Tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra
palló
m. Fulla de la panotxa del blat de moro
paltó
[pl. -ós ] m. Sobretot 1
papal
adj. Relatiu o pertanyent al papa, cap de l’Església catòlica
plafó
m. Peça plana que, en un moble, en una porta, etc., tapa l’espai comprès entre els muntants o els travessers
plana
adj. Que recorda la forma d’un pla geomètric, que forma part, aproximadament, d’un pla geomètric, sense curvatura, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions
planó
m. Petit ribot emprat pels boters per a polir les botes per fora
plant
m. Plor, plany
plapa
f. Clapa, taca
plata
f. Plat de forma ovalada, oblonga, generalment més gran que un plat ordinari, per a servir el menjar a taula
plató
m. Plaqueta de metall aplicada com a adornament d’un objecte
polla
f. Gallina jove
polpa
f. Part carnosa dels fruits o d’altres òrgans vegetals
pòtol
m. Persona que vagabundeja i viu miserablement al marge de la societat
talla
f. Acció de tallar segons una forma determinada
talló
m. Tros tallat d’una cosa
talpa
f. Llúpia
talpó
m. Mamífer rosegador de la família dels arvicòlids, de mida petita, amb el morro arrodonit i la cua curta, que sol tenir costums excavadors
tòfol
adj. i m. i f. Ximple, babau
tolla
f. Toll gros
tolta
f. Antigament, exacció arbitrària
tonal
adj. Relatiu o pertanyent a la tonalitat
total
adj. Que comprèn totes les parts, de tot sense llevar-ne res
6 lletres
al·lota
m. i f. Noi, noia
apol·lo
m. Home bell i ben plantat
atlant
m. Estàtua d’home usada com a columna per a sostenir un entaulament o una cornisa
fallat
adj. Que té falles o n’és afectat
faltat
adj. Mancat d’una qualitat, d’una característica determinada
flaona
f. Flaó
fonoll
m. Herba aromàtica de la família de les umbel·líferes, alta, de fulles dividides en lacínies capil·lars, flors grogues en umbel·la, fruits ovoides amb les costes prominents, emprats com a aromatitzants, i brots comestibles quan són tendres, freqüent als marges i als fenassars ( Foeniculum vulgare )
lapona
adj. i m. i f. Natural de Lapònia
llanat
adj. Cobert de llana
llanot
m. Rajada clavellada
llanta
f. Llanda
llantó
m. Llàntia 1 1
naftol
m. Derivat fenòlic del naftalè
pallat
m. Jaç de palla
pallol
m. Dipòsit públic on es guardava el gra
pallot
m. Pallús 1
patoll
m. Conjunt de gent que van plegats desordenadament, atropelladament
plànol
m. Representació sobre un pla de la disposició d’una ciutat, d’un edifici, d’un parc, etc
planta
f. Ésser vivent que pertany al gran grup dels vegetals, típicament immòbil, de creixement indefinit, autotròfic i mancat de sistemes de relació
plantó
m. Plançó 1
plàtan
m. Arbre caducifoli del gènere Platanus , de la família de les platanàcies, d’escorça grisenca, que es desprèn a plaques deixant sobre el tronc taques irregulars verdoses o groguenques, fulles palmades, amb lòbuls o segments sovint dentats, flors unisexuals molt petites, reunides en glomèruls esfèrics pènduls, i fruit en núcula envoltada de llargs pèls a la base
tallat
m. Operació de tallar
tàntal
m. Metall de transició, molt dur, blanc grisenc, refractari, semblant pel seu aspecte a l’acer (símbol, Ta; nombre atòmic, 73; pes atòmic, 180,95)
tapall
m. Cosa que priva la vista d’alguna cosa o persona, cobrint-la, posant-s’hi al davant, etc
tòfola
adj. i m. i f. Ximple, babau
topall
m. Part, element d’una cosa que la fa topar amb una altra
7 lletres
afollat
adj. Esguerrat
al·lòfon
m. Variant fonètica regular en què es manifesta un fonema en funció del context en què apareix
aplatat
adj. Que té una de les seves dimensions més petita que no tenen regularment les coses de la mateixa espècie
flotant
adj. Surant
fotoplà
m. Pla fotogràfic elaborat reunint fotografies aèries verticals, les quals prèviament han estat reduïdes a una mateixa escala, utilitzant de cadascuna les parts centrals no deformades
lantana
f. Arbust caducifoli de la família de les verbenàcies, de fulles ovades i serrades, flors petites tubuloses, agrupades en poms corimbiformes, totes grogues o unes grogues i altres vermelles, i fruit en petita drupa negra, originari d’Amèrica del Sud i cultivat en jardineria ( Lantana camara )
palatal
adj. Relatiu o pertanyent al paladar
pallola
f. Barret de palla d’amples ales
panolla
f. Panotxa
pantalà
m. Moll bastit sobre pilons
pantaló
[usat generalment en pl.] 1 m. Peça de vestir que cobreix el tronc de la cintura per avall i, separadament, cada cama fins als peus o fins a una alçària qualsevol
papalló
m. Papallona 1
patolla
f. Patoll
plantat
adj. On creix un tipus determinat de plantes
tallant
adj. Que talla
8 lletres
al·lòpata
adj. Que practica l’al·lopatia
pantalla
f. Pàmpol de certes menes de llum
pataplaf
interj. Expressió que evoca el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o contra un objecte
plantofa
f. Sabata sense orelles ni taló, que s’usa per a estar per casa
pollalla
f. Pollam 1
tallanta
f. Tallant gran
tallantó
m. Eina de tall emprada per a escatar una paret, per a tallar rajoles, etc
tantalat
m. Anió poliatòmic que té el tàntal com a element central
9 lletres
aflotonat
adj. Formant un flotó
papallona
f. Individu adult dels insectes lepidòpters, de cos llarg i prim i d’ales grosses tingudes verticalment sobre el dors quan reposen
10 lletres
palplantat
adj. Que resta dret i immòbil com si estigués clavat a terra
Aquí tens els tutis d’avui (26 d'abril de 2026)
plantofa
f. Sabata sense orelles ni taló, que s’usa per a estar per casa
Ara ja saps totes les paraules que podien sortir avui. Torna demà per les solucions!
No saps ben bé com funciona la dinàmica de joc del Paraulògic? No passa res, no és culpa teva, aquest és un joc de vocabulari avançat. Fes-hi un cop d’ull a les instruccions del joc aquí.
Solucions al Paraulògic d'ahir 25/04/2026
Si vols fer un cop d'ull ràpid a les solucions d'ahir, te les deixem per aquí.
- Les lletres que componen el rusc d'ahir: A, C, L, R, T
- La paraula central del rusc d'ahir es la A
- Total de 89 paraules
- Hi ha 2 tutis, un de 8 lletres, un de 10 lletres
- Prefix freqüent: mal, 16 vegades
- Sufix freqüent: -mar, 12 vegades
- Hi ha 2 palíndroms de 3 lletres, 1 palíndrom de 5 lletres
- Hi ha 1 mot quadrat de 4 lletres, 1 mot quadrat de 6 lletres
Pistes tutis d'ahir
Tuti 1
- Semàntica: Es refereix a una persona que té una expressió facial seriosa o enfadada, que sovint transmet una actitud negativa o descontenta.
- Poètica: Com un núvol gris que amenaça tempesta, la seva mirada carrega l’ombra d’una tempesta interna, on els somriures semblen oblidats entre les ombres.
Veure solució
malcarat
Tuti 2
- Semàntica: Acció de fer mal o causar dany a una persona, ja sigui físicament o emocionalment, sovint de manera reiterada i deliberada.
- Poètica: Com un tempestat que sacseja les arrels del cor, un mur que oprimeix el somriure i transforma la llum en ombra.
Veure solució
maltractar
Bloc de paraules d'ahir
3 lletres
ama
lam
mac
mal
mam
mar
mat
ram
4 lletres
amar
aram
arma
calm
cama
clam
lama
maca
mala
mall
malm
malt
mama o mamà
mara
marc
mart
mata
rama
tram
5 lletres
armar
armat
càlam
calma
camal
camat
caram
llama
macar
macla
malar
malla
malta
mamar
marca
marrà
marta
matar
ramal
ramar
ramat
talma
trama
6 lletres
alarma
amàrac
amarar
amarra
amatat
calmar
calmat
camall
càrtam
clamar
lactam
maclat
malalt
mallal
mallar
mallat
maraca
marcar
marcat
marrar
matacà
tam-tam
tramar
tramat
7 lletres
aclamar
alamara
alarmar
amarrar
calamac
calamar
malalta
matraca
ramalar
ramalla
8 lletres
catamarà
malarmat
malcarat
tallamar
10 lletres
maltractar
Bloc de tutis d'ahir
malcarat
maltractar
Preguntes freqüents sobre el Paraulògic del 26 d'abril de 2026
T’escoltem, deixa’ns el teu comentari o proposta
Tens alguna recomanació o alguna petició d’allò que vulguis que afegim? Creus que aniria bé alguna secció especial o algun tipus d’informació que trobes a faltar? Com seria per a tu la pàgina de solucions ideal per al Paraulògic?
Si tens alguna proposta, estem encantats d’escoltar-la i dur-la a terme. Utilitza el formulari per explicar-nos la teva petició, et llegim.